150 ANYS DE FAMÍLIA TORRES: Episodis d’una vida (1º generació)

Jaime Torres Vendrell (1839 a 1906): Lluny de casa

Paradigma del comerciant noucentista, i nascut entre vinyes al municipi de Sant Pere Molanta, al cor del Penedès, Jaime Torres Vendrell, com molts joves del seu temps, mira les amèriques amb ambició. Són moltes històries de compatriotes que han assolit l'èxit les que arriben a l'orella del jove Torres, que no vol viure a l'ombra de l'hereu. Vol ser l'amo del seu destí, erigir la seva pròpia vida. És jove, però determinat.


 

Encara no ha complert els setze anys quan decideix emprendre camí, metafòric i literal. Arriba al port de Barcelona on després de convèncer el capità d'un vaixell, no sense dificultats, aconsegueix pujar a bord. El destí, l'Havana, Cuba.

 


 

La sang crida a la sang. Així, a l'illa, no va trigar a guanyar-se l'estima d'un comerciant català que li va oferir una feina, quatre parets i un pes setmanal, davant la insistència d'aquell jove impetuós. No era gaire, però era suficient.

 

En Jaime dormiria de nit sota el mateix taulell on de dia despatxava a la clientela, la qual cosa li va permetre estalviar-se un lloguer i guardar per a ell uns pesos de més. D'aquesta manera i amb molt d'esforç va aconseguir reunir la respectable suma de cinc-cents pesos de l'època. Quantes coses podria fer amb aquests diners!

 

Il·lustració que representa a Jaime Torres Vendrell en la seva activitat a l’Habana (1860).

 

Eren temps de canvis. Convulsos. En Jaime ho sabia i s'endinsava en lectures que venien dels Estats Units. Publicacions que parlaven de nous enginys, meravelles de la ciència... i una mica més important, l'explotació a gran escala d'un nou producte destinat a canviar la manera en què es mou el món: el petroli.

 

L'or negre -deien- revolucionava la societat i el jove Jaime va veure la seva oportunitat. Amb un gest, a mig camí entre innocent i ambiciós; una mena d'impuls afortunat, Jaime Torres va enviar els seus cinc-cents pesos a una companyia nord-americana a canvi del petroli que amb aquesta quantitat pogués reunir, amb la intenció de distribuir-lo a l'illa, on encara no era conegut. Un tot o res propi de la joventut que, però, es revelaria vital per al futur d’en Jaime.

 

 

La impulsivitat d'aquella carta va fer somriure als gerents de la petroliera nord-americana. És evident que no era la forma habitual d'aconseguir agents de venda... On era l'acreditació de solvència? Qui era aquell noi?

 

Jaime Torres Vendrell (1839-1904). Primera generació de Familia Torres


 

Però d'alguna manera, l'honestedat i candidesa de Torres, els va transmetre confiança. El petroli va arribar, així com tot tipus de facilitats per a la seva distribució. En menys de cinc anys, Jaime Torres es va trobar amb milions de pesos, crèdit comercial i una empresa plenament funcional i d'èxit. Inquiet com pocs, va apostar per diversificar els seus negocis: vaixells, vins, carburs, teixits i, fins i tot, una incursió en el món editorial amb la creació del Diario del Comercio, dirigit pel seu amic, Luis Almerich.

 

La nova faceta d'empresari va fer d' ell un home observador, amb un instint natural per veure les coses des d'una perspectiva objectiva. El seu instint de supervivència natural va advertir a Jaime Torres del proper esclat de la bombolla del petroli: Els distribuïdors d'hidrocarburs ja eren legió i era molt difícil competir per un tros de el pastís cada vegada més repartit. Torres no ho va dubtar; no estava disposat a perdre el que havia aconseguit, de manera que va liquidar l'empresa i se’n emportà, amb ell, quaranta mil duros. Tota la seva fortuna.

 

La idea de tornar a casa per emprendre el projecte que canviaria la vida de la família Torres era una realitat. L'any, el 1870.

Accedeix als comentaris

Per deixar comentaris has d'estar registrat i iniciar sessió

Inicia sessió o registra't