RETORN A MILMANDA
L'empremta del vi i del temps
Tornar a Milmanda és aprofundir en la cronologia. Caminar per les seves vinyes és transitar pels ecos de la història. A l'horitzó, el futur; sota els nostres peus, un passat i un present que es mostren molt vius.
Sota l'empara geogràfica de la DO Conca de Barberà, la finca de Milmanda descansa als peus de la Serralada de Prades, envoltada de turons que fan olor de romaní, ginebró i farigola.
La seva ubicació gaudeix d'unes condicions idònies per la chardonnay, d'un perfil d'història vitivinícola heretada de la tradició cultural de l'orde del Cister. A la finca s'erigeix, majestuós, el castell de Milmanda; que sembla voler competir amb el monestir de Poblet, emblemàtic i proper.
Castell i finca de Milmanda, envoltada de vinyes de chardonnay, propietat de Familia Torres.
La història ens parla. Així, a Milmanda, les restes arqueològiques trobades en el lloc, testimoniegen un passat on els ibers, els grecofenicis i els romans hi van deixar la seva empremta. Aquests últims van crear una vil·la al costat de la finca actual per beneficiar-se de la proximitat de la via Aurèlia, que unia Tarraco amb Ilerda (Tarragona i Lleida).
Virgili va escriure sobre els seus vins: "el camp és fecund, especialment en el terreny muntanyenc, perquè el seu vi és comparable al d'Itàlia."
Aquí els visigots hi van aixecar un castell, que va ser fortificat després pels àrabs. L'any 1136, el compte Ramon Berenguer IV va alliberar la comarca del domini islàmic, i Milmanda es va convertir en propietat feudal i abacial. Des d'aquells dies queda constància escrita dels diferents propietaris. Una de les històries vitivinícoles documentades més antigues del món del vi.I ja en el segle XVI, el perfil rústic i militar es va convertir en un recés de pau palatí, on les personalitats i els dignataris s'hi hostatjaven en les seves visites a Poblet.
La figura de l'abat Copons, el personatge més llegendari de la història de Poblet. Sota la seva empara, visió i accions va aconseguir una gran prosperitat per a tota la comarca.
L'any 1320 va arribar a Milmanda i va fer construir la torre de defensa, que avui presideix el castell, on va posar el seu escut en forma de copa, en referència al seu cognom, Copons.
L'abat va tenir la visió de fer de Milmanda quelcom més que un castell, un castell d'essència agrícola on es pogués elaborar vi per després comercialitzar-lo i per al consum propi dels monjos. Un punt d'inflexió que ens porta als nostres dies.
Tornem als nostres dies, la finca s'alça 500 metres sobre el nivell del mar (de mitjana). Els sòls són calcaris i bru calcaris. El clima és mediterrani amb influència continental, amb una temperatura mitjana propera als 14,5 graus, tot i que amortides per la serralada de Miramar a l'estiu, quan al capvespre es nota la carícia de la brisa marina. Els ceps de chardonnay s'aprofiten de la lluminositat, i apunten cap al sud. D'aquesta manera, les plantes i les veremes presenten perfils més saludables.
Les muntanyes de Prades modulen la influència marítima i impregnen de certa tendència continental el clima mediterrani de la zona. Aquestes condicions climàtiques i geològiques permeten que la varietat desenvolupi aquí tota la seva tipicitat, empremta inconfusible d'aquesta terra mil·lenària.
Les pràctiques amb la vinya, que sempre són respectuoses amb el medi ambient, i la maduració excel·lent de les veremes conformen la base del vi que en resulta. Un dels chardonnays més apreciats i reconeguts del país.
La finca de Milmanda es troba en una zona boscosa, propícia per a pràctiques de viticultura regenerativa, que respecta les cobertures vegetals del sòl, tant les naturals com les sembrades, com també l'aplicació de compost a la vinya, que li retorna les restes vegetals i de poda.
Al celler, la fermentació en botes de roure francès nou aporta aquest perfil tan particular al vi. La temperatura controlada i condicionada permet que els vins romanguin en contacte amb els seus solatges durant mesos, per fer l'assimilació dels seus llevats i l'enriquiment amb les seves aromes. Un procés de fermentació i criança tan natural que no li cal manipulació enològica.
Milmanda és reconegut i admirat arreu del món. Un vi d'elegància intensa, de personalitat única, d'estructura ferma, amb aromes madures i sensuals que recorden el praliné i l'avellana, la mareselva i la mel, el préssec de vinya i aquestes notes adultes de la criança: pa torrat, fum i cafè.
Encreuament de cultures, vicissituds bèl·liques i experiència vinícola monacal tracen la hipnòtica personalitat d'aquests enclavaments; llocs marcats per un passat que ha modelat la viticultura moderna i l'enoturisme per fer-ne espais comuns de coneixement i trobada. Les coses velles i les coses noves. La vida mateixa.