Per Jose Luis Gallego. Divulgador ambiental (@ecogallego)

A mesura que la crisi climàtica avança i mentre siguem incapaços d'assolir un gran acord per aturar la crema de combustibles fòssils a escala global i reduir les emissions de gasos d'efecte hivernacle, les seves conseqüències també s'acceleren. I una de les més inquietants és la pèrdua de les grans masses de gel del planeta que regulen el seu clima.  

Segons un nou estudi elaborat per un equip d'investigadors de la Universitat de Colorado, als EUA, i la Universitat de Göteborg, a Suècia, el desgel de l'Àrtic s'està accelerant a un ritme sense precedents a conseqüència del canvi climàtic.

Segons aquest informe rigorós, publicat a la revista científica Nature a finals d'any, el primer episodi estacional de desgel total de l'Àrtic podria succeir molt abans del previst, el 2027. Això provocaria alteracions greus en els patrons meteorològics del planeta, que amenaçaria fins i tot la circulació del corrent termohalí, més conegut com el Corrent del Golf (Gulf Stream), que modula i regula el clima a les nostres latituds.

Imatge de l'Àrtic

Aquest famós corrent oceànic s'inicia a les aigües temperades del golf de Mèxic, i puja cap al nord per l'estret de Florida, ressegueix la costa est dels Estats Units, fins a arribar el cap d'Hatteras i començar la singladura rumb cap a Europa, com si fos un riu immens d'aigua temperada que solca la superfície de l'Atlàntic.  

Amb una velocitat que supera el metre per segon, en arribar al nostre continent, el corrent es divideix en dos: un puja en perpendicular en direcció a Islàndia, cap a l'Àrtic, i l'altra segueix recte fins a plantar-se davant de les costes de Portugal, Espanya i França. Després, quan ja ha recorregut milers de quilòmetres, el corrent s'uneix de nou i, en entrar en contacte amb les aigües gelades de l'Àrtic, s'enfonsa i gira sobre ell mateix per tornar al Carib i començar de nou el recorregut en sentit invers, tot donant forma a una politja termal gegantina. 

Fotografia aèria de l'Àrtic

Però aquesta politja d'aigua temperada, aquesta cadena enorme que gira constantment i que caracteritza i modula el nostre clima, es podria aturar si les aigües de l'Atlàntic nord esdevinguessin més dolces i calentes a conseqüència del desgel de l'Àrtic, cosa que impediria que la punta del corrent s'enfonsés per girar sobre si mateixa. 

Per tot això, aquesta és una de les conseqüències de l'increment i l'acceleració del desgel de l'Àrtic que preocupa més als científics, perquè provocaria una aportació extraordinària d'aigua dolça a l'Atlàntic nord. Una aportació que acabaria per reduir-ne la salinitat i augmentar-ne la temperatura, cosa que amenaçaria l'equilibri delicat que permet la circulació d'aquest corrent fins al punt que podria arribar a col·lapsar.

Segons els científics que segueixen l'evolució d'aquest fenomen associat al canvi climàtic, si això arribés a succeir, si el Corrent del Golf s'aturés, hi hauria un refredament ràpid de les temperatures mitjanes a Espanya i la resta d'Europa que alguns models s'atreveixen a situar entre els deu i quinze graus per sota de les temperatures mitjanes actuals. Cosa que, tot i que no de manera tan acusada, ja ha succeït en la història del nostre continent. 

Paisatge de l'Àrtic

Segons les cròniques climàtiques, entre el segle XV i el XVII va tenir lloc allò que els climatòlegs anomenen la petita edat de gel europea. En aquella època l'alentiment del corrent termohalí va sumir el continent sota una onada de fred molt intensa i duradora. A l'hivern de 1728, per exemple, va estar nevant de manera intensa durant més d'un mes a l'illa de Mallorca, fins al punt que la badia de Palma va arribar a gelar. 

Segons aquest estudi, a mesura que l'escalfament global avança a causa de l'increment constant de les emissions de gasos d'efecte hivernacle, el desgel marí de l'Àrtic s'accelera igualment, i es fon a una velocitat sense precedents. Una velocitat que està superant la proporció del 12 % de pèrdua de gel per dècada que s'ha estat registrant fins ara. A causa d'això, tal com alerten els investigadors de l'estudi, podríem arribar a veure la foto puntual d'un Àrtic sense gel marí (insisteixo, no de manera permanent) en menys de tres anys. 

No obstant això, l'equip d'investigadors que ha fet l'estudi, per al qual s'han atès milers de registres i s'han elaborat centenars de simulacions, assenyala al seu informe que, si fóssim capaços d'assolir un gran acord internacional per a l'abandonament immediat de les energies fòssils i amb això aconseguíssim una reducció dràstica de les emissions de gasos d'efecte hivernacle, encara seríem a temps d'aturar el desgel de l'Àrtic i evitar les seves conseqüències inquietants.