Malgrat que tinguem els envasaments plens, hem de continuar estalviant aigua
Per Jose Luis Gallego. Divulgador ambiental (@ecogallego)
Els científics que estudien l'evolució del canvi climàtic fa dècades que alerten sobre l'accentuació de les fases d'excepcionalitat en els règims pluviomètrics i termomètrics a l'àrea de la Mediterrània. Un fenomen que els experts associen directament amb l'escalfament global del planeta i que, segons els informes que elaboren, anirà a més en els pròxims anys.
Encara que sigui impossible determinar quan succeiran aquestes irregularitats i quin en serà el grau d'excepció, tots els models climàtics elaborats per a la nostra regió recullen aquest fenomen i n'alerten de les conseqüències: episodis llargs i rigorosos de sequera, acompanyats d'ones de calor intenses, als quals succeiran períodes de fortes precipitacions que generaran inundacions greus que posaran a prova la resiliència de les infraestructures i els habitatges, i alhora suposaran una amenaça per a la seguretat ciutadana.
Per tot això, tot i que el pas continuat de borrasques hagi omplert els nostres envasaments, tot i que els rius estiguin marcant màxims de cabal i els aqüífers s'estiguin recuperant, hem de tenir molt present aquesta alerta dels experts i gestionar les noves reserves de què disposem amb la màxima prudència i sense oblidar l'escenari d'emergència climàtica en el qual ens trobem. Del que es tracta és de continuar promovent un consum responsable basat en la moderació i l'eficiència i de mantenir viu el discurs de l'estalvi per afrontar els pròxims avatars climàtics amb una millor disposició.
Imatge del riu Duero, a l'altura de la DOCa Rioja
La prevenció és l'estratègia més bona per fer front a la incertesa climàtica que ens espera. Hem de mantenir el camí emprès en els últims anys per avançar cap a una optimització del recurs aigua en tots els usos que ens presta, i cal començar, és clar, pel principal: el reg agrícola, que acapara més de tres quartes parts del consum total d'aigua al nostre país.
La millora dels sistemes de regadiu i la modernització de les tècniques de conreu són dues eines clau per avançar cap a un ús més eficaç de l'aigua en el camp basat en l'estalvi. Qualsevol esforç dut a terme en aquest sentit superarà amb escreix els diferents estalvis que es poden obtenir en un altre tipus d'usos: industrial, urbà o domèstic. Per això cal que les administracions facilitin i donin suport a la implementació urgent d'aquestes mesures a les explotacions agrícoles i que els pagesos atenguin la necessitat d'adaptar-se al nou escenari climàtic cap al qual avancem.
L'objectiu és assolir que el sector agrícola, del qual depèn el nostre proveïment d'aliments i al qual hem de prestar una atenció més gran, pugui fer un ús més responsable d'aquest recurs bàsic, amb l'eficiència més gran possible. Per a això el primer i fonamental és atendre les limitacions de disponibilitat del recurs abans de triar la varietat del conreu, i avantposar les limitacions al conreu, i no al contrari. Però, així i tot, si atenem el que assenyalen els informes sobre canvi climàtic, cada vegada hi ha més varietats de conreu que hauran d'entrar en regadiu per tal que siguin viables. Inclòs el conreu de la vinya.
En aquest sentit, la tècnica de reg per degoteig sota superfície ha representat un dels avenços més grans cap a una agricultura més sostenible des del punt de vista hídric. Soterrat a una profunditat d'uns trenta centímetres, aquest sistema de rec, molt estès ja a Califòrnia i generalitzat del tot a Israel, permet alimentar directament l'arrel amb la mínima quantitat d'aigua (ni més ni menys que la que li cal) mentre la superfície de conreu roman seca. Un fet que, a més, evita l'ús de fungicides per combatre els fongs a conseqüència de l'envasament i la humitat que provoca el reg en superfície.
Però abans d'atendre les tècniques de reg, és important revisar i adaptar les pròpies tècniques de conreu al nou escenari climàtic. I una de les estratègies més bones per a aquesta finalitat seria promoure les bones pràctiques envers una agricultura regenerativa: una tendència mundial per avançar cap a una producció més sostenible d'aliments basada en les solucions que ens ofereix la mateixa natura.
Vinya Mas La Plana, propietat de Familia Torres.
L'agricultura regenerativa persegueix, entre altres finalitats, protegir la salut del sòl per renaturalitzar els camps i preservar els recursos hídrics. Dos objectius que entronquen amb la tasca de fer front a les dues crisis principals a les quals ens enfrontem (que en realitat són la mateixa): la crisi climàtica i la crisi de la biodiversitat.