MAS LA PLANA
Les hores pesen; la llum s'atenua, el dia mor abans. Enrere queda el tràfec de la verema; si bé, a mode de romanent espectral en una ment romàntica, és fàcil imaginar la silueta retallada del silenci, que ens torna els ecos de l'esforç realitzat per dones i homes en aquestes mateixes parcel·les.
Quan ningú la veu, Mas La Plana dorm. Però la seva letargia resulta fonamental per a la seva supervivència. Com si d'un pilot automàtic es tractés, s'activen funcions i processos fisiològics que posen en pausa als altres. La enginyeria de la natura, 'el repòs del guerrer'.
Als nostres ulls, Mas La Plana es dibuixa en el paisatge del Penedès com un jardí de jardins. Una explosió ordenada de petites llomes verdes que configuren un món de parcel·les que bressola les vinyes, i cadascuna d'elles, expressa un instant atrapat en el temps.
[[{"fid":"20853","view_mode":"default","fields":{"format":"default","alignment":"","field_file_image_alt_text[und][0][value]":false,"field_file_image_title_text[und][0][value]":false},"type":"media","field_deltas":{"1":{"format":"default","alignment":"","field_file_image_alt_text[und][0][value]":false,"field_file_image_title_text[und][0][value]":false}},"link_text":null,"attributes":{"height":680,"width":1020,"style":"height: 333px; width: 500px;","class":"media-element file-default","data-delta":"1"}}]]Capvespre a Mas La Plana (Pacs del Penedès), propietat de Familia Torres
Després de la verema, que culmina el cicle vital de la vinya, els ceps necessiten un merescut descans: la parada hivernal. Gràcies a aquest procés les vinyes es protegeixen del fred i les altres inclemències meteorològiques que esdevenen en aquestes dates. Les fulles han detingut la seva activitat i es van tornant ocres, tenyint a les vinyes primer, deixant-se caure a terra després.
Perquè hi ha molt en joc. Les gelades primerenques de tardor poden incidir en una inadequada acumulació de reserves, que fet i fet suposaria un notable descens de fruit en la vinya en els anys següents.
Però, tot i que els ceps hagin reduït les seves funcions al mínim per garantir la seva vida; la mà de l'home ha de seguir gestionant cada parcel·la, atenent a les necessitats pròpies de l'estació.
[[{"fid":"20854","view_mode":"default","fields":{"format":"default","alignment":"","field_file_image_alt_text[und][0][value]":false,"field_file_image_title_text[und][0][value]":false},"type":"media","field_deltas":{"2":{"format":"default","alignment":"","field_file_image_alt_text[und][0][value]":false,"field_file_image_title_text[und][0][value]":false}},"link_text":null,"attributes":{"height":525,"width":787,"style":"height: 334px; width: 500px;","class":"media-element file-default","data-delta":"2"}}]]Mas La Plana (DO Penedès) a l’hivern, època en la que es realitzen tasques de poda.
La poda d'hivern determina, des de ben d'hora, la productivitat i equilibri de la planta. Consisteix en tallar les parts vegetatives dels sarments que no interessen, deixant només les gemmes de les que se’n volen obtenir nous pàmpols. Si la poda es retarda, també ho faran les següents etapes.
Si cal, és el moment de la recollida d'estaques. Els millors sarments són portats al viver on es realitzarà una selecció amb l'objectiu d'aconseguir optimitzar la varietat amb els millors individus).
El sembrat d'una coberta vegetal o, en el seu cas, el foment d'una cobertura espontània envoltada de vida nova a les fileres de ceps en letargia. Civada, lleguminoses, trèvol o gespa ens permeten mantenir en equilibri la biodiversitat; afavorir l'absorció de nutrients del sòl.
Fulles i sòl, activitat i repòs, conformen el panorama cromàtic en ocre i marró en què Mas La Plana dorm, però viu i respira.
Ens necessitem, ens respectem; un acord tàcit entre Naturalesa i Ser per assolir un equilibri en benefici mutu. Perquè el que omple la copa és molt més que vi; és el resultat de generacions anteriors que van desenvolupar el coneixement i l'experiència, la paciència i l'esforç, la contínua reinvenció i el mínim impacte. Cultura i llegat. Vida.