Com trobar el vi dels teus somnis

Dir “no m’agrada el vi” és l’equivalent a assegurar-se que no agrada el cinema o que no agrada llegir. Potser es detesta a Woody Allen però fascina el desvergonyiment adolescent dels Farrelly, o misteris d’Agatha Christie.

Amb el vi passa el mateix. Potser no agraden alguns vins, però el vi, probablement t’encanta. Fes-te les següents preguntes abans d’escollir un vi i acabaràs sabent amb certesa quin vi t’agrada. I veuràs que, com passa sempre amb les grans passions, aquesta gran història d’amor entre el vi dels teus somnis i tu durarà per sempre.

1- Negre, blanc o rosat?

Potser t’agraden els tres, probablement només dos o igual ets dels que els entusiasmael blanc, que tan bé escau en una tarda d’estiu. Sigui quin sigui el cas, cal interrogar-se i buscar en aquesta direcció (no s’ha de girar l’esquena al rosat, ja que hi ha vins molt interessants que potser s’estan perdent per perjudicis adquirits en el passat).

2- Quan s’ha de beure?

Per prendre d’aperitiu, per acompanyar un menjar copiós o una altra més frugal? Per prendre després de sopar, quan d’altres prenguin còctels? O per obrir a mitja tarda amb fruits secs o daus de formatge?

3- Versàtil o cal afinar en el maridatge?

Mai serà el mateix escollir un vi de perfil baix, dit això amb el major dels respectes, que pugui quedar bé el costat de nombrosos plats, o escollir alguna opció més arriscada, de forta personalitat, que tal vegada caurà estupendament a les vieires però serà incompatible amb el fricandó.

Si busquem un vi pel menjar i no volem obrir quatre ampolles, haurem d’anar sempre en cerca d’un que no sigui excessivament res: ni molt afruitat ni molt sec, que no tingui excessiva criança, que sigui solvent però no sorprengui en excés. Els vins joves solen funcionar bé, i, en aquests casos, un bon rosat acostuma a ser una excel·lent opció. Si anem a pel maridatge perfecte la cosa canvia...

4- Sec o afruitat?

Molts dels que tenen dubtes per escollir un vi sec o afruitat tenen claríssima la qüestió, per posar un exemple, quan es tracta de ginebra. Decideix quina serà la teva opció: un vi més sec i, per molts, quelcom més difícil, o un vi jove i afruitat, que suposi una explosió d’aromes i sabors molt més evident pel paladar. Contesta aquesta pregunta i estaràs més a prop del vi dels teus somnis.

5- Criança, sí o no?

Vigila: que agradin els vins amb criança, amb aquestes inconfusibles notes a roure i fusta, no significa que hàgim d’escollir sempre vins criats en bóta durant anys, de forta personalitat. Tampoc significa que aquest tipus de vins quedin bé a tots els plats i en tots els moments, ja que a vegades és suficient pocs mesos d’envelliment en bóta per donar al vi aquest punt necessari, perfecte, equilibrat, de gust i intensitat. És dir, si prenem per exemple una amanida russa i unes tapes casolanes, potser ens interessa un vi jove i fresc, sense criança.

6- De què parlem quan parlem de raïms?

No cal convertir-se en un expert, però tant el tipus de raïm com l’anyada ens ajuden a saber una mica més sobre el vi que tenim entre les mans. Un consell és que comencis a fixar-te en els tipus de raïm dels vins que tastes i vagis elaborant mentalment un mapa enològic personalitzat. Tal vegada, simplement fixant-t’hi, potser descobreixes que et fascina el chardonnay però detestes la syrah, i que a més de les arxiconegudes garnatxa o xarel·lo existeixen raïms molt interessants com el samsó, totes elles del Penedès.

7- Escumosos? Dolços?

Abans de negar enèrgicament amb el cap quan algú ofereix un vi dolç o un escumós, cal donar-li una oportunitat. S’elaboren grans meravelles en la matèria, i probablement, si s’obre la ment, es poden provar coses molt interessants que suposen una grata sorpresa pel paladar.

8- Me’n refio del preu?

Fins a cert punt, ja que el mercat està farcit de vins fantàstics de 10€ i d’altres de 30€ que potser no ho són tant. A grans trets, podríem aconsellar no refiar mai d’un vi madur amb molta criança i molt barat. I si el pressupost és ajustat, un jove d’una anyada recent pot ser una molt bona opció. És important fixar-se també en les anyades, encara que sovint pugui ser una dada enganyosa, perquè la qualitat del vi sempre dependrà de com s’hagi tractat, però és cert que n’hi ha de magnífiques i d’altres que han sigut més complicades. Cal tenir-ho en compte.