Temps de bolets al costat de les vinyes
En els boscos temperats que envolten les vinyes, les tempestes tardorenques i el descens de les temperatures propicien l'aparició dels bolets: un dels fruits silvestres més benvolguts pels recol·lectors.
Vinya de la finca Fransola (DO Penedès), propietat de la Família Torres, amb boscos en el seu entorn.
En algunes comunitats com Catalunya, Navarra, La Rioja o el País Basc existeix una gran tradició per la recol·lecció de bolets, i entre els llocs més freqüentats pels aficionats figuren les pinedes que s'estenen a l'entorn de les vinyes, on creix una de les espècies més desitjades: el rovelló.
Els bolets són el fruit del fong: un organisme molt complex, a cavall entre el regne animal i el vegetal que viu en el subsòl del bosc i que en bona part propicia i empara tota la biodiversitat que acull l'ecosistema forestal.
Amb les pluges de tardor i abans que arribin les primeres gelades, encoratjats per l'augment de la humitat i l'esponjositat del sòl forestal, els fongs veuen arribat el moment de reproduir-se mitjançant una espècie de llavors a la qual els científics diuen espores. Per a aixecar les espores del sòl i permetre que el vent les dissemini per l'espai exterior, els fongs donen forma als bolets: el seu òrgan reproductor.
Paisatge tardorenc en la finca Grans Muralles, propietat de Família Torres, situada a la Conca de Barberà (Catalunya)
Fins a aquest moment l'organisme del fong, anomenat miceli i format per un embullat conjunt de filaments anomenats hifes, no ha fet una altra cosa que anar acumulant aliment: absorbint-ho de les restes vegetals en descomposició o de qualsevol altra deixalla orgànica acumulada sota la fullaraca per a procesar-los i transformar-los en humus. Per això el paper dels fongs en la cadena tròfica del bosc és tan rellevant.
En el seu afany per esquinçar el sòl i sortir aquí fora per a multiplicar-se, el fong realitza un dels esforços més extraordinaris de la naturalesa. Cada vegada que arrenquem un bolet del sòl del bosc o de la boga de la vinya estem arruïnant aquest esforç, i en funció de com el fem aquesta alteració serà o no catastròfica per al fong. Per això és tan important actuar com recol·lectors responsables i respectar algunes normes bàsiques en recol·lectar els bolets.
Un grapat de rovellons, una de les espècies de bolets més desitjats
No debemos olvidar que en el primer palmo de suelo oculto bajo la hojarasca se oculta uno de los mayores laboratorios de biogénesis de la naturaleza. Un entramado de relaciones sumamente frágil y delicado que puede verse arruinado por nuestro comportamiento.
Mai hem d'abandonar cap residu en el bosc. Tampoc furgar en la terra ni aixecar els troncs caiguts, arrencar els matolls o danyar als arbres. Totes aquestes conductes són atacs directes als fongs ja que propicien la deterioració del seu hàbitat.
Especialment greu és el mal costum d'alguns d'aixecar la fullaraca per a trobar els bolets, perquè sota aquesta mullida catifa opera el gran laboratori del bosc format pels fongs i la resta d'organismes encarregats de descompondre la matèria orgànica. Si arrosseguem aquest mantell, si deixem el sòl del bosc nu de fulles, estem danyant irreparablement l'ecosistema forestal.
No hem d'oblidar que en el primer pam de sòl ocult sota la fullaraca s'oculta un dels majors laboratoris de biogénesis de la naturalesa. Un entramat de relacions summament fràgil i delicat que pot veure's arruïnat pel nostre comportament.
El bosc a la tardor, el lloc perfecte per a la recol·lecció de bolets
Per això quan sortim a buscar bolets hem de mantenir una actitud responsable basada en el respecte al bosc i els qui en ell habiten. Només així facilitarem l'existència dels fongs: uns extraordinaris éssers vius que són la base de la vida en el bosc i que cada tardor floreixen esquitxant de bolets l'entorn de les vinyes.