Dossier: Especial Penedès
No és estrany que vestigis arqueològics hagin revelat la importància de la vinya i el vi des de temps ibers. I és que les condicions climàtiques i la proximitat a ports de gran importància estratègica per al comerç han fet del Penedès –pretèrit i actual– un enclavament de summa riquesa cultural, amb una vastíssima història vitivinícola.
Si bé el poeta romà Luci Anneu Florus va escriure sobre els vins negres de la zona que “els produïts als turons poden comparar-se als més bons d’Itàlia”, el Penedès no assumeix un paper protagonista en l’elaboració de vins d’alta qualitat fins a mitjan s. xx.
Sense aprofundir gaire en les raons per les quals el Penedès, tot i el seu potencial, va esdevenir regió bàsicament proveïdora durant molt de temps, sí que voldríem incloure un parell d’exemples, molt succints i d’èpoques diferents, que ens ajudaran a iŀlustrar el fet que el Penedès va ser víctima sempre del seu temps i de les circumstàncies:
- Quan el s. xvii el govern francès va tancar el mercat als comerciants holandesos, aquests van desviar la mirada a territori espanyol. D’aquesta manera, al Penedès, varietats nobles van ser substituïdes per ingents produccions de varietats de raïm blanc, utilitzades per a l’elaboració de brandi destinat a abastar el nou amic neerlandès. I així es va fer durant més de dos segles, amb la fiŀloxera pel mig.
- La neutralitat d’Espanya a la I Guerra Mundial va empènyer Catalunya a trobar nous mercats necessitats de ser proveïts, de manera que aquest cicle de grans volums va continuar com a model hegemònic de producció.
Va anar així fins que, a cavall entre els decennis dels 50 i 60 del segle passat, el Penedès culmina la transició del seu model productiu i es bolca en la producció i embotellament de vins tranquils de qualitat.
Es vaampliari renovarel jardí ampelogràfic del Penedès, experimentant amb varietats foranes com la cabernet sauvignon, convençuts de la seva aclimatació natural als sòls que albergaven les vinyes de les varietats autòctones. De la mateixa manera, van modernitzar les tècniques d’elaboració i van fer inversions arriscades per recuperar la productivitat i el prestigi dels antics closos vitícoles.
D’aquest impuls vital provenen grans avenços, sense precedents, en el sector de la zona, com la utilització de tancs d’acer inoxidable refrigerats per controlar les temperatures de fermentació.
Com a colofó d’aquesta explosió renovadora, l’abril del 1976 s’aprova la Denominació d’Origen Penedès. Precedida per la fundació del Consell Regulador, el 1960, que s’encarrega des d’aleshores de controlar la producció, el rendiment de les vinyes i la quantitat de raïm destinat a produir el vi qualificat per la DO.
Avui, el Penedès continua liderant la recerca en la viticultura i l’enologia a nivell estatal. L’existència d’infinitat de bodegues, grans i petites, que a més són propietàries de vinyes pròpies –cosa no tan habitual com pugui semblar– propicien una sana competitivitat que no fa més que estimular el creixement d’un sector que converteix els seus vins i caves en icones que defineixen la identitat de la comarca.
L’entorn i el clima
Al Penedès hi caben molts “penedesos”, si se’ns permet l’expressió. Atrapat entre mar i muntanya, en plena depressió prelitoral catalana, la regió, que sembla haver estat dissenyada per la mà d’un paisatgista enòfil, es reparteix el terreny d’una manera esglaonada: el Penedès Marítim, que passa a frec de la serralada litoral; el Penedès Central, que igual com mira a Montserrat mira a la costa, i el Penedès Superior, les vinyes del qual, situades en cotes de fins a 700 m d’altitud, sembla que ens retornin la imatge d’un mirall que adorna qualsevol vinya centreeuropea.
Els sòls, en general, són d’origen quaternari, calcaris i argilosos. De color terrós i pobres en matèria orgànica, ideals per al cultiu de la vinya.
Les condicions climatològiques de la comarca són típicament mediterrànies, caracteritzades per la suavitat i la calidesa. Tanmateix, a causa de l’altitud i per la proximitat al litoral, al Penedès hi ha microclimes diversos, que afavoreixen la diversitat ampelogràfica.
- El Penedès Marítim (o Baix Penedès) concentra les zones més caloroses i humides, que arriben a temperatures superiors als 30 ºC. Les hores de sol anuals osciŀlen entre les 2.400, 2.500, i la pluviometria es calcula en uns 400 mm l’any.
