Les mars daurades que envolten les vinyes
Bona part de les vinyes del nostre país solen estar envoltades per un altre dels conreus més ancestrals de la cultura mediterrània, el cereal, que aquests dies assoleix el seu màxim esplendor.
Curullats d’espigues que es gronxen al vent com autèntiques mars daurades, abans que se’n faci la seva collita per convertir-se en rostolls, els camps de cereal ofereixen aquests dies un dels paisatges més fructífers dels nostres camps, als quals no sempre sabem posar-hi nom.
Plantació de cereal, al costat de la vinya de Milmanda (propietat de Família Torres).
Dels aproximadament set milions d’hectàrees de conreu que es dediquen al cereal en el nostre país, més de les tres quartes parts es destinen a la producció de les tres varietats principals: el blat, l’ordi i la civada. Tot seguit mostrem algunes claus per diferenciar-les.
El blat (Triticum vulgare) té, malgrat el que indica el seu nom científic, molt poc de vulgar. Ben al contrari, aquest autèntic còctel de vitamines juga un paper essencial en l’alimentació de l’ésser humà i en el desenvolupament de l’economia de molts països productors.
El principal element diferenciador del blat comú és la seva espiga característica, allargada i molt fructífera, amb llargues vellositats que l’envolten i que, al tacte, resulten aspres i fràgils, com les antenes dels insectes. El gra és daurat i curt.
El blat que conreem actualment procedeix de les varietats silvestres del seu mateix gènere (Triticum), que creixen des de l’antiguitat en els terrenys temperats de tota la Mediterrània oriental.
La civada (Avena sativa) és l’espècie més fàcil de reconèixer per l’aspecte singular de la disposició de les seves espícules (les bosses que contenen el gra), que pengen com arracades dels fins ramells que s’estenen al costat de la tija, sense formar espigues i separades entre si.
L’ordi (Hordeum distichon) és més fàcil de confondre amb el blat. Per diferenciar-lo hem d’agafar la seva espiga i observar que les espícules estan agrupades de tres en tres, al contrari que la resta, on apareixen de manera individual.
Per acabar, un altre dels cereals més abundants dels nostres camps, encara que no tant com els anteriors, és el sègol (Secale cereale), que creixia com a mala herba en els camps de blat del nord d’Europa abans de ser conreat per l’home. L’espiga és molt més prima i fina, amb les pilositats allargades i ben pentinades, en forma de pinzell.
Creguin-me, quan aprenem a posar-li nom propi a les varietats de conreu que veiem al camp, les passejades resulten més gratificants i, en el cas de cereal, ens poden ajudar a nodrir també el nostre coneixement.
Extensa plantació de cereal, al costat de la vinya de Milmanda (propietat de Família Torres).