La biodiversitat: la nostra aliada més bona
Per Jose Luis Gallego. Divulgador ambiental (@ecogallego)
La pèrdua de diversitat és, juntament amb el canvi climàtic, el dilema més seriós al qual s'enfronta la humanitat. De fet, ambdues crisis són la mateixa i una sola, perquè es retroalimenten i estan entrellaçades estretament. Per això les hem d'atendre amb el mateix afany i de manera conjunta.
Si admetem que l'acció climàtica és necessària per eludir els escenaris més inquietants, aquells en els quals els fenòmens meteorològics extrems seran cada vegada més violents i recurrents, també hem de convenir en la necessitat de prendre les mesures més adequades per conservar i restaurar la natura per tal de frenar la pèrdua accelerada d'espècies que pateix el planeta.
Segons l'últim índex Planeta Viu (2024), elaborat per la prestigiosa organització conservacionista WWF, actualment gairebé tres quartes parts de les poblacions de vertebrats està en retrocés. Les dades d'aquest informe rigorós revelen que entre el 1970 i el 2020 la mida de les poblacions de les més de 5.000 espècies de mamífers, aus, peixos i amfibis monitorades han patit un descens alarmant del 73 %.
En el cas dels insectes, hem perdut una quarta part d'espècies en tot just un segle. I les dades sobre la biodiversitat marina encara són més preocupants, atès que dels oceans sabem ben poca cosa o res, i el poc que coneixem és molt alarmant. Per exemple, com destaca l'informe, si no aconseguim mantenir l'escalfament global per sota dels 1,5 °C, perdrem entre el 70 % i el 90 % de tots els esculls de corall del món, inclosa la Gran Barrera de Coral, l'organisme viu més gran que mai no ha poblat el planeta.
Però quan parlem d'extinció d'espècies no ens referim tan sols a la desaparició dels animals i les plantes amb els quals convivim, també a la pèrdua dels serveis que ens presten: allò que els científics anomenen «serveis ecosistèmics».
Serveis tan bàsics com els que ens permeten accedir a l'aire que respirem, l'aigua que bevem o els conreus dels quals ens alimentem. Per això és tan urgent frenar la pèrdua de biodiversitat des d'un punt de vista d'estricta supervivència. I per això és tan oportú i necessari invertir a aturar-la. Perquè invertir en biodiversitat és l'oportunitat econòmica més bona
Per assolir-ho, l'ONU va promoure la creació de l'anomenat Fons Marc Mundial per a la Diversitat Biològica: una espècie de fons comú, basat en la cooperació internacional, destinat a cobrir les inversions necessàries per frenar la pèrdua de biodiversitat. Segons els experts, la dotació mínima perquè aquest fons cobreixi totes les necessitats hauria de ser de 200.000 milions de dòlars anuals. Però abans d'establir la quantitat, la pregunta que cal fer-se és ¿qui ha d'aportar aquests diners?
Per respondre-la es proposen vies de finançament diferents: des dels bons verds, tan de moda al mercat, fins al pagament pels serveis dels ecosistemes; des de compensacions econòmiques per la pèrdua de diversitat biològica, fins als crèdits per a la conservació i altres mecanismes de participació en els beneficis procedents de la natura. I és aquí on sorgeix una altra pregunta, perquè ¿de quins beneficis estem parlant?
Per atendre aquesta qüestió, l'any 2010 es va aprovar el Protocol de Nagoya, un acord internacional que regula l'accés als recursos extrets de la natura, valora aquests recursos i assenyala el dret a la participació justa i equitativa de les comunitats locals en els beneficis derivats de la seva utilització.
El que es pretén amb aquesta proposta és que, per exemple, quan una empresa farmacèutica, una indústria química o una marca de cosmètics aprofiten les propietats d'una planta, un animal o qualsevol altre ésser viu per produir una substància química, un medicament o un cosmètic, es vegi obligada a costejar la protecció, la conservació i la custòdia de l'ecosistema on habita. Però no només això.
El Protocol de Nagoya també estipula que, si amb aquest recurs natural una empresa fa negoci, la comunitat local que comparteix l'hàbitat d'aquesta espècie, l'ha estat fent servir de manera sostenible i n'ha promogut l'existència des de l'antiguitat, té dret a rebre part dels beneficis que generi aquest negoci.
Si aquesta proposta d'acord internacional es convertís en normativa legislativa de compliment obligat, una part dels diners necessaris per protegir la natura i fer front a la pèrdua de biodiversitat, com també per emparar els drets dels pobles indígenes, procediria de les empreses que se'n beneficien.
Com assenyalava recentment el secretari general de l'ONU, António Guterres, «la biodiversitat ha sustentat una bona part dels avenços científics de la humanitat i el nostre creixement econòmic. Ha arribat el moment de passar comptes amb la natura.» I d'invertir en el futur de tothom.