ENOTURISME
Ha arribat l’hora de [re] pensar i gaudir les nostres activitats i projectes d'oci des d'un prisma més conscient, proper; local.
Hem aprofitat la oportunitat per trobar un espai de reflexió del que hem après a economitzar somnis i ambicionar de prop. Estem més presents i valorem el que el nostre entorn ens ofereix. I vam descobrir racons, abans amagats a plena vista, i redescobrim que en el donar per fet residia l'excitant i l’anhelat.
L'activitat enoturística ara, més enllà de vins i cellers, que es consolida com a eix vertebrador, aplanant el camí a la improvisació, a l'impuls hedonista satisfet.
El turisme de proximitat cobra el protagonisme merescut. I és l' enoturisme qui millor aglutina el comerç de proximitat i la gastronomia de km 0; de la cultura local. Perquè l'enoturisme ens permet gaudir d’ allò nostre. Una profunda renovació de vincles que arrela de la terra i es projecta a la copa. Un maridatge geogràfic a flor de pell i paladar que traça el perfil de la nostra identitat.
Celebrant l’esperit Mediterrani, a El Celleret maridem els nostres vins dibuixant així els paisatges del Penedès a la taula.
De la mateixa manera que conèixer-nos a nosaltres mateixos ens permet créixer; comprendre al nostre entorn natural ens fa ser més responsables amb el mateix i amb els altres. Perquè un objectiu comú, una necessitat imperant que a tots ens interpel·la, com és la salvaguarda de la Terra, ens apropa i alinea desitjos.
El concepte 'enoturisme' amaga un compendi de sabers (i sabors) que transcendeixen allò terrenal. Un bé transversal, les ramificacions s'estenen a el vi i les arts; a la gastronomia i les tradicions; a les nostres maneres i costums en societat; que dibuixen horitzons de vinyes que semblen suspeses en un cel blau mediterrani.
La pausa i l'estímul. Els sentits, la pell. La curiositat i la set sadollada. La terra sota els peus i la carícia de la brisa. El petó del sol. Experiència i coneixement. Descobriment, sorpresa ... Enoturisme.