Temps de poda. Temps d’energia.

En el calendari de la vinya l'arribada del fred hivernal marca una de les tasques més importants per al viticultor: la poda.

Són moltes les circumstàncies que cada viticultor pot tenir en compte a l'hora de triar el moment idoni per a dur a terme aquesta necessària labor: des del seguiment de les fases lunars, al possible risc de gelades. Però el que és clar és que ha de realitzar-se durant la fase de repòs de la planta: després de la caiguda de la fulla, quan els sarments estan del tot nus i abans que el cep comenci a brollar.


Però, a més de ser fonamental per a garantir l'èxit de la collita, aquesta important tasca pot proveir al viticultor d'un rendiment afegit: el de la valorització energètica dels residus de poda mitjançant l'aprofitament de la seva biomassa.


La biomassa és una de les energies renovables amb majors possibilitats d'aprofitament en el cultiu de la vinya. De fet, la crema de combustible vegetal és una de les formes de proveir-nos d'energia més antigues, i de les quals continuen sent més aprofitades a tot el món.

[[{"fid":"19123","view_mode":"default","fields":{"format":"default","alignment":"","field_file_image_alt_text[und][0][value]":false,"field_file_image_title_text[und][0][value]":false},"type":"media","field_deltas":{"1":{"format":"default","alignment":"","field_file_image_alt_text[und][0][value]":false,"field_file_image_title_text[und][0][value]":false}},"link_text":null,"attributes":{"height":513,"width":770,"style":"height: 333px; width: 500px;","class":"media-element file-default","data-delta":"1"}}]]

Treballs de poda manual en les vinyes deSt. Miquel (Tremp), propietat de Família Torres

Encara que és cert que quan es crema matèria vegetal aquesta allibera CO2 a l'atmosfera, no hem d'oblidar que es tracta del mateix CO2 que l'arbre o la planta havien fixat prèviament durant el seu desenvolupament mitjançant la fotosíntesi. Per això diem que la biomassa presenta un balanç neutre d'emissions, i el seu desenvolupament contribueix a reduir les emissions de gasos amb efecte d'hivernacle associades a la crema de combustibles fòssils, com el petroli, el gas natural o el carbó.


Un desenvolupament que té en l'aprofitament de les restes de poda agrícola un dels seus majors potencials.


Segons el Centre de Recerca de Recursos i Consums Energètics de la Universitat de Saragossa (CIRCE), en el conjunt de la UE es generen, anualment, al voltant de tretze milions de tones de residu vegetal procedent de la poda en sec, per la qual cosa, si fóssim capaços de recuperar aquest valuós recurs per a l'obtenció d'energia, a partir de la seva biomassa, aconseguiríem un gran avanç en la mitigació de l'escalfament global, i impulsaríem l'economia local, generant noves oportunitats de desenvolupament rural.


No obstant això, a pesar que des del punt de vista ambiental i econòmic tot són avantatges, i que a nivell tècnic i logístic no existeix cap impediment per al seu desenvolupament, l'aprofitament de la biomassa de la vinya i d'altres grans cultius agrícoles (com l'olivar) segueix sense merèixer l'atenció dels governs, que a penes li dediquen atenció en els seus plans d'impuls a les renovables (quan n'hi ha, és clar).

[[{"fid":"19124","view_mode":"default","fields":{"format":"default","alignment":"","field_file_image_alt_text[und][0][value]":false,"field_file_image_title_text[und][0][value]":false},"type":"media","field_deltas":{"2":{"format":"default","alignment":"","field_file_image_alt_text[und][0][value]":false,"field_file_image_title_text[und][0][value]":false}},"link_text":null,"attributes":{"height":856,"width":1367,"style":"height: 313px; width: 500px;","class":"media-element file-default","data-delta":"2"}}]]

Sarments recentment podats en les vinyes del Lloar (DOQPriorat), propietat de Família Torres.

Un esforç destacable en aquest sentit és que des de l'any 2012 ve duent a terme Família Torres en les seves instal·lacions a Pacs del Penedès, on té en funcionament la caldera més gran de biomassa instal·lada en un celler a Espanya.


Aquesta instal·lació s'alimenta amb els sarments procedents de la poda i els ceps vells arrencats per a la seva substitució, i ha permès rebaixar el consum de gas en un 95%, evitant l'emissió de 1.300 tones de CO2 a l'any. Un bon exemple d'economia circular i de compromís en la lluita contra el canvi climàtic.