Què és i per a què serveix una DO?
Comencem per definir el concepte Denominació d'Origen: “El sistema utilitzat a Espanya per el reconeixement d'una qualitat diferenciada, conseqüència de característiques pròpies i diferencials, degudes al medi geogràfic en el qual es produeixen les matèries primeres, s'elaboren els productes, i a la influència del factor humà que participa en les mateixes”.
Simplificant, seria un sistema de classificació de qualitats, no exclusiva del vi sinó també de begudes espirituoses (brandi de Jerez, orujo de Galícia o herbes de Mallorca) i productes agroalimentaris (oli de l'Empordà, formatge Idiazábal, pernil de Terol o mel de l'Alcarria). Tots ells són productes de qualitat diferenciada i per tant protegits.
Què s'intenta protegir? A més de la procedència geogràfica del producte, és a dir, el territori, la seva qualitat, característiques especials així com els factors vinculats a la seva elaboració i renom.
Les Denominacions d'Origen neixen a Europa, continent amb més tradició vitivinícola del món, on moltes comarques s'han convertit en regions productores rellevants per la vinculació entre territori, vinya i factor humà. Així, l'origen d'aquest sistema va sorgir per protegir les cultures vitivinícoles específiques de cada zona.
Una mica d'història
Les Denominacions d'Origen van començar a reglamentar-se en els anys 30 del passat segle. Les primeres autoritzades es van aprovar l’any 1932: Jerez-Xeres-Sherry, Manzanilla de Sanlúcar de Barrameda, Màlaga, Montilla-Moriles, Rioja, Tarragona, Priorat, Alella, Utiel Requena, València, Alacant, Ribeiro, Carinyena, Penedès, Condado de Huelva, Valdepeñas, la Manxa, Navarra i Rueda.
D’ençà fins avui, a Espanya hi ha hagut dos importants regulacions en matèria de vi. L'Estatut de la vinya, del vi i dels alcohols de 1970 i la Llei del Vi de l'any 2003, que va derogar l'anterior. Com a curiositat, comentar que l'última llei va establir que el vi era un aliment i no només una beguda producte de la fermentació del raïm.
Desxifrant el sistema
Tots els vins es classifiquen en dos grans grups: les DOP (denominació d'origen protegida) i IGP (indicació d'origen protegida). Si algú de vosaltres recorda les inicials vqprd (vins de qualitat produïts en regions determinades) de les contra etiquetes, que sàpiga que aquesta classificació ja no existeix. A més, l'organisme encarregat d'atorgar tal categoria és la Comissió Europea.
1- Vins amb DOP: el 100% dels raïms s'obtenen de varietats víniques pertanyents a Vitis vinifera, han de procedir exclusivament de la zona geogràfica de producció i la seva elaboració ha de tenir lloc dins d'aquesta zona.
2-Vins amb IGP: Com a mínim el 85% del raïm procedeix exclusivament de la zona geogràfica -poden ser Vitis vinifera o altres-, i la seva elaboració té lloc en l'àrea geogràfica, però no obligatòriament tot el seu procés d'elaboració.
Què és un Consell Regulador?
Per administrar cada categoria hi ha diferents organismes. El més important és el Consell Regulador, òrgan de gestió de les denominacions d'origen i de les denominacions d'origen qualificades. Els vins que no estan classificats en aquestes dues categories depenen de les administracions públiques locals o institucions especials autoritzades a tal efecte.
En qualsevol cas, l'objectiu general d'un Consell Regulador és la representació, defensa, garantia, investigació i desenvolupament de mercats, i promoció tant dels vins emparats com del nivell de protecció. A més: qualifica les anyades, estableix els criteris dels rendiments i límits màxims de producció, elabora estadístiques de producció, elaboració i comercialització per a la seva difusió general i estableix el sistema de control i certificació.
El concepte de Denominació d'Origen es qüestiona en moltes ocasions tant per la seva utilitat, com per la rigidesa de les seves normes, la manca de flexibilitat en la producció de vi i la plantació de vinyes. El debat segueix obert ...