VÍCTOR CORTIZO

Serà la influència de l'Atlàntic. Serà que en aquesta precisa (i preciosa) cantonada, on el món acabava i els horitzons ja no eren propis, només queda mirar terra endins. Allà, les vinyes impossibles de les Rias Baixas, esquitxades d’àcids blancs i negres rotunds, han estat testimonis d'infàncies de verema i bressol de vocacions inevitables. Com la d’en Víctor, que rebobinant en la seva història, sentencia:

“La meva infància és vi.”

[[{"fid":"17920","view_mode":"default","fields":{"format":"default","alignment":"","field_file_image_alt_text[und][0][value]":false,"field_file_image_title_text[und][0][value]":false},"type":"media","field_deltas":{"1":{"format":"default","alignment":"","field_file_image_alt_text[und][0][value]":false,"field_file_image_title_text[und][0][value]":false}},"link_text":null,"attributes":{"height":811,"width":1082,"style":"height: 375px; width: 500px;","class":"media-element file-default","data-delta":"1"}}]]

En Víctor, natural de Xeve, Pontevedra, va passar de nen a home entre les velles vinyes de ceps de varietats autòctones gallegues que conreaven els seus avis amb desconeixement, però amb molta il·lusió.

Recordo amb claredat les parres verdes d’albariño i caiño entre les que passava les tardes d'estiu amb el meu avi; el dringadís de la vella premsa de caragol dels meus avis; el so de la brisa càlida de l'estiu agitant els pàmpols i fulles de les vinyes. M'encanta visitar les vinyes els dies de brisa.

[[{"fid":"17921","view_mode":"default","fields":{"format":"default","alignment":"","field_file_image_alt_text[und][0][value]":false,"field_file_image_title_text[und][0][value]":false},"type":"media","field_deltas":{"2":{"format":"default","alignment":"","field_file_image_alt_text[und][0][value]":false,"field_file_image_title_text[und][0][value]":false}},"link_text":null,"attributes":{"height":539,"width":881,"style":"height: 306px; width: 500px;","class":"media-element file-default","data-delta":"2"}}]]

Raïm de la varietat albariño, pròpia de la DO Rias Baixas.

Vénen al seu nas, i ho imaginem en les nostres, els records d'aroma de pastisseria, préssec en almívar i poma madura. Memòria olfactiva d'aquells albariños casolans elaborats amb raïm massa madur i amb una malolàctica completa i untuosa.

No podia ser d'una altra manera. És inevitable pensar que algun d'aquests records calés profund en el jove Víctor. Imaginar l'excitació de qui es troba amb un nou sender davant seu; l'emoció de consagrar-se al vi i la terra. I com en tota bona història, el punt de gir succeeix al final del segon acte: "La veritat és que sempre havia vist la viticultura com un hobbie de tradició familiar, però no em vaig plantejar dedicar-m’hi fins que vaig arribar a la universitat: cursava Químiques a la Universitat de Santiago i en 3r de carrera una catedràtica de Química Analítica ens va plantejar unes classes pràctiques sobre l’anàlisi de polifenols en el vi. Per realitzar aquestes pràctiques, vaig decidir portar els vins que elaboràvem a casa meva, raó per la qual potser vaig mostrar un major interès pel resultat. Aquelles classes em van marcar de tal manera que, quan vaig acabar a Santiago me'n vaig anar a la URV (Universitat Rovira i Virgili) a estudiar Enologia."

Habemus enòleg. Ergo, ara ens preguntem sobre els vins paradigmàtics de la regió i l'aportació personal distintiu en les seves elaboracions ambla Família Torres.

"Per a mi, el principal és potenciar l'essència del terroir, i ressaltar les aromes més varietals del vi.Donar longevitat al vi potenciant la seva acidesa fresca i treballant la criança amb les seves mares per aportar-li una estructura que ens ajudi a mantenir viu el vi durant anys."

Un gran projecte comporta una gran responsabilitat. Víctor és conscient que "el projecte de la Família Torres a la DO Rias Baixas encara està arrencant, tot i que les expectatives en la DO són molt bones i hi ha molta expectació per conèixer-lo. Es respecta i s’admira des de fa molts anys en el panorama enològic gallec pel que fa a qualitat, innovació, desenvolupament i aposta mediambiental."

En el personal, aquest nou repte dista molt d'aquelles primeres anàlisis del vi del celler del seu avi, de manera que l’epítom d‘enòleg feliç, l'encarna Víctor. Se sent lliure i motivat. I no és per menys.

.

Tinc tota la meva il·lusió posada en aquesta aventura, ho sento com alguna cosa meva; ja que el projecte comença amb mi i jo començo amb el projecte, el que m'il·lusiona excepcionalment."

I és que algú deia, i amb raó, "treballa en allò que t'agradi i no treballaràs mai més". Víctor viu, estima i admira la seva professió, tot i el sacrifici que l'ofici comporta. "Veremar cada parcel·la quan arriba el moment de la immersió a la vinya, on les jornades s'allarguen i em veig incapaç d'anar-me’n al llit si l'última premsada del dia no ha acabat, fins que els mosts queden degudament protegits i controlats en els seus dipòsits."

[[{"fid":"17923","view_mode":"default","fields":{"format":"default","alignment":"","field_file_image_alt_text[und][0][value]":false,"field_file_image_title_text[und][0][value]":false},"type":"media","field_deltas":{"4":{"format":"default","alignment":"","field_file_image_alt_text[und][0][value]":false,"field_file_image_title_text[und][0][value]":false}},"link_text":null,"attributes":{"height":547,"width":972,"style":"width: 500px; height: 281px;","class":"media-element file-default","data-delta":"4"}}]]

Víctor Cortizo, enòleg i responsable de Pazo Torre Penelas (DO Rias Baixas).

Un, vist els antecedents de compromís i perfecció, pot atrevir-se a endevinar en Víctor un perfil d'amant del vi d'allòmés exigent. No obstant això, el seu modus operandi se serveix del sentit comú:

"Saber en quin lloc ens trobem en cada moment per exigir un determinat nivell, sempre que un vi sigui franc, correcte i sense defectes hem de saber jutjar en funció de la seva realitat. Per a mi tastar un vi és una expressió dels nostres sentiments."

Si en l'ànima del vi descansa tot el que un ésser viu pot oferir, els nostres vins, amb gent com Víctor, exhibeixen d’opulenta humanitat.