L'ampolla és el missatge

Xerrem en primícia amb la gran dama del vi. L'ampolla. Parla clar, molt clar i això ens agrada. I, si us plau, no li digueu envàs.

• És cert, em molesta una mica que em diguin envàs ... la meva funció va més enllà de ser un mer continent ... però en fi, estic acostumada.

• El vi? Sé al que et refereixes i no, no és un rumor. No m'importa parlar-ne. Són molts anys junts, ens entenem, ens respectem i ens va bé ¿entens? .... ¡Love is in the air! [Somriu]

• Ho admeto, no sóc cap criatura ... des del s. XVII ha plogut molt. Però mireu-me, no estic gens malament per la meva edat, oi? Tot i que haig de reconèixer que sense les etiquetes que em vesteixen perdo molt.

• Existeix certa confusió sobre el meu origen i m'agradaria aclarir-ho aquí i ara: El meu nom ve del francès, bouteille, que a la vegada ve del llatí buttícula .... Però de sèrie, sóc anglesa. De Bristol. Queda clar? [Rialles]

• És cert que la meva primera relació amb el vi la trobem a Roma al III aC. En aquell temps el vidre era un material massa costós i delicat. Recordo aquells dies, no hi ha dubte, però miro enrere i no m'agrada el que veig. Només les classes poderoses tenien accés a ... bé, a mi. Per això prefereixo que el punt de partida de la meva història se situï en l'Anglaterra del XVII, on em produïen en sèrie i era accessible a més gent.

• Mira, a la meva edat la modèstia no és una de les meves característiques. He fet molt pel món del vi. Pel què sé, abans d'arribar jo, els recipients més utilitzats eren les àmfores de fang. També les pells d'animals eren d'ús comú per al transport del vi. Us ho imagineu? El problema era que no hi havia cap mitjà de conservació i es feia malbé ràpidament, de manera que es consumia el vi de l'any, afegint-t’hi resines, espècies i altres "elements" que avui serien ... insalubres.

• Màgnum, Matusalem, Nabucodonosor, Jeroboam ... ¿De debò?! Però a qui se li va ocórrer posar-me aquests noms?, En què estaven pensant? Entenc que les meves diferents mides i capacitats hagin de classificar-se d'alguna manera, però hi ha d'haver una alternativa ... No em resigno, espero que algú, algun dia, prengui una decisió sobre això. Digueu-me diva, però és una cosa que em molesta molt.

• Respecto moltíssim a la bóta de roure. Fem un gran equip, la complicitat és palpable ... fase oxidativa, fase reductiva, El Binomi Perfecte, així, en majúscules. Aquests aromes fumats, de coco, vainilla, què dir ... Em fa la feina molt fàcil. Simplement m'ocupo d'afinar la seva aportació, de fer de les dues parts, un tot.

• He acollit incomptables vins al llarg de la història. De tots ells en tinc un grat record. Tots diferents. Millors o pitjors, però aquesta, és una altra història. Qui sóc jo per jutjar?

• Si, són molts anys amb els vins de Bodegas Torres, així, què dir...? No puc ser objectiva. Ara mateix estic impacient per conèixer una sèrie d'anyades amb les que treballaré en breu. La veritat és que la cosa promet. Només diré una cosa: Grans Muralles 2009 ... fins aquí puc llegir.

• El futur? Tinc en ment grans plans. De la mà de Torres, la idea és reduir-me, per a l'any 2020, les meves emissions de CO2 per unitat en un 30% respecte al 2008. Veurem. És un repte, sens dubte, però no hi ha una altra opció, pel bé de tots. ¡Renovar-se o morir!