ENVELLIMENT EN AMPOLLA
Tots evolucionen, però no a tots els hi escau igual de bé.
Partim del fet que, si bé tots els vins pateixen una evolució en ampolla, no tots es beneficien d'una llarga criança reductiva, és més, la gran majoria patirien una pèrdua substancial dels sabors associats a la fruita fresca amb el temps, a més de desenvolupar unes notes animals i vegetals desagradables, independentment del seu correcte emmagatzematge, de manera que, excepte indicació contrària del celler, es recomana consumir els vins dins de l'any d'embotellament.
Pensem que són pocs els vins que, per les seves característiques, no només resisteixen anys en ampolla, sinó que a més arriben al zenit del seu potencial transcorreguts de vuit a vint anys. Aquí hi ha els magnífics exemples de vins fortificats, també els millors riesling alemanys, els Cru Classé de Bordeus, el Porto Vintage, així com per exemple els nostres icònics exponents Mas La Plana o Grans Muralles.
Però, què fa d'un vi ser candidat a l'eternitat? És cert que no se sap amb certesa química què passa durant la criança anaeròbia del vi, és a dir, quines substàncies o microorganismes poden subsistir i incidir en el vi sense presència d'oxigen.
El que sí se sap amb certesa, però, són les característiques que tot vi ha de tenir per sotmetre’s a una llarga i reeixida letargia en ampolla:
- Un bon any climàtic, una bona anyada.
- Una acidesa elevada
- Grau alcohòlic substancial
- Nivells elevats de tanins
- Alta concentració de sucre (en el cas dels blancs)
Els sabors que li confereixen a aquests vins la seva criança llarga, privada d'oxigen, sens dubte es troben entre els més gratificants i plaents que un paladar pugui experimentar. Vins de taní afinat, carregats de matisos i notes untuoses, d'una complexitat aromàtica de primer ordre, on el record de fruita madura es mostra present en un mar d'espècies, fustes i fruits secs, vellut i ambre. Profunds i plens, són vins per al record.
Dit això, cal d'incidir en el fet que un Gran Reserva no sempre serà millor, per sistema, que un vi de l'any o sotmès a una criança parcial.
I respecte a la pregunta tan recurrent entre winelovers: "Quant de temps puc guardar el vi?", cal recordar els punts del seu correcte emmagatzematge, essent la resposta més elemental atendre les recomanacions de l'elaborador:
- Guardar les ampolles en un lloc fresc, fosc i sense vibracions.
- Exposats a una temperatura constant d'entre 10 i 15ºC.
- Les ampolles han de descansar en posició horitzontal, de manera que el suro romangui humit i garanteixi el segellat adequat.
- Llocs com la cuina no són idonis degut als seus constants canvis de temperatures i diversitat d'olors fortes.
- Allunyar les ampolles de productes químics com dissolvents, pintures i similars.
Sigui com sigui, cada vi amaga la seva màgia darrere de la intenció i experiència de l'elaborador. De manera que, en la seva joventut, el vi reivindica la seva intensitat fruitera; és atrevit i expressiu. Aleshores la maduresa li aporta serenitat i complexitat, a més d'aquest factor tan seductor que només els anys aporten.