- El Penedès Central també gaudeix del clima mediterrani, si bé és més sec i els hiverns són més freds.
- El Penedès Superior és molt més fred que els anteriors. Tot i la proximitat, el clima mediterrani ja no és tan evident i presenta característiques climatològiques de perfil continental.
Varietats i vins
La riquesa de l’arc ampelogràfic del Penedès converteix aquesta DO en una de les més versàtils i flexibles d’Europa, atès que hi caben des dels blancs més joves i aromàtics fins als negres més rotunds, d’un potencial evolutiu excepcional.
Les varietats blanques del Penedès exhibeixen un ventall aromàtic envejable de joves i presenten un exceŀlent equilibri acidesa-alcohol. Les tradicionals són la xareŀlo, macabeu, parellada (la trilogia del cava), la malvasia de Sitges i, en menor mesura, la garnatxa blanca. La parellada, cultivada al Penedès superior, és possiblement la més fina. Aporta una acidesa molt bona i permet l’elaboració de blancs secs, afruitats i de graduació moderada.
Entre les internacionals, destaquen la chardonnay, la riesling, la moscatell de gra petit, la sauvignon blanc i la gewürztraminer. La majoria troben acomodament al Penedès Central i Superior, a excepció de la moscatell que, majoritàriament, es cultiva a l’abric de la costa, al Baix Penedès.
El jardí de varietats negres ofereix possibilitats inacabables. Les tradicionals garnatxa negra, monastrell, samsó, ull de llebre o la sumoll conviuen en perfecta harmonia amb varietats d’origen forà, però de gran arrelament a la comarca, com les cabernet sauvignon i cabernet franc, syrah, merlot o l’elegant pinot noir.
Les garnatxes són molt comunes en els rosats del Penedès i per la seva bona graduació i cos permeten un grat envelliment en roure en els negres.
L’eterna cabernet sauvignon resplendeix amb llum pròpia en mostrar un caràcter complex, intens i clàssic. De gran personalitat, ofereix un enorme potencial evolutiu. No és estrany que molts cellers de la zona hi apostin per vestir els seus monovarietals més nobles.
Cellers Torres al Penedès
El Penedès acull les vinyes que donen vida a 4 vins de finca del celler, tota una declaració de respecte i fidelitat a la nostra terra.
- La finca Mas la Plana, ubicada al cor del Penedès, concentra 29 hectàrees destinades al conreu de la varietat cabernet sauvignon per a l’elaboració d’un dels nostres vins més llorejats, Mas la Plana, la primera anyada del qual –1970– va batre els chateaux francesos de més anomenada a la Gault Millau Olympiade Du Vin del 1979.
- Al Penedès Superior, al municipi de Santa Maria de Miralles, se situa la finca de Fransola, on a 550 m d’altitud es cultiven 198 hectàrees d’algunes de les varietats més característiques de les nostres vinyes. 25 hectàrees d’aquestes són de sauvignon blanc i es destinen en exclusiva a l’elaboració del Fransola. El sòl argilós i la lleugera presencia de guix al perfil fan d’aquesta terra un enclavament perfecte per al cultiu de la vinya.
- Ubicada a la serralada prelitoral, a 550 m d’altitud s’erigeix la bella masia Mas Palau, situada en una antiga via medieval, on en un marc de 10 hectàrees cultivem la varietat pinot noir amb la qual elaborem el nostre Mas Borràs. Aquesta varietat, molt delicada, necessita un clima continental, una altitud elevada i un contrast tèrmic marcat entre el dia i la nit.
- La històrica finca de Santa Margarida d’Agulladolç, al municipi de Mediona, acull 4 hectàrees de ceps vells sobre sòls de pissarra molt fina. Cabernet sauvignon, cabernet franc i merlot troben acomodament als peus d’una ermita romànica del s. xii i vesteixen de llegenda el Reserva Real, un vi únic que només s’elabora en les millors anyades.
El Penedès és la nostra llar, on estem arrelats.Ens retorna a la nostra essència, al nostre origen. Una mena d’acord tàcit amb el qual reconeixem tol el que li devem, tot el que som.
Referències i enllaços d’interès:
· Vins i caves de Catalunya, d’Alfred Reixach, ed. L’Isard
· Diccionario Salvat del Vino, de Mauricio Wiesenthal, ed. Salvat