LA FAUNA DE LES VINYES: EN BUSCA DE L’EQUILIBRI.

La viticultura no es desenvolupa d’esquenes a la natura: intentant sotmetre-la o reduint la seva espontaneïtat per concentrar tots els esforços en millorar la productivitat de la vinya; avui sabem que la millor manera de millorar aquesta productivitat és, precisament, tot el contrari: que la vinya coexisteixi en perfecta harmonia amb la natura que la rodeja.

Aquesta és una de les bases de la viticultura sostenible: l'aliança amb la biodiversitat. Del que es tracta és d'afavorir l'harmonia amb les espècies silvestres a la recerca de la convivència: especialment amb aquelles que contribueixen a la lluita biològica contra les plagues de la vinya.

[[{"fid":"20437","view_mode":"default","fields":{"format":"default","alignment":"","field_file_image_alt_text[und][0][value]":false,"field_file_image_title_text[und][0][value]":false},"type":"media","field_deltas":{"1":{"format":"default","alignment":"","field_file_image_alt_text[und][0][value]":false,"field_file_image_title_text[und][0][value]":false}},"link_text":null,"attributes":{"height":392,"width":450,"style":"height: 436px; width: 500px;","class":"media-element file-default","data-delta":"1"}}]]

Exemplar de "Bufo bufo" que habita en la finca de Fransola. S’alimenta d’escarabats, papallones.

En aquest sentit, les aus insectívores, els ratpenats, els amfibis i rèptils, i algunes espècies d'insectes, poden convertir-se en els principals aliats del viticultor. Per això resulten cada vegada més comuns, en l'entorn de les vinyes, les instal·lacions que afavoreixen la seva presència: caixes niu, basses artificials, menjadors i hotels per a insectes (aquests petits murals farcits de troncs fins i altres matèries vegetals), entre moltes altres.

[[{"fid":"20438","view_mode":"default","fields":{"format":"default","alignment":"","field_file_image_alt_text[und][0][value]":false,"field_file_image_title_text[und][0][value]":false},"type":"media","field_deltas":{"2":{"format":"default","alignment":"","field_file_image_alt_text[und][0][value]":false,"field_file_image_title_text[und][0][value]":false}},"link_text":null,"attributes":{"height":617,"width":463,"style":"height: 666px; width: 500px;","class":"media-element file-default","data-delta":"2"}}]]

Un eixam d’abella comú a la finca Milmanda (Familia Torres). Aquests tipus d’eixams estan pocs dies, inclús poques hores, en un mateix lloc, i demostra la bona salut de les vinyes ecològiques.

Però no tots els animals que se senten atrets pels ceps acaben sent els nostres aliats.

En aquesta concepció holística de la viticultura, en la qual la vinya es fon amb la natura que l'envolta per convertir-se en un hàbitat més i recollir totes les seves essències, hem de tenir en compte els danys que estan causant en la pròpia naturalesa la sobrepoblació d'alguns mamífers silvestres. Uns danys que també estan afectant a les vinyes.

[[{"fid":"20439","view_mode":"default","fields":{"format":"default","alignment":"","field_file_image_alt_text[und][0][value]":false,"field_file_image_title_text[und][0][value]":false},"type":"media","field_deltas":{"3":{"format":"default","alignment":"","field_file_image_alt_text[und][0][value]":false,"field_file_image_title_text[und][0][value]":false}},"link_text":null,"attributes":{"height":296,"width":642,"style":"height: 231px; width: 500px;","class":"media-element file-default","data-delta":"3"}}]]

A l’esq., protectors a la finca de l'Aranyó (Celler Purgatori), que eviten danys que els conills ocasionen al rosegar els ceps joves (en els primers anys posteriors a la seva plantació). A la dreta, una guineu que habita a la finca i que ajuda a controlar la població.

Un dels lladres més freqüents de la vinya és el gran oportunista del bosc mediterrani, el senglar que, junt amb dos grans herbívors, el cabirol i el cérvol, es troba en plena expansió a Espanya. La seva expansió en nombre i l'ampli desplegament de la seva àrea de distribució es deu, en bona mesura, a la manca de predadors i l'abandonament creixent del medi rural: una mala notícia per a la natura. I aquest creixement sense control està desestabilitzant l'equilibri ecològic dels ecosistemes que habiten, afectant també a alguns cultius com, en aquest cas, la vinya.

[[{"fid":"20440","view_mode":"default","fields":{"format":"default","alignment":"","field_file_image_alt_text[und][0][value]":false,"field_file_image_title_text[und][0][value]":false},"type":"media","field_deltas":{"4":{"format":"default","alignment":"","field_file_image_alt_text[und][0][value]":false,"field_file_image_title_text[und][0][value]":false}},"link_text":null,"attributes":{"height":206,"width":687,"class":"media-element file-default","data-delta":"4"}}]]

(Esq.) L’hort ecològic situat en front de la finca Mas Rabell (Familia Torres) abasteix d’hortalisses, verdures i fruita de temporada al Restaurant. (Centre) Els porcs senglar que freqüenten el bosc de la finca han visitat en múltiples ocasions l’hort, provocant seriosos danys a les plantacions. (Dreta) Això va obligar a realitzar una tanca perimetral per evitar-ho.

La convivència amb aquestes i altres espècies en expansió -algunes amb una gran capacitat de causar danys a la vinya- no és fàcil, però tampoc impossible. Avui dia existeixen mètodes dissuasius i no cruents per mantenir a aquests animals salvatges allunyats de les finques des del respecte a la seva existència, sense trencar aquest pacte de convivència amb la natura, aquesta harmonia amb l'entorn a la qual al·ludíem al principi i que constitueix la base de la viticultura sostenible.

Es tracta de tenir cura de la terra cuidant als que la poblen, respectant a aquells amb qui compartim territori: unes vegades aliats, altres no tant. Sempre a la recerca del benefici comú: és a dir, de la conservació de la natura. Perquè, com reconeix el mateix lema de Família Torres: "Com més cuidem la terra, millor vi aconseguim".