JUVENTUT i MADURESA

Anyada, varietat i voluntat enològica

Sembla paradigmàtic que la màgia del vi radiqui en la solitud del seu únic ingredient, el raïm. Una condició que fa d’allò mil·lenari una cosa excitant, sensorial, cultural. Sempre diferent, a través de l’anyada.

  

 

Potser sigui aquesta heterogeneïtat de perfils organolèptics de cada varietat o allò imprevisible de les inclemències climatològiques que, com una espasa de Damocles penja sobre cada verema per als que mesuren el pas del temps en anyades, allò que ens manté la passió viva i la curiositat alimentada. 


 

L’anyada: el temps en una ampolla

Vins de guarda, elaborats durant lustres, o vins joves amb uns mesos d’elaboració, comparteixen per igual la dependència d'un any amable en allò climàtic perquè, sigui com sigui, i en diferents idiomes, joventut i maduresa ens parlaran de l'anyada; un trosset de la cronologia embotellada. El temps detingut, però viu; expressió de la terra i de la petjada de la climatologia en un context temporal definit i irrepetible.

 


 

La personalitat varietal

Si bé totes les varietats poden admetre en major o menor mesura cert grau d'envelliment en fusta i beneficiar-se del procés reductiu de la guarda en ampolla, no totes exhibeixen la seva millor versió en una edat longeva. Necessiten desvestir-se de complements per a expressar la seva personalitat i identitat al nu. Varietats en què la seva essència descansa en la frescor, en allò frugal del seu perfil aromàtic i en la tensa acidesa que les sosté.

 

Crema de porro i patata amb bacallà confitat i pernil, maridat amb Camino de Magarín pel Restaurant Masia Mas Rabell.

 

 

El raïm verdejo de Camino de Magarín (DO Rueda), regada pel Duero i bressolada en graves de còdols, ens assenyala el camí de la senzillesa, despullant la seva ànima de poma verda i or límpid i brillant als ulls.



 

Una mena de metàfora que ens recorda aquell aforisme que ens va llegar Picasso: "per aprendre a pintar com un nen he necessitat tota una vida". Perquè quan la varietat parla, menys és més.


 

La voluntat enològica

Conèixer el potencial del raïm chardonnay en la complexitat organolèptica de Milmanda; saber què ens ofereix en la seva joventut i en la seva maduresa, i com domar l'entropia varietal fins a notar el seu cos. És l'experiència i els ecos d'un llegat que neix de la terra i reposa en celler.

 

 

Tomàquets del Maresme amb làmines de bacallà maridat amb Milmanda. Una proposta de maridatge de La Vinoteca Torres.

 

 

Perquè en el pas del temps en Milmanda (DO Conca de Barberà) resideix part del seu encant, fent de la foto fixa, que és l'anyada, un nou llenç sobre el qual perfilar, a traç de roure i vidre.

 



 

Per al temps de criança d'un vi cal escoltar la terra: la natura ens parla. 

Accedeix als comentaris

Per deixar comentaris has d'estar registrat i iniciar sessió

Inicia sessió o registra't