El sabor natural que envolta les vinyes

Per Jose Luis Gallego. Divulgador ambiental

El nostre esperit d'animal recol·lector, aquest llegat genètic que segueix ancorat en un racó del comportament humà, és el responsable quan sentim una especial satisfacció a l'hora de recollir fruits silvestres de camp. Tant se val si són bolets o gerds, nabius o arboços, groselles o espàrrecs: l'important és que els hem agafat amb les nostres pròpies mans gaudint d'un passeig en plena natura, per això li trobem tan bon gust.

 

Podríem dir que cada estació té el seu fruit, el seu motiu per sortir al bosc i el seu agradable moment de preparació per elaborar delicioses receptes de tornada a casa. I ara, quan l'estiu travessa el seu equador, la natura ens ofereix l'oportunitat de gaudir d'un dels tastos més suculents de camp: les mores d’esbarzer, que cada any maduren abans.

 

 

La zarzamora, presente en los alrededores de los viñedos.

L’esbarzerola, present als voltants de les vinyes.


 

Al camp mediterrani, la maduració d'aquest conegut i abundant arbust es produïa generalment a les últimes setmanes estivals, cap a principis de setembre. No obstant això, com tants altres fruits silvestres, el cicle vegetatiu d'aquesta planta també s'està veient alterat per l'augment constant de les temperatures, pel que la seva maduració primerenca estaria actuant com un bioindicador més del canvi climàtic que pateix el planeta.

 

L’esbarzerola, al qual els botànics classifiquen amb el nom llatí de Rubus fruticosus, és un arbust de la família de les rosàcies molt característic del matoll mediterrani. Amb més de 75 espècies diferents, es tracta d'una planta amb una alta adaptabilitat a tot tipus de terreny, des de la línia de costa fins a l'alta muntanya, resultant molt abundant tant en els marges i els vessants dels camins, com en l'obaga dels boscos i molt especialment en el perímetre dels camps de conreu, inclosos les vinyes.

 

 

Es tiempo de pasear, vivir y disfrutar plenamente de la naturaleza. En la imagen, un picnic en Mas La Plana. (Penedès).

És temps de passejar, viure i gaudir plenament de la natura. A la imatge, un picnic a Mas La Plana. (Penedès).

 

 

Si troben les condicions adequades per al seu desenvolupament, les bardisses poden arribar fins a dos metres d'altura formant embullats matolls del tot impenetrables, ja que tant les seves tiges com les fulles són molt espinoses. Floreix a la primavera amb unes petites flors de pètals delicats de color blanc o rosat. Aquestes donaran pas a un petit fruit de color verd que anirà mudant al vermell al juny per passar al negre entre juliol i agost, quan arriba el moment de la recol·lecció.

 

Respecte a si són millors les mores vermelles o negres, cal insistir que es tracta del mateix fruit en diferents fases de maduració. La mora vermella és molt més àcida i refrescant que la negra, que resulta més dolça i una mica embafadora. En tot cas, és recomanable no ingerir molts fruits a la vegada, ja que en el cas de les baies vermelles poden resultar indigestes, mentre que les negres poden donar lloc a un cert punt d'embriaguesa causa del seu alt contingut en sucres, igual que passa quan s'abusa altres fruits silvestres com els arboços o els aranyons.

 

Existeixen diverses teories sobre si resulta més convenient collir-ne d'hora al matí  o cap al capvespre. Per a alguns "gourmets" dels fruits silvestres, pel matí les mores estan més fresques i són més aromàtiques, mentre que per uns altres al capvespre arriben als nivells més alts de sucre i estan més dolces.

 

 

Crujiente de frutos rojos con nata de Torrelles de Foix, un postre con sello del Jardín Restaurante El Celleret (Familia Torres)

Cruixent de fruits vermells amb nata de Torrelles de Foix, un postres amb segell del Jardí Restaurant El Celleret (Familia Torres)

 

 

Si en collim per menjar-les crues, ja sigui a l’amanida (ofereixen un contrast de sabors sorprenent) o en postres (amb suc de taronja o iogurt, o fins i tot millor, amb un rajolí de moscatell gelat) el millor lloc per agafar-les és l’interior de bosc. Les que creixen als marges del camí solen estar cobertes de pols i requereixen ser netejades, i de la mateixa manera que passa amb els bolets, els resta sabor. En tot cas, si del que es tracta és d'omplir el cistell per fer melmelada, haurem d'acudir allà on es donin en quantitat ja que minven molt durant la cocció.

 

La recepta per elaborar melmelada de mores és molt senzilla, consisteix en cuinar-les amb aigua i una proporció de sucre igual al pes de la fruita, afegint-li a la fi de la cocció, ja en fred, un rajolí de suc de llimona per regular l'acidesa.

 

Les mores d'esbarzer són molt riques en fibra, minerals i vitamines (sobretot A i C), aportant a l'organisme un alt contingut en potassi. A més de melmelades i postres, en alguns llocs també s’elaboren licors amb el seu suc.

Accedeix als comentaris

Per deixar comentaris has d'estar registrat i iniciar sessió

Inicia sessió o registra't