SINGULARITAT TERRITORIAL

Passaport de qualitat

Lluny de xifres, llistats i argumentaris, el que segueix és una succinta aproximació al context històric i filosòfic que s'amaga darrera la singularitat territorial del vi. Com veurem, una realitat innegable.



 

Necessitats puntuals i visions llarg-placistes van modelar una sort de protectorat de la terra; una afirmació de l'orgull i la distinció que descansa en el millor de cada regió, de cada finca, de cada parcel·la. Una petjada indeleble les parts de la qual conformen un tot identitari que ens projecta al món.

 



 

Egipcis, grecs i romans ja consignaven vinyes i cellerers després de cada àmfora. Una identificació autoral per a distingir-se d'imitacions i altres gruixudes mediocritats de l'època. Però si atenem el concepte Denominació d'Origen com a subjecte hem de posar els nostres peus en sòl europeu. Més en concret, en l'esperit alemany que vesteix al romanticisme del s. XIX.

 



 

Passió, veritat i totalitat. L'axioma Sturm und Drang alemany per excel·lència precedeix a la creació de les DO: Enfront de la foscor del nou paradigma, derivat de la revolució industrial (ciutats grises i ens grisos), el romanticisme alemany s'expressa des de l'arrelament i l'amor a la naturalesa i la vida rural en contraposició a l'aventura del progrés.

 



 

L'herència d'aquesta nova manera idealista d'entendre la vida va ser recollida pel francès Jean Anthelme Brillat-Savarin, a qui se li atribueix la filosofia de l'origen i les pràctiques culturals envers l'entorn, com a garantia de qualitat. 



És interessant posar el focus en el seu llibre Fisiologia del Gust, en el qual arriba a la conclusió que ‘Un poble és el que menja i beu’.



 

Alacant, l'origen d'un ordre. La Junta d’Inhibició del Vi Foraster d’Alacant, creada el 1510 per Ferran II tenia com a objecte defensar els interessos dels vins d'Alacant; els llavors famosos Alikant tint i fondillon, enfront d'imitacions.

 



 

Poc després, Bordeus i el Medoc van adquirir el mateix concepte de tipicitat i territori, constituint la primera DO francesa; doctrina de la protecció del territori afermada pel duc italià Cosme III de Medici, qui inventava i delimitava en 1716, un nou domini vitivinícola conegut com a Toscana i amb Florència com la seva capital. Un edicte que definia les pràctiques envers les vinyes i vins de la regió. 


Un mètode de definició de la tipologia d'un producte, que obliga a elaborar-lo segons processos concrets i en un origen determinat. El xampany francès va fer seu el nou axioma creant la certificació méthode champenoise.

 



 

Les normes emeses des d'Alacant, Chianti, la Xampanya i Porto pretenien defensar la qualitat, l'origen i la personalitat dels seus productes.

 



 

Així, molt aviat, els principals països elaboradors de vi van seguir el camí per a diferenciar-se i llaurar-se un nou nom en un nou univers va venir que requeria un nou ordre.

 

 

 

 

 

Avui, Família Torres està present en les més distintives zones vitivinícoles espanyoles, amb regulacions propies que permeten als amants del vi gaudir d’ell amb garanties. El Priorat, amb l’expectant projecte de Mas de La Rosa, o Ribera del Duero, amb el ja consolidat projecte Pago del Cielo, són apostes molt interessants que transmetren l’escencia d’aquestes zones.

 

Com a projecció d'aquesta idea, l'expressió d'un territori on existeixen diferents accents i singularitats, cap fins i tot prestar més atenció en la seva ampelografia concreta, selecta i cuidada. Aprofundir en aquestes particularitats reforça, encara més, el reconeixement de qualitat.



La qualitat com a passaport, la tradició com a estendard i la terra com a mirall emocional on reflectir-nos.

Accedeix als comentaris

Per deixar comentaris has d'estar registrat i iniciar sessió

Inicia sessió o registra't