La bellesa del cel de tardor des de la vinya

Per Jose Luis Gallego. Divulgador ambiental (@ecogallego)

Així com els ornitòlegs gaudeixen amb l'observació i la identificació de les aus silvestres en llibertat, els aficionats a la meteorologia gaudeixen de la mateixa emoció en contemplar el trànsit dels núvols al cel, i consultar amb manuals i guies d'identificació similars a les que fan servir els aficionats a l'ornitologia.

Segons l'Atles Internacional de Núvols publicat per l'Organització Meteorològica Mundial (OMM), segons les seves característiques morfològiques, aquests es divideixen en una desena de grans gèneres. Alhora, i atenent altres particularitats com l'estructura i la transparència, la seva disposició al cel o la seva activitat interior, entre d'altres, aquests gèneres se subdivideixen en diferents tipus o espècies: radiatus, uncinus, flocus, lenticularis, castellanus… 

D'aquesta manera, un aficionat a la meteorologia prou format és capaç d'identificar el tipus de núvol amb tan sols fer-li un cop d'ull, com un ornitòleg és capaç de nomenar una au pel seu plomatge, cant o silueta. I en tots dos casos, tant si parlem de núvols com d'ocells, un dels millors llocs per observar el trànsit pels cels de tardor és la vinya, que en aquesta època de l'any es prepara per lluir les millors gales.

Grans Muralles, a la DO Conca de Barberà, propietat de Familia Torres

Finalitzada la verema, amb els tractors al cobert i els cellers plens de most, els ceps comencen a transitar del verd al groc, als ataronjats, vermells i ocres, per acabar en gairebé daurats. Per a molts amants del paisatge rural és un dels espectacles més bells que es donen als nostres camps. El moment de l'any en què la vinya, acomplerta ja la seva tasca productiva, s'acomiada per la porta gran, i ens demostra tot passejant fins a quin punt la viticultura és art. 

I és també ara, coincidint amb el pas de les borrasques i el trànsit dels núvols, quan els capvespres es pinten amb la mateixa paleta de colors. Com si fos un reflex de les vinyes, la posta de sol es veu precedida d'un bell itinerari cromàtic que va del vermell al groc i el daurat abans de fondre a negre.  

Tot i això, en el cas del cel, aquest mosaic tornassolat que formen els núvols entre el capvespre i el crepuscle té altres protagonistes: les bandades d'aus migratòries que els solquen de nord a sud i d'est a oest. Observar-los des del paisatge amable de la vinya, sense que les copes dels arbres ens amaguin la seva singladura aèria, és un dels plaers de tardor més emocionants que ens ofereix la natura.  

Vinyes a la DO Ribera del Duero, propietat de Familia Torres

Segons els estudis científics que estudien la migració de les aus, el trànsit entre el continent europeu i l'africà mobilitza anualment al voltant de cinc mil milions d'individus pertanyents a més de dues-centes espècies diferents. Una infinitat d'aus de totes les mides i lliurees que, obeint l'ancestral empremta genètica de la migració, cobreixen sempre les mateixes rutes: seguint rius i costes, sobrevolant mars i deserts, traspassant cims i planes.

Quan era petit m'agradava anar a les vinyes per observar aquests nòmades del vent creuant el cel amb rumb sud. Sabia que volaven en direcció a l'estret de Gibraltar, on s'agrupen cada any tot esperant les condicions favorables per cobrir els quinze quilòmetres de mar obert que separen els dos continents. Seguir amb la mirada el pas d'aquelles aus veleres (cigonyes, voltors, àguiles marcenques, aguilons, falcons abellers, milans, etc.) despertava en el meu jove esperit aventurer tota mena de preguntes.

I és que gairebé no en sabia res més. Per què mantenen aquestes formacions de vol?, em preguntava, a on es dirigeixen? Com aconsegueixen orientar-se a la nit? Quantes arribaran per fi a la  seva destinació? I mentre deixava aquestes qüestions sense resposta, sentia l'irrefrenable ímpetu, el profund desig de fer volar per unir-me a la bandada i acompanyar-les en el seu llarg periple celestial.
Amb el pas dels anys vaig desenvolupar una gran afició per l'ornitologia, i en el meu afany per adquirir coneixement sobre la vida de les aus i el seu comportament, vaig trobar resposta a totes aquelles preguntes. 

Vaig saber que la bandada és la millor estratègia de defensa per eludir l'atac dels possibles predadors i la manera més eficaç de desplaçar-se. Com a anellador científic, vaig tenir oportunitat de conèixer les rutes que cobrien les diferents espècies i vaig descobrir que es guien pels accidents geogràfics, pels estels i fins i tot pels camps magnètics.

Capvespre a la DO Ribera del Duero

No obstant això, cada vegada que arriben aquestes dates i contemplo el cel de tardor des de la vinya, em deixo portar per les emocions que m'ofereixen els seus protagonistes, aus i núvols, sense fer-me cap pregunta ni atendre cap altre afany que no sigui gaudir de la bellesa.