TOT RIOJA
La Rioja, el sud d’Àlaba i part de Navarra componen, geogràficament, la llar de la DOCa Rioja. Un trosset de cel a la terra travessat d’oest a est pel riu Ebre i set dels seus afluents que donen forma a valls ideals per al conreu de la vinya.
Terra de vinyes silvestres, primer; viticultura d’herència romana després i pòsit enològic d’accent bordelès.
Història de la DOCa Rioja
Els romans assentats a la vall alta de l’Ebre van propagar i estimular el conreu de varietats viníferes per tal de donar forma (de vinyes) a la seva expansió i alhora satisfer el seu consum propi. Així, les legions romanes van ensenyar als pobladors les tècniques de vinificació que practicaven.
A l’edat mitjana riojana, el conreu de la vinya apareix documentat en els cartularis de diversos monestirs com ara el de San Millán de la Cogolla i Valvanera. En aquells dies la producció ja era floreixent i la vinificació i el control de qualitat quedaven garantits per les ordenances municipals de Logroño. Un tipus de denominació d’origen, per dir-ho d’alguna manera. La DO Rioja es va constituir l’any 1925, i va passar a DO Qualificada l’any 1991.
Amb l’arribada de la fil·loxera a França a partir del 1867, el vi de la Rioja, exportat al país gal, es va començar a cotitzar, a més de perfilar les característiques que han arribat fins a l’actualitat. Simultàniament, diferents marquesats de la regió van introduir novetats en forma de ceps (cabernet i merlot) i botes de roure noves, tot sota la influència de l’estil bordelès. De la mateixa manera, també van facilitar els coneixements als vinyataires per tal que els ceps autòctons, com ara l’ull de llebre, esdevinguessin més protagonistes.
Zones geogràfiques de la DOCa Rioja
Pel que fa a la geografia, la DOCa Rioja queda emmarcada en tres zones, diferenciades i perfilades pel pas de l’Ebre. Riu amunt es troba la Rioja Alta, on es concentra un clima septentrional i terres fèrtils per a la viña. La Rioja Alabesa és, possiblement, la més interessant geogràficament parlant, per ser una franja de cota alta i de major inclinació, ubicada entre el riu i la serralada de Cantàbria, cadena muntanyosa paral·lela a l’Ebre que la protegeix dels freds vents del nord i n’atempera l’atmosfera. I la Rioja Baixa és més oberta, seca i pròpia dels conreus llenyosos mediterranis. (A Haro, passa la línia Winkler que separa la climatologia septentrional de la mediterrània en aquesta vall).
Paisatge de la Rioja Alabesa, on es poden veure les vinyes del celler La Carbonera (propietat de Familia Torres).
Les varietats de laDOCa Rioja
Sens dubte, és l’ull de llebre, el buc insígnia de la regió. Una varietat que domina les mescles, en companyia de ceps excel·lents per a l’envelliment i la bona criança: samsó (carinyena) i morastell. La garnatxa també està molt estesa, especialment a la Rioja Baixa, on regala negres excel·lents.
Carràs de raïm de la varietat ull de llebre, al celler La Carbonera, propietat de Família Torres.
Pel que fa als vins blancs, es cerca frescura i aroma tot sacrificant les llargues criances. En ells, la viura (macabeu) i la malvasia vermella solen compondre cupatges de gran èxit.
Elsvins de la DOCa Rioja
Els negres de la Rioja són fins, elegants i vellutats, nets i ben orejables en la decantació. La raó la trobem en la condició edafològica (ciència que tracta de la natura i les condicions del sòl, en la seva relació amb les plantes) i climàtica, que s’allunya dels extremismes d’altres zones, i que és modulada i moderada.
Vins caracteritzats per aquesta tanicitat tan delicada, aquest color que va del roig vermelló dels joves, al vermell teula dels grans reserves, passant pel roig robí dels criances.
La tipificació de la DOCa Rioja
La classificació dels vins de la DOCa Rioja comprèn quatre tipus d’elaboració:
- Criança: vins amb un període mínim d’envelliment de 24 mesos, dels quals almenys 6 romanen en botes de roure amb una capacitat màxima de 330 litres.
- Reserva: aquí cal un mínim de 36 mesos, dels quals almenys 12 en fusta de roure en botes d’una capacitat màxima de 330 litres. La resta del període, en ampolla.
- Gran Reserva: aquesta classe de vins necessiten un mínim de 60 mesos, 18 en bota de roure, també en botes d’un màxim de 330 litres de capacitat, la qual cosa permet la resta de l’envelliment en ampolla.
- Vi de municipi: fan referència a aquells que són elaborats en el propi municipi i que procedeixen de vinyes molt pròximes a la ubicació d'aquest, de manera que expressen la personalitat i el sabor diferenciat d'un poble concret. Aquests vins portaran les lletres VM en les precintes del Consell Regulador, la qual cosa igual que en el cas anterior acredita la seva traçabilitat.
Las Pisadas de Família Torres
La Carbonera és el projecte vitivinícola amb el qual la Família Torres consolida la seva aposta per la Rioja Alabesa, i més concretament per Labastida, tot centrant-se en l’origen i la tipicitat per elaborar un vi únic que interpreti el paisatge d’aquesta regió històrica.
Las Pisadas, el vi, posseeix una profunda càrrega de fruita, és net, equilibrat i de bona concentració, i a més disposa d’un taní elegant i un gran potencial d’envelliment.
Las Pisadas, un vi negre elaborat amb la varietat ull de llebre.
Amb Las Pisadas com a primera elaboració, La Carbonera, disposa el seu mantell varietal en vint hectàrees de vinyes amb una identitat força marcada i està catalogada com a Vinya Singular.
Gestionat per l’enòleg Julio Carreter, aquest projecte marca una nova etapa per als vins de la Rioja que elabora Família Torres des del 2006, i és el resultat del coneixement adquirit al llarg d’aquests anys, amb la identificació dels diferents terrers i les millors parcel·les per fer els nostres vins, dignes continuadors del bon nom de la regió.
El vi negre Las Pisadas, com a acompanyant dels plats del Jardí Restaurant El Celleret, propietat de Família Torres.