ELS VINS DEL CEL (I)
El patrimoni material i cultural de les nostres finques i vinyes està esquitxat de vestigis de diverses ordres religioses, en forma d'ermites i monestirs; fortificacions i altres espais de caràcter sacre que evidencien l'estreta relació entre lo humà i lo diví. El Celler Purgatori (DO Costers de Segre) revifa el ressò de l’herència benedictina a l’indret.
[[{"fid":"21637","view_mode":"default","fields":{"format":"default","alignment":"","field_file_image_alt_text[und][0][value]":false,"field_file_image_title_text[und][0][value]":false},"type":"media","field_deltas":{"1":{"format":"default","alignment":"","field_file_image_alt_text[und][0][value]":false,"field_file_image_title_text[und][0][value]":false}},"link_text":null,"attributes":{"height":767,"width":1151,"style":"height: 333px; width: 500px;","class":"media-element file-default","data-delta":"1"}}]]El Celler Purgatori (DO Costers del Segre) envoltat de vinyes, al cor de Les Garrigues (Lleida).
Benedictins
L'ordre fundada per Sant Benet (Piemont, Itàlia, s.VI) és una de les que més han contribuït a l'expansió de la cultura de el vi durant l'edat mitjana. La seva empremta ens dirigeix avui a les millors regions vitivinícoles d'Europa on el llegat benedictí es fa patent en majestuoses abadies i monestirs; vells vinyes arrelats a una estudiada idoneïtat de diferents sòls i selectes parcel·les.
I és que el dur treball dels membres de l'orde justificava racions suplementàries de vi que superaven la "Hermina" diària d'uns 27cl. assignada a cada monjo. La dialèctica entre oració i treball que expressa la vocació i la vida monàstica benedictina es va traduir en la creació de multitud de vinyes i cellers propis destinades a proveir la comunitat de vi per al consum propi i la litúrgia.
[[{"fid":"21638","view_mode":"default","fields":{"format":"default","alignment":"","field_file_image_alt_text[und][0][value]":false,"field_file_image_title_text[und][0][value]":false},"type":"media","field_deltas":{"2":{"format":"default","alignment":"","field_file_image_alt_text[und][0][value]":false,"field_file_image_title_text[und][0][value]":false}},"link_text":null,"attributes":{"height":993,"width":1892,"style":"height: 262px; width: 500px;","class":"media-element file-default","data-delta":"2"}}]]Imatge de l’última bota de vi, ja desarticulada, a l’antic celler dels monjos, just a sota de l’actual
La importància de la viticultura per als benedictins era de tal magnitud, que, en moltes ocasions, la decisió de construir un nou monestir quedava supeditada al rendiment de la primeres vinyes cultivades en el terreny circumdant.
Sant Benet, a més de normalitzar el consum de vi amb moderació per lluitar amb l'esforç de la feina, procurava trencar el tedi del dia a dia, organitzant àpats per a la comunitat, les consolationes refectionis, per celebrar esdeveniments diversos; sacres i profans.
El celler Purgatori és testimoni material de el pas de l'ordre per les Garrigues (Lleida). La finca de “Els desterrats” es va convertir, des de 1770 i a mode de penitència, en llar de molts monjos de l'abadia de Montserrat que cometien algun tipus de pecat. El clima extrem, a mode de condemna, i l'àrdua tasca a la vinya per proveir la diòcesi, van suposar, amb el temps i l'experiència, la identificació d'un terrer molt especial que il·luminaria a un vi celestial. I és que, segons explica la llegenda, moltes botes desapareixien de manera misteriosa, apuntant, alguns, als àngels, que les portaven de tornada al cel.
[Fer clic a la imatge per veure el vídeo]
Avui, Purgatori materialitza l'aposta de la família Torres a la regió; on el silenci imperant sembla precedir el ressò de veus ja apagades. Herència benedictina en un vi elegant i modern. Intens en el cromàtic i seductor en nas, on baies de bosc dansen al so d'un subtil llit fumat i de record a fruits secs. En boca emergeix i abraça el paladar; voluptuós, però de taní fi; poderós però equilibrat. Elegància amb cos.