Els insectes 'amics' de l'agricultor

Per Jose Luis Gallego. Divulgador ambiental (@ecogallego)

Vivim al planeta dels artròpodes. Alguns informes científics assenyalen que més de la meitat dels animals que habiten la Terra pertanyen a aquesta categoria d'invertebrats: un tall que agrupa insectes, aranyes, crustacis i miriàpodes. I és que, amb aproximadament un milió d'espècies descrites, no hi ha dubte que són el grup més variat, nombrós i omnipresent del planeta.  De fet, tot i que la majoria de les espècies no arriben al gram de pes, la seva biomassa en conjunt pesa vint vegades més que la que formem el conjunt de la humanitat. 

Pel que fa a la seva importància per al bon funcionament dels ecosistemes, els insectes i la resta dels artròpodes són una balda fonamental per al manteniment de la cadena tròfica. I és que no només serveixen com a aliment base per a bona part dels vertebrats, sinó que desenvolupen una feina insubstituïble com a organismes descomponedors de la matèria orgànica que fertilitza els sòls i nodreix les plantes: l'humus. 

Un grup de formigues en el sòl de la vinya

Però és que, a més a més, els insectes són essencials per a la pol·linització de les plantes i el desenvolupament dels conreus que ens proporcionen aliment: fins al 85 % de les espècies que conreem en l'actualitat depenent d'aquests servei de l'ecosistema. I tot i que és cert que algunes espècies es poden constituir en plagues, altres actuen com a depredadores i controladores biològiques de les anteriors, i d'aquesta manera es converteixen en les aliades més bones de l'agricultor: per això cal conèixer-les, respectar-les i protegir-les.  

Entre els conreus que es poden veure afavorits per la presència d'insectes beneficiosos destaca la vinya. Les papallones lleopard, les xinxes, els sírfids, les abelles i les vespes, les marietes o les libèl·lules actuen aquí com a autèntics depredadors naturals de les diferents espècies de tisanòpters, arnes, pugons, erugues, mosques, mosquits i àcars que es poden constituir en plaga i danyar la vinya. 

Una marieta es posa delicadament sobre la fulla verda d'una vinya

Un dels exemples més bons és el de la marieta, simpàtica i popular, que en la seva existència curta pot arribar a eliminar milers de pugons sense provocar cap mena de dany al cep o al raïm. Per altra banda, la papallona lleopard, delicada i elegant, sent passió per les larves de la vespa de la vinya, un dels enemics més grans del viticultor. 

Les libèl·lules o els pregadeus actuen com a veritables agents sanitaris i eliminen mosques, arnes i erugues en fase adulta. Les vespes capturen i devoren tisanòpters i àcars amb una voracitat autèntica, mentre que, a més d'exercir el seu paper important com a pol·linitzadores, les abelles  i els sírfids reforcen la tasca exterminadora de pugons i mantenen a ratlla altres agents paràsits dels ceps.     

Una abella reposa momentàniament sobre una flor, un acte silenciós que forma part de la simfonia de la pol·linització

La mala notícia és que les males pràctiques agrícoles i la industrialització del camp estan reduint les poblacions d'aquests controladors biològics tant a les vinyes com a la resta dels conreus tradicionals.  Segons un article publicat recentment a la revista científica «Biological Conservation» per un equip d'investigadors de l'Institut d'Agricultura de la Universitat de Sidney (Austràlia), la disminució de les poblacions d'insectes està augmentant a un ritme que s'acosta al tres per cent anual. Segons els càlculs d'aquest estudi, si continuem així en els pròxims deu anys podria arribar a desaparèixer fins a una quarta part de les espècies descrites el dia d'avui, i si no hi posem remei, cap a la meitat del segle podríem perdre la meitat dels insectes coneguts.  

Per això és tan necessari reivindicar la conservació d'aquests representants tan valuosos de la biodiversitat del planeta, un objectiu al qual contribueixen les cobertes vegetals.  Aquesta tècnica de conreu que promou l'agricultura regenerativa no només ajuda a evitar l'erosió i la compactació dels sòls, sinó que afavoreix l'entomofauna beneficiosa per a l'agricultor. 

Està demostrat que la convivència entre les espècies de conreu i la vegetació silvestre no només reequilibra els nutrients dels camps de conreu, millora el balanç hídric o facilita la captura de carboni, sinó que també promou la lluita biològica contra les plagues i redueix l'ús de plaguicides químics.  A més, en el cas de la vinya, les plagues són capaces d'adaptar-se i oferir resistència a aquesta mena de productes tòxics, però mai no podran eludir l'acció controladora, tan eficaç com innòcua, dels seus depredadors naturals, convertits d'aquesta manera en 'amics' de l'agricultor.