L’excursionista responsable
La tardor és un dels moments més agradables de l’any per gaudir d’una jornada de passeig a l’aire lliure. La màgica coloració que mostren els camps i els boscos, com la dels paisatges daurats i vermellosos de les vinyes o el mosaic groc de les alberedes, conviden a gaudir del ple contacte amb la natura.
Vinyes, en època de la tardor, a Aiguaviva (Tarragona) propietat de Família Torres.
Però la sensatesa i el sentit comú són les actituds que han de regir el comportament de l’excursionista responsable. Per això em sembla oportú compartir aquí, en aquest racó del blog dedicat al descobriment i conservació de la natura, aquest decàleg breu de bones pràctiques quan sortim d’excursió.
1) Recorda: la brossa no torna sola. En repartir els aliments a les motxilles no oblidis posar-hi una bossa d’escombraries per dipositar-hi els residus i dipositar cada cosa al seu contenidor quan tornem al poble o a la ciutat.
2) Si optem per transportar aliments frescos, cal recordar que la carmanyola popular és l’envàs més ecològic i sostenible que existeix: molt més que els recipients d’un sol ús. De la mateixa manera, les llaunes, les ampolletes de plàstic i els minibrics es poden substituir per la cantimplora, caiguda en desgràcia des que ens van inundar aquests tipus d’envasos d’usar i llençar.
3) És important respectar les propietats privades. La majoria dels camps i boscos per on passegem tenen propietari: podem transitar per ells, però amb respecte. No molestis el ramat, ni entris als conreus: les nostres petjades poden fer malbé els sembrats i arruinar la feina dels pagesos.
Grup d’excursionistes durant un passeig en el bosc tardorenc
4) Si teniu pensat accedir a un espai natural protegit, és recomanable acudir prèviament a l’oficina d’atenció al visitant i sol·licitar informació sobre els itineraris permesos: d’aquesta manera evitarem perjudicis a la natura i evitarem possibles sancions.
5) No s’ha d’assetjar mai la fauna salvatge: ni per fer-li una foto ni per fer-nos una autofoto. Tampoc convé recol·lectar plantes de manera intensiva. Cal respectar els petits invertebrats i no trepitjar mai els bolets que no recol·lectem.
6) L’aigua és la sang de la natura, si la contaminem aleshores la fem malbé greument. Cal respectar els rierols i els torrents, no alterar la seva llera, i molt menys abandonar-hi els nostres residus. Està prohibit rentar-se amb gel o sabó als llacs o estanys o fer la bugada amb detergent als marges del riu.
7) Encara que no ho sembli, tot compleix la seva funció en ‘l’ordre desordenat natural’ del lloc que visitem. Els troncs caiguts, les plantes mortes, la capa de fullaraca, fins i tot les pedres conformen l’hàbitat de nombrosos éssers vius dins de l’ecosistema. Si modifiquem aquest ordre, l’estarem alterant greument.
Un bosque otoñal con las hojas de los arboles teñidas de tonos amarillos
8) Hem de parar esment especial a la prevenció del foc a la muntanya. No importa l’estació de l’any en què ens trobem: mai no encenguis un foc ni llencis una burilla al camp. I recorda: davant la més mínima columna de fum, posa’t fora de perill i truca al telèfon d’emergències (112) com més aviat millor.