Monstres, antiherois i wine lovers
Amb motiu del Festival de Sitges, Luis M. Rosales ens submergeix en la cronologia del cel·luloide a la recerca dels winelovers més icònics del fantàstic i el terror.
Un any més la Blanca Subur acull una nova edició del Sitges - Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya, i per aquest motiu ens sembla el moment idoni per submergir-nos en la relació entre el cinema fantàstic i el vi a través dels seus monstres i antiherois que, a més, sónwine lovers.
Des del naixement del cinema de terror, els monstres han mantingut una curiosa relació amb aquest deliciós nèctar. En el "Dràcula" de 1932, dirigit per Tod Browning, podem veure com el vampir, interpretat per Bela Lugosi, li ofereix una copa a Renfield per després respondre a la seva pregunta amb subtilesa dient "Jo no bec ... vi", establint una perdurable relació entre el vi i la sang, llurs arrels es remunten als inicis de la religió cristiana i la pròpia sang de Crist.
Un altre d'aquestswine loversmonstruosos el trobem a la seqüela de "Frankenstein" dirigida el 1935 per James Whale. A "La Núvia de Frankenstein" la criatura encarnada per Boris Karloff, després de la seva fugida de la presó, arriba fins a la casa d'un cec atreta per la melodia del seu violí. Aquest el convida a compartir la seva taula i li ofereix vi per saciar la seva set. Després de degustar-ho la criatura exclama, amb un somriure de satisfacció dibuixada a la cara, un simple i sonor "Booo!".
A "Ulisses" (1954), -pel·lícula dirigida per Mario Camerini i un dels primerspeplumsproduïts per Dino de Laurentis i Carlo Ponti-, Kirk Douglas interpretava a l'heroi protagonista en el seu retorn a Ítaca en finalitzar la guerra de Troia. En la travessia s'aturen en una illa per aprovisionar el seu vaixell i després de trobar-se amb unes vinyes decideixen elaborar vi, afirmant que "és millor que la llet", al crit de "on no hi ha vi no hi ha festa!". Per si això fos poc, el vi es convertirà en el salvador d'Ulisses i la seva tripulació, quan l'utilitzin per vèncer Polifem, un gegantesc ciclop que demostra tenir una set insaciable per la "sang de la terra".
L’any 1962 s'estrenava "Històries de Terror", una pel·lícula antològica dirigida per Roger Corman que ens oferia tres adaptacions de diferents relats d'Edgar Allan Poe protagonitzades per Vincent Price. La segona d'aquestes històries, "El gat negre", barrejava el relat del mateix títol amb elements “d’El barril d'amontillado". Price interpreta Fortunato Luchresi, un dels tastadors més importants del món que, després de ser reptat pel personatge de Peter Lorre, un bevedor empedreït conegut com Montresor Herringbone, acabarà enamorant-se de la seva bella esposa. Com a venjança Montresor acabarà amb la vida de la dona i encadenarà a Fortunato en el seu soterrani, aixecant una paret per ocultar els seus cossos.
Price, gran aficionat al vi en la vida real i ambaixador de la indústria vinícola californiana, inspiraria després de la seva mort una edició especial de vins coneguda com The Vincent Price Signature Wine Collection.
Norman Bates, el personatge d'Anthony Perkins en la pel·lícula d'Alfred Hitchcock "Psicosi" va ser un altre destacat winelover al qual se'l va poder veure gaudint d'una copa de vi en diverses de les seves entregues. Després, Bates va arribar a tota una plèiade d'elegants i refinats psichokillers d'entre els quals destaca per dret propi el protagonista de la saga iniciada amb "El Silenci dels anyells", el doctor Hannibal Lecter, qui acompanyava amb un Chianti els seus peculiars hàbits alimentaris a la gran pantalla, mentre que en les novel·les originals de Thomas Harris, els regava amb un Amarone.
Roman Polanski ens va oferir el 1968 "La Llavor del Diable", un film en el qual els adoradors de Satanàs gaudien del vi mentre teixien els seus diabòlics plans per el fill no nat de Mia Farrow.
El mateix príncep de l’infern va arribar a gaudir del preuat líquid en pel·lícules com "El Caminante" de Paul Naschy. Un conte picaresc en què l'actor madrileny es desdoblava per dirigir, escriure i protagonitzar el film estrenat l’any 1979. O sota l'aparença d'Al Pacino a "Pactar amb el Diable", una pel·lícula de 1997 amb Keanu Reeves i Charlize Theron, on juntament amb els seus fidels seguidors sucumbien als plaers terrenals del nèctar de raïm.
Grans amants del vi van ser també Christopher Lee i Peter Cushing. La parella d'intèrprets més coneguda de les produccions de la Hammer Films britànica va protagonitzar el 1972, sota les ordres d'Eugenio Martín, "Pànic al Transsiberià" on se'ls pot veure amb més d'una copa al llarg del seu metratge.
Tampoc la ciència ficció ha estat aliena als plaers que ens ocupen. Per exemple, a "Star Trek" els Klingon, una raça alienígena de guerrers, canten les proeses de la batalla brindant amb vi de sang.
A "Matrix Reloaded", seqüela de la pel·lícula dels germans Wachowski estrenada el 1999, coneixíem Merovingio, l'amo del restaurant Le Vrai que és capaç de compartir el gust per un bon vi amb les més rebuscades argúcies.
Fins aquí aquest repàs a alguns dels més coneguts monstres, antiherois i winelovers del cinema fantàstic. Però abans de deixar-los permetin-me un últim consell: El cinema fantàstic sempre es gaudeix millor a la llum de les espelmes, acompanyat d'una copa de bon vi, i si és dels nostres cellers encara millor.
Per Luis M. Rosales
Director de la revista SCIFI WORLD