PRIORAT o LES PORTES DEL CEL

Conèixer el passat per entendre el present

Que l'antic Priorat històric coincideixi, en la seva delimitació geogràfica, amb l'actual territori que ocupa la DOQ Priorat no és més que la presència tangible de la petjada d'un passat que defineix, avui, la cultura i l'estatus dels vins d'aquesta comarca de l'antiga Tarraconensis romana.

 

Aquesta terra sempre va albergar vinyes i cultius llenyosos a l'abric i abraçada del Mediterrani. No obstant això, no podem entendre l'actual paradigma vitivinícola del Priorat sense conèixer el seu passat, ja que en pocs llocs com en aquesta terra l'esdevenir dels esdeveniments històrics va quedar marcat per sempre, arribant als nostres dies.

 


 

Trucant a les portes del cel, escala mitjançant

Així, la destinació del Priorat queda lligada irremissiblement a la pròpia Reconquesta cristiana en les albors de l'any 1162. Va ser llavors quan Alfons el Cast, rei d'Aragó, va cedir el terreny als cartoixans, els qui van erigir la primera cartoixa de l'estat¹, Scala Dei al 1194.


 

La relació entre el vi i els cartoixans pot definir-se com a simbiòtica o del tot natural, si es prefereix. L'ordre, creada per Sant Bruno, sempre va tenir una profunda vinculació amb la viticultura que transcendia a la mera litúrgia. Així, el clam popular dels habitants de la comarca adscrits a les terres de la nova cartoixa i la necessitat d'un producte per a comerciar, van suposar el punt d'inflexió material en el desenvolupament de la vinya i la seva cultura al Priorat.

 

 

___________________

¹Cal destacar que la creació de Scala Dei (escala de Déu) és anterior a les primeres cartoixes de la Borgonya en Beaune i Dijon.

 

Raïms garnatxa, carinyena i syrah, respectivament, conreades en la finca del Lloar (DOQ Priorat, Família Torres)

 

 

Aviat, els monjos van conrear les dues varietats per excel·lència del Priorat, la garnatxa i la carinyena, que serfs, escuders i cavallers portaven en els seus alforges des d'Aragó, en forma de sarments i esqueixos per a vestir de personalitat la vinya. En les vinyes allunyades del complex cartoixà, les quadrilles de treball barrejaven homes de camp i monjos per igual, sempre sota el comandament del procurador, una sort de cap de quadrilla, que també feia les vegades d'encarregat de celler.

 

 

 

El paleozoic en les nostres copes: el sòl

El Priorat gaudeix (i pateix) d'un clima mediterrani, però d'influència continental en el seu vessant més occidental. Aquí els hiverns són temperats a plena llum, però les baixes temperatures cobren una nova dimensió a les nits. Per contra, els estius són molt càlids i secs. La ‘marinada’, el vent procedent del mar bufa fresc i humit, temperant les hores de major insolació.

 

Sòl de pedra llicorella en la finca del Lloar (DOQ Priorat, propietat de la Família Torres)

 

 

Si alguna cosa defineix la personalitat reconeguda dels vins del Priorat és el propi sòl que bressola les vinyes: la llicorella (pissarra).


 

L'amfiteatre que és la comarca treu el cap a la fossa tectònica de Móra d'Ebre i, oberta a l'est, a la serra prelitoral. És aquí on la serra troba una obertura en la seva meitat, custòdia del secret que defineix a la singularitat dels vins del Priorat. La pissarra o llicorella, pedra d'origen paleozoic.

 


 

La DOQ Priorat: de pendents i terrasses impossibles

Aquí, l'orografia obliga a conrear en pendents pronunciades que fan necessàries la creació de les singulars terrasses pròpies del paisatge del Priorat. Algunes són tan estretes que impossibilita el cultiu de més de dues fileres de vinyes; fet que fa impossible la mecanització del treball de conreu i verema.

 

Vista de las terrasses des del celler de la Família Torres a El Lloar (Priorat)

 

No obstant això, com subratlla Joan C. Martín en la seva obra Passió pel Vi (Ed. Hedonismes): “L'aportació forana va ser més cultural que vitícola, perquè va ensenyar a relacionar-se amb les espècies pròpies d'una manera que només era possible amb l'exigència que demanaven les noves viníferes.”


 

L'estil que ha catapultat al Priorat com a denominació d'origen qualificada descansa en la fermesa i elegància dels seus negres: rics, especiats, expressius i aromàtics en nas i tersos i avellutats en boca.

 

La família Torres contínua del llegat cartoixà en la coqueta però excels celler del Lloar, on Perpetual, Salmos i el naturalment dolç Secret del Priorat dormen el somni dels justos, anyada rere anyada, per a despertar en les copes dels amants del vi més exigents.

 

 

Salmos, Perpetual i Secret del Priorat (Família Torres)

 

Tres referències imperdibles que embotellen tota l'experiència atresorada en els últims trenta anys de continu treball i tirada per obtenir el major potencial d'aquesta terra que res regala però que tot el pot.

 

Accedeix als comentaris

Per deixar comentaris has d'estar registrat i iniciar sessió

Inicia sessió o registra't