EL VI COM A INSPIRACIÓ LITERÀRIA
Potser el cicle de la vinya és metàfora i paradigma de les diferents etapes de l’ésser humà, i és, per tant, un element inspirador i una força motriu en les diverses modalitats literàries.
Perquè el vi i la seva cultura han estat poderoses armes de creació i creativitat al llarg de la història i del nostre desenvolupament com a societat, que necessita la cultura per comprendre’s a si mateixa. La natura com a mirall. La lletra escrita com a reflex. Només cal apropar-nos als clàssics per entendre la importància de la cultura del vi en la creació literària:
La Ilíada, d’Homer (s. VIII aC), està considerada l’obra literària occidental més antiga de la qual se’n té constància. En aquesta obra, el protagonista, Ulisses, enyora “el paisatge de vinyes verdes que abunden a Ítaca”. També Publi Virgili (70 aC-19 dC), considerat el poeta nacional de Roma, deixa per a la posteritat a les seves Geòrgiques savis consells per al conreu de la vinya i diferents tasques del camp.
Omar Khayyam (Pèrsia, 1040-1125) és, sens dubte, el poeta per excel·lència i el que ha dedicat més versos a la vinya i el seu fruit. Però si parlem de clàssics, a L’enginyós hidalgo don Quixote de la Mancha, de l’etern Cervantes, abunden les referències a la vinya i el vi. I no pot ser d’una altra manera, ja que la Manxa sempre ha estat terra de vinyes.
La tradició es perpetua avui en la literatura contemporània, amb títols de referència per als amants del vi i la lectura.
La força d’un destí, ed. Planeta, de Martí Gironell (guardonat amb el premi de novel·la Ramon Llull 2018), ens descobreix la increïble vida de Jean Leon. Una trajectòria vital que exemplifica com cap altra la consecució del somni americà. Voluntat, determinació, sentit de l’aventura, èxits i fracassos. La vida d’un home que ja és llegenda i forma part de l’imaginari col·lectiu de l’univers del vi.
Portada del llibre La força d’un destí, de l’escriptor Martí Gironell.
L’elaboració de vi com a aventura, com a salvació i redempció. El celler, Roca Editorial, de Noah Gordon, un tribut a les nostres vinyes i paisatges. Un jove fugit de la justícia, malgrat la seva inherent innocència, decideix tornar a casa per emprendre el viatge de la seva vida. Elaborar bon vi. Un context de vinyes i natura que allotja una successió de personatges intensos, forts. Humans.
Portada del llibre El celler, de l’escriptor Noah Gordon.
L’espasa i la llavor, ed. Grijalbo, de Jordi Nogués. Una obra d’un rigor històric esplèndid que reconstrueix un moment clau de la història catalana quan, després de la victòria de Ramon Berenguer IV contra Al-Muzaffar a Lleida l’any 1149, es comencen a repoblar les terres entre l’Ebre i el Llobregat, que es coneixeran amb el nom de Catalunya Nova. El castell i la granja fortificada de Milmanda s’erigeixen com a testimoni, marc referencial i personatge. L’inici d’una reconquesta viticultural que assenta les bases de la tradició del vi a la regió que avui coneixem.
Portada del llibre L’espasa i la llavor, de l’escriptor Jordi Nogués.
Un repte, un tast. Personatges tan dispars com ferotges i retorçuts. A La cata, ed. Nórdica Libros, de Roald Dhal, l’autor ens proposa una mena de mirada íntima a la complexitat de l’ésser humà, al voltant d’un tast a cegues com a únic context i marc referencial.
Portada del llibre La cata, de l’escriptor Roald Dahl.
La llista seria inabastable, perquè vi i lletres, vi i història caminen plegats.