VI I GASTRONOMIA LLATINOAMERICANA
L'èxit de la cuina llatinoamericana radica en un ‘totum revolutum’ cultural que arrela en les civilitzacions precolombines i expandeix els seus sarments, a manera d'influències, apuntat a Espanya, Itàlia, Centreeuropa, el Japó i parts de l'antiga Àfrica colonial portuguesa (principalment al Brasil).
En termes genèrics, la gastronomia llatinoamericana és saborosa, colorista, rica i molt diversa. Una perfecta fusió entre l'ancestral, propi i l'heretat. Una cuina heterogènia que alberga i dóna cabuda a un gran nombre de vins que permeten quadrar el cercle del plaer, a taula posada.
L'equilibri entre les aportacions d'arrels indígenes i les foranes defineix als fogons dels països del continent. Xile, el Perú i Mèxic encarnen el paradigma del concepte de ‘fusió’; mentre que als països on la petjada nativa es mostra tímida i subtil, com succeeix a l'Argentina i l'Uruguai, la influència europea, en particular l'espanyola i la italiana, apuntala els fonaments dels seus receptaris.
La cuina argentina, com la seva gent, és oberta i convida a compartir. El sabor preval sobre la sofisticació. Blat, poroto, mongeta seca, blat de moro, choclo, llet i carn de boví, conformen l'univers autòcton de matèria primera. La influència espanyola i italiana dóna fons i forma als plats.
El Asado argentino es casi una religión que busca en la profundidad de Celeste Reserva, el porte elegante y fondo de recia nobleza que equilibre la fuerza especiada de la carne.
Celeste Reserva, un vino opulento con mucha fruta, cuerpo y color. Es el escogido para maridar con platos argentinos.
Uruguay comparte vecindad y amor por el gusto cárnico con Argentina. Chorizos, morcillas, pero también carne de cuadril, achuras o chinchulines orbitan sobre el recetario charrúa. Fuego, carne y Salmos.
Salmos, un vi negre elaborat amb les varietats: garnatxa, carinyena i syrah. És el triat per a maridar amb plats típics de l'Uruguai.
La versió uruguaiana de la pizza és un d'aquests plaers per descobrir. La fainá, elaborada amb farina de cigrons. Un rosat amb cos o un negre d'expressiva joventut li faran justícia.
Xile amalgama la tradició criolla, indígena i francesa per a exhibir bona taula. El ají (massa de blat de moro tendre mòlt) acompanya a plats de boví i porc.
També és en la mar, on descobrim la riquesa gastronòmica del país. Petxines, llenguados, gambes, pops, gambetes i llagostes fan de la costa xilena un verger de matèria primera per a delit d'amants del chardonnay de Sons de Prades.
Milmanda, una complexa i harmoniosa combinació d'aromes, un vi elegant, noble i de gran llinatge. També seria una excel·lent opció per a maridar els plats de Xile.
Mèxic i, particularment, el Perú, ocupen avui el seu lloc en l'Olimp gastronòmic. La perfecta simbiosi entre la seva herència indígena i la influència exterior. Del crioll al nikkei (fusió entre cuina local i japonesa), del cebiche a la carn de flama, la cuina peruana és l'originalitat pura en un plat.
Tacos mexicans de peix; cebiches peruans i els diversos plats de tall i inspiració oriental clamen per l'essència sensual i elegant del sauvignon blanc de Fransola.
A Brasil trobo en la seva herència portuguesa, africana i germànica una sort que fa de l'ancestral base i fonament per a expressar-se des de les seves influències. Avui, la cuina brasilera subratlla aquesta tendència a la fusió.
Per a mostra, el brou amazònic amb gambetes del xef Alex Atala. Una caldereta de pur sabor que busca en els espumosos el complement perfecte: Vardon Kennett.
Vardon Kennett és un espumós elaborat amb les varietats: Pinot Noir, Chardonnay i Xarel·lo.
La gastronomia llatinoamericana vesteix de modernitat sense perdre la seva ànima indígena. Mira al passat i a l'entorn natural per a comprendre's des del rebost. El millor de mil mons entre fogons. Història que es menja… i es marida.