BIODIVERSITAT A LA VINYA
L'impacte i la importància de la flora i fauna a la salut de les vinyes és determinant. No només constitueixen una xarxa sanitària natural per la vinya sinó que, a més, enriqueixen, cohesionen i alimenten els pulmons naturals del territori, font de vida i garants de futur.
Perquè com més cuidem la terra, millor vi aconseguim. L'axioma que regeix la conducta de Família Torres no és intranscendent. La conservació de la biodiversitat garanteix la consecució de grans vins i, perquè això esdevingui, s'han dut a terme accions que garanteixen la salut de les nostres vinyes i els seus entorns naturals immediats.
[[{"fid":"21716","view_mode":"default","fields":{"format":"default","alignment":"","field_file_image_alt_text[und][0][value]":false,"field_file_image_title_text[und][0][value]":false},"type":"media","field_deltas":{"1":{"format":"default","alignment":"","field_file_image_alt_text[und][0][value]":false,"field_file_image_title_text[und][0][value]":false}},"link_text":null,"attributes":{"height":422,"width":936,"style":"height: 225px; width: 500px;","class":"media-element file-default","data-delta":"1"}}]]Insectari - hotel d’ insectes instal·lat per pal·liar els corcs.
Mas la Plana, PurgatoriiMas de la Rosa són algunes de les principals finques on, atenent les seves particularitats orogràfiques, s'han implementat diferents accions, si bé coincideixen en certs contextos comuns a totes elles.
Corredors biològics. Sabent que el monocultiu degrada la biodiversitat, s'han incorporat elements al paisatge que permeten el desplaçament de la flora i fauna, donant continuïtat als processos ecològics.
Coberta Vegetal. Les vinyes que descansen sobre herba, plantes autòctones, cereal... garanteixen la biodiversitat, a l'ésser els amfitrions de fauna útil.
Insectaris i hotels d'insectes. El corc dels ceps és una de les principals plagues. Es tracta d'una papallona nocturna que s'alimenta del raïm, quan encara està en estat larvari. Sense necessitat de pesticides, vam acudir als depredadors naturals d'aquest insecte, com la marieta, proporcionant-los un hàbitat on desenvolupar-se. Un quid pro quo en què tots guanyem.
[[{"fid":"21717","view_mode":"default","fields":{"format":"default","alignment":"","field_file_image_alt_text[und][0][value]":false,"field_file_image_title_text[und][0][value]":false},"type":"media","field_deltas":{"2":{"format":"default","alignment":"","field_file_image_alt_text[und][0][value]":false,"field_file_image_title_text[und][0][value]":false}},"link_text":null,"attributes":{"height":1574,"width":1184,"style":"height: 500px; width: 376px;","class":"media-element file-default","data-delta":"2"}}]]Caixa niu instal·lada a la finca Purgatori, afectada en gran part per les ZEPA (Zones d’Especial Protecció per les Aus).
Presència d'abelles. De la mateixa manera s'han instal·lat diversos panells d'abelles per garantir la pol·linització, la continuïtat de la vida.
Caixes niu. Per conservar i augmentar la presència d'aus s'han instal·lat caixes niu que permeten la posta d'ous. A més, aquest fet atrau ratpenats, uns bons aliats per lluitar contra el corc, arribant a ingerir més de 600 insectes en una sola nit.
A Mas la Plana s'han alliberat mussols procedents del refugi de Torreferrussa, un centre de recuperació d'aus rapinyaires.
[[{"fid":"21720","view_mode":"default","fields":{"format":"default","alignment":"","field_file_image_alt_text[und][0][value]":false,"field_file_image_title_text[und][0][value]":false},"type":"media","field_deltas":{"5":{"format":"default","alignment":"","field_file_image_alt_text[und][0][value]":false,"field_file_image_title_text[und][0][value]":false}},"link_text":null,"attributes":{"height":869,"width":1240,"style":"height: 350px; width: 500px;","class":"media-element file-default","data-delta":"5"}}]]Bassa natural creada a Mas La Plana para atraure aus aquàtiques i amfibis.
Basses naturals. La presència de basses i altres zones fluvials suposen la conservació de la vida aquàtica i atreuen a diferents amfibis, potencials aliats contra plagues d'insectes. Petits mamífers que habiten a les nostres finques s'aprofiten a la vegada per saciar la seva set. Si bé són potencialment plaga (conills), la presència de guineus i altres depredadors mantenen un sa equilibri.
Plantacions en vas. Aquest tipus de cultiu evita l'ús de l'emparrat, de manera que la major part de les tasques s’exerceixen a mà, disminuint així l'ús de gasoil i la compactació de terra a causa de la maquinària pesada.
A la finca Purgatori s'han creat franges d'espai obert on s'ha cultivat cereal, amb el doble objectiu de ser aliments per a aus i petits rosegadors, que al seu torn són l'aliment de grans aus de rapinya, tancant així la cadena tròfica.
[[{"fid":"21719","view_mode":"default","fields":{"format":"default","alignment":"","field_file_image_alt_text[und][0][value]":false,"field_file_image_title_text[und][0][value]":false},"type":"media","field_deltas":{"4":{"format":"default","alignment":"","field_file_image_alt_text[und][0][value]":false,"field_file_image_title_text[und][0][value]":false}},"link_text":null,"attributes":{"height":604,"width":908,"style":"width: 500px; height: 333px;","class":"media-element file-default","data-delta":"4"}}]]Encara que es minimitzen les tasques de llaurat en favor de la presència de coberta vegetal, quan la vinya ho requereix es realitzen remuntats artificials prop de el llom dels ceps per minimitzar la competència hídrica.
Reforestació de boscos i talussos, principalment amb el cultiu de pi, farigola i romaní per tal d'evitar l'erosió dels talussos i fomentar la biodiversitat.
Mantenir el mosaic paisatgístic transcendeix a l'estètica. A més de les vinyes, es mantenen els cultius propis de cada finca (cereal i oliveres, en la seva gran majoria) que garanteixen paisatge i vida pròpia. Aus i insectes, petits mamífers, amfibis i tot un món de flora s'interpel·len i es necessiten per alimentar la cadena entròpica que ens dona vida i vi. Entendre i mantenir els seus respectius hàbitats no és una opció; és una responsabilitat per als que vivim de la terra.