Jordi Vidal

L'esdevenir vital i professional de Jordi, natural de Vilanova i la Geltrú, parteix de la granja i l'hort dels seus avis. Una relació directa amb l'entorn natural que a poc a poc va anar incidint en les seves inquietuds futures, que fet i fet, el convertirien en el professional que és avui.

“Els records d'infància em tornen a la granja dels meus avis. Ells es dedicaven a l'horta i a la criança d'aus i conills. Allà vam passar incomptables hores ajudant a la meva àvia i al meu pare, vam aprendre, jugant amb els meus germans, a gaudir de la terra i de les plantes, de les seves olors i colors; dels animals... Crec que va ser allà on, sense saber-ho, va començar la meva passió per l'agricultura. I va ser la meva àvia, qui sempre em deia:

“Costi el que costi has de fer sempre allò que et faci feliç”.

[[{"fid":"20640","view_mode":"default","fields":{"format":"default","alignment":"","field_file_image_alt_text[und][0][value]":false,"field_file_image_title_text[und][0][value]":false},"type":"media","field_deltas":{"1":{"format":"default","alignment":"","field_file_image_alt_text[und][0][value]":false,"field_file_image_title_text[und][0][value]":false}},"link_text":null,"attributes":{"height":3307,"width":4961,"style":"height: 333px; width: 500px;","class":"media-element file-default","data-delta":"1"}}]]

Jordi Vidal, revisant l’estat de la vinya a la finca de Milmanda (DO Conca de Barberà, Familia Torres)

No importa el mitjà, no importa el temps transcorregut; la crida de la terra pren forma en impensables encarnacions, atenent a una espècie de girs de guió enlluernats per un cop de geni. "Durant anys vaig treballar en el món de les assegurances i la banca. Passats els trenta, em vaig adonar que aquell món no era el meu, alguna cosa faltava en el meu interior. Va ser llavors quan van tornar els records de la meva infància i les paraules de la meva àvia;

Havia de fer un canvi a la meva vida i lluitar per allò que realment desitjava. Un canvi de rumb per dedicar-me a la terra i gaudir-la.”

Els nous senders transitats per en Jordi el van guiar fins a les vinyes de Milmanda. Allà, va escoltar i va aprendre; es va formar i, amb els anys, va fer d'aquella finca el seu dia a dia. "Milmanda i Grans Muralles. És aquí on vaig poder realitzar el meu somni de treballar en allò que anhelava."

Per als amants del vi, en Jordi tangibilitza les seves tasques en forma embotellada de l'expressió paradigmàtica de la regió: equilibri i profunditat:

“A la Conca ens adaptem a dos tipus de terrer. Un sòl profund amb pissarres i granits, amb poca retenció d'aigua. I un altre amb sòl argilós i menys profund. Això, lligat a un clima particular que orbita entre continental i mediterrani, fa possible vins com Grans Muralles i Milmanda.”

[[{"fid":"20641","view_mode":"default","fields":{"format":"default","alignment":"","field_file_image_alt_text[und][0][value]":false,"field_file_image_title_text[und][0][value]":false},"type":"media","field_deltas":{"2":{"format":"default","alignment":"","field_file_image_alt_text[und][0][value]":false,"field_file_image_title_text[und][0][value]":false}},"link_text":null,"attributes":{"height":3307,"width":4961,"style":"height: 333px; width: 500px;","class":"media-element file-default","data-delta":"2"}}]]

Jordi Vidal, revisant l’estat de la vinya a la finca de Grans Muralles(DO Conca de Barberà, Familia Torres)

Més enllà del pragmatisme inherent a la feina, Jordi assenyala l'enorme responsabilitat que suposa: "Tenir cura de les soques d'unes vinyes al peu de la Serra de Prades, amb una història de 1000 anys, transmet moltes emocions; cada dia t’impregna de la seva màgia, dels seus paisatges, dels seus colors, les seves olors, de la seva gent ... Estar en contacte amb la terra i el seu entorn, i veure la seva evolució va més enllà d'una simple feina; és una il·lusió que es transmet a l'equip. Cal viure-ho per explicar-ho."

En Jordi és dels que s'aixeca cada dia mirant al cel, coneix bé la influència de la meteorologia i de la feina ben feta; per la qual cosa es mostra molt franc respecte a allò que li demana a un vi:

“A un vi li demano que emocioni, que traslladi a les seves vinyes, que deixi palpar l'esforç i la dedicació rere la seva elaboració. Que t’ompli per dins perquè mai l’oblidis.”

Si un rep el que ofereix, en aquesta mena d’ axioma ‘kàrmic’ en què habitem, en Jordi tindrà el gust i el plaer de tastar vins d'ànima expressiva i qualitat contrastada en el transcórrer dels dies, per als que busquen ànima i veritat en cada copa.