Emergència climàtica

A mesura que passa el temps es va assentant amb claredat a la ciutadania l'evidència que estem davant d'una emergència climàtica i que queda poc temps per afrontar-la amb èxit. El que no tinc clar és si els líders polítics són conscients que el grau d'ambició amb què els estats membres de la UE estan donant resposta a aquesta crisi ambiental i civilitzatòria és clarament insuficient. No només ho diu Greenpeace, ho diu la comunitat científica, ho diu la joventut, la mateixa Comissió Europea, multitud d'empreses...

[[{"fid":"20627","view_mode":"default","fields":{"format":"default","alignment":"","field_file_image_alt_text[und][0][value]":false,"field_file_image_title_text[und][0][value]":false},"type":"media","field_deltas":{"1":{"format":"default","alignment":"","field_file_image_alt_text[und][0][value]":false,"field_file_image_title_text[und][0][value]":false}},"link_text":null,"attributes":{"height":644,"width":678,"style":"height: 475px; width: 500px;","class":"media-element file-default","data-delta":"1"}}]]Imatge d'un equip científic Greenpeace a l'Àrticperestudiar els efectes del canvi climàtic a la regió.

En l'última reunió del Consell Europeu, els líders europeus havien acordat prioritzar la lluita climàtica i portar a Europa a emissions zero netes al 2050, insuficient per a Greenpeace, que situa la data en 2040, però al cap i a la fi un indicador clar sobre la capacitat de lideratge europeu en la lluita contra el canvi climàtic. Lamentablement, la cimera europea de mitjans de juny va acabar en un sonor fracàs i no hi va haver acord de cap tipus. Si, de veritat, els líders polítics estan considerant seriosament la possibilitat de declarar l'emergència climàtica, com ja ha passat al Parlament britànic, els demano que no es quedi un simple eslògan que pot esdevenir paper mullat. Perquè emergència climàtica i escàs nivell d'ambició, per exemple, en el ritme de reducció d'emissions de gasos d'efecte hivernacle, casen malament i és el que a dia d'avui està passant.

Tenim deu anys per establir les bases d'una solució que passa inexorablement per una transició ecològica del model econòmic avui vigent. I no només hem de veure-ho en termes de transició tecnològica, també és fonamental un canvi radical de mentalitats, de patrons de producció i consum, de justícia social. Perquè la transició ecològica ha de ser sobretot justa.

[[{"fid":"20628","view_mode":"default","fields":{"format":"default","alignment":"","field_file_image_alt_text[und][0][value]":false,"field_file_image_title_text[und][0][value]":false},"type":"media","field_deltas":{"2":{"format":"default","alignment":"","field_file_image_alt_text[und][0][value]":false,"field_file_image_title_text[und][0][value]":false}},"link_text":null,"attributes":{"height":722,"width":1080,"style":"height: 334px; width: 500px;","class":"media-element file-default","data-delta":"2"}}]]Eina interactiva on Greenpeace permet la consulta de totes les accions que ciutats igovernseuropeus estan prenent per limitar la contaminacióprovocada pel tràficmotor.

El Govern espanyol està entre els països que estan empenyent perquè la UE assumeixi un major grau d'ambició. No obstant això, a nivell nacional la llei i el pla de clima i energia han de ser més ambiciosos i hem de reduir les emissions un 55% respecte 1990 de cara el 2030. No hi ha dubte que el Govern espanyol està fent esforços molt importants en la direcció correcta, però són insuficients. La Comissió Europea inclou a Espanya en el grup de països amb plans més ambiciosos de lluita contra el canvi climàtic, però això no vol dir que sigui suficient pel mer fet que els objectius globals de la UE no ho són, i els particulars d'Espanya tampoc . No hi caben draps calents en aquest assumpte. A nivell nacional, necessitem legislació que posi data de tancament al carbó i a la venda dels cotxes de combustió abans de la propera dècada, i arribar a un sistema elèctric 100% Renovable a 2030.

Els caps d'Estat han de nomenar, i no sembla una tasca fàcil, a un president de la Comissió UE que faci front a la crisi climàtica i ecològica, i la converteixin en una prioritat dins l'agenda política europea. Des d'Europa, s'han d'adoptar polítiques que acabin amb les desigualtats socials i protegeixin a les persones i al planeta. Aquesta és l'última oportunitat perquè la UE demostri que està disposada a accelerar l'acció climàtica abans de la cimera especial de l'ONU sobre el clima a Nova York, al setembre. La comunitat científica exigeix ​​major celeritat i grau d'ambició. Ho pot dir més alt, però no més clar. La joventut, és a dir; la generació que pot patir les conseqüències del que es decideixi avui, està demanant als carrers cada divendres que s'actuï ja, i que es faci amb contundència i urgència.

[[{"fid":"20632","view_mode":"default","fields":{"format":"default","alignment":"","field_file_image_alt_text[und][0][value]":false,"field_file_image_title_text[und][0][value]":false},"type":"media","field_deltas":{"3":{"format":"default","alignment":"","field_file_image_alt_text[und][0][value]":false,"field_file_image_title_text[und][0][value]":false}},"link_text":null,"attributes":{"height":681,"width":1023,"style":"height: 333px; width: 500px;","class":"media-element file-default","data-delta":"3"}}]]Imatge d'un dels deu incendis més devastadors del s. XXIaEspanya, a lesCortes de Pallars(València), on el juny de 2012 ses vancremar30.691hectàrees.

L'emergència climàtica requereix lideratge, valentia, compromís, mitjans i pressupostos ambiciosos i concrets. El temps compta, per això la UE ha d'augmentar urgentment els seus compromisos. Per això, no vull acabar sense interpel·lar els líders europeus emergents i demanar-los que assumeixin que és vital incrementar el grau d'ambició en la lluita contra el canvi climàtic.