La calor extrema amenaça el camp
Per Jose Luis Gallego. Divulgador ambiental (@ecogallego)
Els científics que segueixen l'evolució de la crisi climàtica fa dècades que alerten sobre l'agreujament de les seves conseqüències a l'àrea del Mediterrani. Els models coincideixen a assenyalar un augment sostingut, tant en la freqüència com en la intensitat, dels episodis de calor extrema, incloses les onades de calor marines. Uns episodis que augmentaran les dècades vinents fins a superar molt probablement el llindar crític dels 2 °C d'augment de les temperatures mitjanes cap al 2030.
En aquest escenari, un dels sectors més afectats és l'agrícola. Per això els informes d'avaluació que elabora el Panell Intergovernamental del Canvi Climàtic (IPCC) dediquen cada cop més atenció a les conseqüències de l'augment de les temperatures per a la producció agrícola, i adverteixen de les seqüeles greus per preservar la seguretat alimentària.
Ara l'Organització de les Nacions Unides per a l'Alimentació i l'Agricultura (FAO) i l'Organització Meteorològica Mundial (OMM) han llançat un comunicat conjunt per donar suport a les alertes de l'IPCC i certificar l’increment de l'impacte de l'augment de la freqüència, la intensitat i la durada de les onades de calor al sector agroalimentari.
A la publicació es descriuen els principis físics de la calor extrema associada al canvi climàtic, com també les vulnerabilitats i les conseqüències observades i previstes a l'agricultura. Segons la FAO la calor extrema «es refereix a períodes en què les temperatures diürnes i nocturnes superen els rangs normals durant prou temps per causar estrès fisiològic i danys directes als conreus.»
Entre les mesures d'adaptació per afrontar l'augment d'aquest tipus d'episodis, els experts destaquen la necessitat que l'activitat agrícola s'acomodi a la nova realitat climàtica. Per això proposen recórrer a una selecció de varietats basada en varietats autòctones i ancestrals (més ben adaptades a la calor o a l'estrès hídric); l'ajust dels períodes de sembra i recol·lecció; la modificació de les pràctiques de gestió per avançar cap a un model agrícola més sostenible, i l'aplicació de les noves tecnologies per millorar l’eficiència i protegir els conreus dels efectes de les onades de calor.
En aquest sentit, l'informe destaca la importància cada vegada més gran dels sistemes d'alerta primerenca: una eina particularment important per ajudar els agricultors en la resposta als episodis extrems. Com assenyala la FAO «els agricultors no es poden preparar per al que no saben si passarà; per això l'alerta primerenca és una de les eines més eficaces davant de la calor extrema.»
Per al Dr. QU Dongyu, director general d'aquest organisme de l'ONU i exministre d'Agricultura i Assumptes Rurals de la Xina, «la calor extrema amenaça la seguretat alimentària i els mitjans de vida de més de mil dos-cents milions de persones que depenen de l'agricultura. En aquest treball, destaquem el seu important efecte multiplicador de riscos sobre els conreus, la ramaderia, la pesca i els boscos, com també sobre les comunitats i les economies que depenen d’aquests recursos.»
Per altra banda, la secretària general de l'OMM, Celeste Saulo, considera que «la calor extrema dicta cada cop més les condicions de funcionament dels sistemes agroalimentaris» i assenyala que «més que un perill climàtic aïllat, es tracta d'un factor de risc combinat que amplifica les debilitats dels sistemes agrícoles.» Per això subratlla que les projeccions estacionals i els sistemes d'alerta són vitals per contribuir a l'adaptació dels agricultors a la nova realitat climàtica.
Però l'informe no només atén les conseqüències d'aquest fenomen meteorològic extrem en el rendiment dels cultius, sinó que també presta una atenció especial a l'amenaça que suposa per a la salut i la seguretat dels treballadors del camp. Segons la FAO, més d'un terç de la força de treball a nivell mundial -al voltant de 1.200 milions de treballadors- s'enfronta cada any a la calor extrema al seu lloc de treball, i l'agricultura és un dels sectors més afectats.
Segons els autors d'aquest informe, els dies a l'any en què farà massa calor per treballar al camp podrien augmentar fins als 250 a gran part de l'Àsia meridional i l'Àfrica subsahariana i en àmplies regions d'Amèrica Central i Amèrica del Sud. Alguns experts inclouen en aquest escenari els països del sud d'Europa.
Per fer front a aquesta nova realitat climàtica caldrà avançar cap a una agricultura més sostenible, basada en l'eficiència, més ben integrada a l'entorn i en harmonia amb la biodiversitat que acull. Una agricultura més resilient als extrems meteorològics, que contribueixi a preservar la salut dels treballadors, millorar l'economia de les comunitats locals i mantenir l'equilibri dels ecosistemes naturals.
Un canvi de model que no serà fàcil ni ràpid, per la qual cosa a l'apartat final apel·la a agilitzar l'accés a serveis financers mitjançant transferències en efectiu, sistemes d'assegurança més eficaços en els pagaments i altres mecanismes de protecció social davant del repte climàtic. Com assenyala la FAO, «l'adaptació requerirà grans inversions i decisions difícils sobre què es pot continuar cultivant i on.» Per tot això, i davant la probabilitat que la calor s'intensifiqui encara més els anys vinents, «els agricultors necessiten solucions immediates.»