FAMILIA TORRES. JUAN TORRES CASALS i JOSEFA CARBÓ: 2a GENERACIÓ

Resiliència i perseverança en temps convulsos

Després de la mort d'en Jaime Torres, la responsabilitat de dirigir la Casa Torres passa a mans del seu fill Juan, que decideix quedar-se les accions de l'empresa. Tot això en un context convuls, on la incertesa i el caos penjaven sobre la humanitat com una espasa de Dàmocles.  Un segle XX acabat de néixer, però amb una ombra que ja es preveia allargada... Agitació politicosocial a Espanya, canvis de govern, vagues generals, la crisi del sucre a Cuba i la Primera Guerra Mundial a les portes. 

Com mantenir una empresa flotant?

La resposta rau en aquest llegat intangible tan propi de la família Torres: Emprenedoria, resiliència i visió de futur. Valors que avui continuen regint els destins i les voluntats de la família.

Retrat de Juan Torres Casals.

JUAN TORRES CASALS

"Juan, era el més devot del negoci del vi, al qual s'entrega des de la seva joventut" Luis Almerich. De la seva obra Bodas de Diamantes de la Casa Torres

La família necessitava una figura com Juan Torres al timó, algú decidit i tossut, disposat a navegar en un mar furient pel que fa a la política, l'economia i el fet social.

Nacido en 1865, Juan Torres dirigió la bodega hasta 1932. Fue él quien, el 7 de febrero de 1907 registró la marca Coronas. A él también se debe una de las etiquetas más antiguas de cuantas se conservan en Familia Torres; un vino del Priorat de la cosecha 1923, embotellado en 1932, año de su fallecimiento.

Etiqueta d'un priorat de la collita del 1923 comercialitzat per Casa Torres sota la marca Coronas. 

Crisi politicosocial a Espanya, la Primera Guerra Mundial i la crisi del sucre a Cuba

Juan Torres va haver de fer front a temps convulsos. Vejam: 

• L'any 1914 va començar la Gran Guerra amb l'enfonsament consegüent dels mercats internacionals. Si bé indústries com la tèxtil es beneficiaven de la necessitat d'elaborar uniformes i calçat per als soldats, el vi, beguda de pau i convivència, no gaudia de bona salut. 
• La guerra va arribar després de la pèrdua de l'imperi d'ultramar d'Espanya i les fatalitats continuades a la política del país, generaven un clima d'incertesa i terror. 
• En paral·lel, la indústria sucrera a Cuba, que havia crescut exponencialment per la carestia a Europa, va ser víctima de la sobreexplotació i, com totes les bombolles, va explotar.  Torres, que mantenia interessos a l'illa, va patir pèrdues greus.
   

De la necessitat, virtut ... i brandi

La determinació de Torres no va defallir i va passar a l'acció, tot portant el celler a un altre nivell:

• Arrossegats a la ruïna, la majoria dels bancs locals van desaparèixer, però el Banc Gelats (una institució catalana amb la qual ja es relacionava Jaime Torres) va poder sobreviure. D'aquesta manera, a la meitat de la tempesta, Juan Torres va viatjar a Cuba per entrevistar-se amb la família Gerlats, trobar-se amb els seus clients, administrar els comptes i obrir mercats nous als Estats Units. Però tornaria a casa amb alguna cosa més...
• Idees. Idees per assentar i ampliar el negoci: Va veure que el sector dels espirituosos era interessant a l'illa, i es va avançar a l'ofensiva d'altres begudes com ara el whisky. 
• D'aquesta manera, l'any 1928 va decidir envellir en botes de roure els aiguardents destil·lats dels seus vins i va crear els brandis Torres. Com a primera materialització, va elaborar un brandi suau i aromàtic a partir d'una selecció dels vins blancs més bons del Penedès; i va fer servir alambins de coure amb mètodes artesanals de destil·lació, com també la criança en roure francès. 
   

Principis del segle XX. Botes de roure per a la criança de vins i brandis al celler situat al carrer Comerç de Vilafranca del Penedès. 

L'anècdota: Juan Torres va compaginar les seves tasques empresarials amb l'alcaldia de Vilafranca del Penedès entre 1923 i 1924.

De Catalunya al món

Torres va voler distingir i atorgar de singularitat a les seves elaboracions mitjançant la tècnica francesa. 

• De manera que és probable que l'escola de Montpeller i d'Arnau de Vilanova determini la preferència catalana pel mètode charentais, que fa servir l'alambí de coure de doble destil·lació tan típic de Cognac. Una tècnica associada als brandis més bons del món.
• Juan Torres va començar a enviar els seus brandis als diferents mercats americans (Cuba, Mèxic i els Estats Units), que es van afegir als vins, vermuts, vins quinats i licors.  Elaboracions que eren sinònims de qualitat i confiança.
• A Veracruz i Campeche (Mèxic), encara es recorda que els catalans hi van portar brandis i van crear els primers combinats. Avui, el prestigi dels nostres brandis forma part de la nostra identitat a Mèxic, on el combinat de brandi i cola és gairebé una religió. 

JOSEFA CARBÓ HUGUET

Dona forta i de valors indestructibles, després de la mort del seu espòs, Juan Torres l'any 1932, na Josefa va prendre les regnes dels designis del celler. I com no podia ser de cap altra manera, tot això en un context i clima polític i social explosiu. 

Al voltant de 1930. Retrat de Juan Torres Casals i la seva esposa Josefa Carbó. 

• El pols que mantenien l'Estat i els treballadors va esclatar aquell mateix any, el 1932. La vaga general va provocar caos i violència, i va ser reprimida pel govern de manera contundent, amb la qual cosa el grau de greuge dels treballadors va augmentar, i van respondre amb la mateixa duresa amb la qual van ser castigats: incendis a les fàbriques, sabotatges, descarrilament de trens, voladures, tiroteigs...
• A títol d'anècdota, Josefa Carbó, recordaria tota la vida les visites poc amistoses de piquets amb males intencions. La bona senyora es posava al llit i es feia passar per impedida i malalta, tot evitant, d'aquesta manera, que se l'enduguessin.
• Josefa Carbó va ser el suport principal del seu fill Miguel, de 23 anys, que aleshores estudiava la carrera de químiques i farmàcia, i que ignorava que seria el vaixell insígnia de celler en els anys vinents. 

Continuadors d'aquest llegat històric d'un espectre humanista ample, avui la família Torres continua buscant l'excel·lència en cada un dels seus destil·lats. Una alquímia moderna i d'avantguarda que vesteix de qualitat el caràcter propi i l'elegància dels nostres brandis, des del 1928.