MAS LA PLANA: UN ANY I UNA VIDA

El cicle de vinya

El bullici de la verema va quedar enrere. Tot i això, encara és possible imaginar el silenci que ara domina el paisatge, i que reflecteix l'esforç i la dedicació de les persones que han treballat aquestes terres amb passió. 

Enregistrament de l'any 2024 a la vinya de Mas La Plana

El cicle de la vida

• Entre el novembre i el gener el cep perd les fulles i, a mesura que el fred va arribant, la planta entra en un estat de repòs i activitat latent. Una letargia hivernal que prolongarà fins al febrer.

Després de la verema, que culmina el cicle vital de la vinya, els ceps necessiten un descans merescut: l'aturada hivernal. La vida es posa en «mode avió» i gràcies a aquest procés les plantes es protegeixen davant del fred i les altres inclemències meteorològiques que tenen lloc en aquestes dates. Les fulles han aturat la seva activitat i es van tornant ocres, tot tenyint les vinyes primer, i la terra després.

• Entre el febrer i el març es fa visible la primera transformació, tan bella com poètica. Després de la poda, la saba traspua per les cicatrius causades per la poda i provoca l'anomenat  plor de la vinya, que anuncia la brotada imminent.

• El desborrament o brotada té lloc a l'abril, encara que això dependrà molt de les condicions climàtiques a les quals es vegi afectada la planta. Durant el desborrament, els brots naixents es desprenen del «plomissol» que els protegia del fred i donen la benvinguda a la primavera, sempre amb la por de les temudes gelades que les podria tornar a l'estat latent. 

• Durant el maig i el juny comença l'aparició d'inflorescències al brot, que esdevindran flors. S'obriran per donar pas a la fecundació. Posteriorment, l'ovari fecundat es desenvoluparà i donarà lloc al fruit verd, procés conegut com a quallat. 

• La veritable explosió de vida passa entre el  juliol i l'agost, quan els pàmpols es converteixen en sarments (agostejament) i s'inicia el verol: el verd de la clorofil·la desapareix progressivament i apareixen els pigments propis de cada varietat. El raïm de varietats blanques adquireix tons grocs, mentre que el negre passa del verd al vermell i/o a un blau violaci, segons la varietat. Acabat el verol, la llavor està completament formada, l'acidesa es manté alta i el nivell de sucre encara és escàs. 

• El verol: poesia visual i viva que acull dins seu processos sorprenents que ens regala la natura, sàvia, enginyera i alquimista. Una postal que de manera inevitable, però esperada, ens arriba any rere any a les nostres finques i vinyes. I és que poques vegades Mas la Plana llueix més festiva i colorista que durant aquesta etapa màgica del cicle vegetatiu de la vinya.

«El canvi de color del raïm té com a objectiu natural atraure les aus perquè aquests s'alimentin de la fruita i propaguin les llavors. Un mecanisme de supervivència de la natura que ens segueix fascinant.»

• Finalment, la maduració. L'estat de maduració condicionarà el tipus de vi, perquè en aquest moment és quan els principals components aromàtics varietals i la seva fenòlica llarga determinaran la qualitat del most. 

Però què passa a l'interior de les baies fins al moment de la verema? 

Durant els mesos de juny, juliol, agost i setembre el raïm emmagatzema aigua i s'infla. Aleshores, el sucre inicia el trànsit que conduirà els seus passos des de les fulles fins a les baies. La concentració de sucre continua augmentant de manera gradual, mentre que els nivells d'acidesa baixen. És el procés conegut com a maduració del sucre.

En paral·lel, la maduració fisiològica activa el procés de coloració del raïm, el despertar de la gamma de sabors i l'estructura dels tanins, l'evolució dels quals dependrà de la calor i la llum del sol. Si bé la vinya necessita aigua, un estrès hídric  lleuger afavorirà la concentració dels sucres.

• La verema culmina aquest procés, amb la collita del raïm quan presenta nivells òptims d'acidesa i una càrrega de fruita adequada en el moment en què es formen les aromes varietals. Per descomptat, tot dependrà de la intenció enològica i de cada varietat. 

La natura s'obre pas indòmit, per això és tasca de l'ésser humà conèixer els seus cicles vitals i emprar el coneixement de segles de viticultura a la nostra esquena per, no només beneficiar-nos del seu fruit anual, sinó prolongar-ne la vida, domar-ne l'essència i assegurar-ne el futur, perquè en depenem avui, demà i sempre.