Protegir el món rural per conservar la natura
Tots els qui estimem la natura i gaudim observant-la sabem com n’és d’important el paper que juga el món rural en la seva custòdia i conservació, i valorem la rica biodiversitat que acullen els camps que envolten els nostres pobles.
San Vicente de Munilla, La Rioja. © Greenpeace / Pedro Armestre
Per això entenem que l’augment de la superfície forestal enfront del abandonament rural no és una bona notícia, sinó una contrarietat contra la qual cal actuar: en defensa dels nostres pobles i de la naturalesa que els envolta.
Perquè contràriament a allò que pensa molta gent, l’ocupació del bosc en aquelles terres que abans eren conreus no és una bona notícia per a la biodiversitat, atès que els ecosistemes agrícoles, on es combina un mosaic variat d’hàbitats, són molt més biodiversos que els forestals.
Vinyes, oliverars, deveses, arrossars, guarets, prats i camps de cereal: la multiplicitat d’espècies que poblen les terres de conreu és altíssima, i amb el seu retrocés una bona part estan essent empeses cap a l’extinció.
Per això Greenpeace alertava en un informe recent de la necessitat d’aturar l’èxode rural posant en valor els serveis que ens presta el camp, més enllà de ser el nostre rebost.
En el seu estudi, l’organització ecologista destaca que els municipis rurals contribueixen fins a 34 vegades més que els urbans a mitigar la crisi climàtica, i 20 vegades més a mantenir la biodiversitat, per la qual cosa exigeix un “enfortiment urgent” del món rural, atès que el seu paper “és vital” per afrontar el repte climàtic i conservar la natura.
Exemple de paisatge mosaic a Villasbuenas de Gata, Càceres, Extremadura. © Greenpeace / Pedro Armestre
L’any 1950, l’equilibri entre la població rural i urbana a Espanya era gairebé simètric: 48% y 52% respectivament. Tan sols vint anys després, l’any 1970, aquesta proporció havia fet un canvi espectacular: només un 34% dels espanyols vivia al medi rural. Avui la població rural representa poc més del 15%. Els nostres pobles es buiden.
El 61% dels municipis espanyols tenen menys de 1.000 habitants. A Castella i Lleó, la comunitat més extensa de l’estat i la tercera de la UE, amb una superfície més gran que la de Portugal, les dades sobre despoblació encara són més alarmants.
Així, i segons el mateix informe, a la província de Sòria, el 94% dels seus municipis no superen els 1.000 habitants. A Burgos representen el 93%, a Àvila i Zamora el 92,5% i a Salamanca el 92%. Però això no és tot.
Avui dia existeixen a Espanya prop de 1.300 municipis amb menys de 100 habitants i més de 4.000 (pràcticament la meitat del total) tenen menys de 500 habitants, la qual cosa els situa en risc de desaparició.
Pel que fa a l’activitat agrícola, com recorda Greenpeace en el seu informe, en els últims 40 anys s’han abandonat més de quatre milions d’hectàrees de terres de conreu. Per això és tan necessari impulsar un veritable programa d’agroecologia, basat en el desenvolupament de l’agricultura sostenible i regenerativa, per donar un nou impuls al camp i al món rural i aturar la pèrdua de biodiversitat.
I per això cal afavorir el retorn al camp, tot garantint als seus habitants els mateixos drets, serveis i oportunitats que a la resta de ciutadania, en lloc de patir l’oblit institucional i la degradació social i econòmica que els obliga a migrar a la ciutat tot abandonant les seves terres.