Primavera resseca: bellesa apagada

Els que combatem les causes del canvi climàtic per mitigar-ne els pitjors efectes també ho fem en defensa de la bellesa, com la que ens brinden les vinyes a la primavera.

Comença el mes d'abril i la vinya està trista, tot just reflecteix la plenitud que hauria de mostrar-nos en aquesta època de l'any. Les altes temperatures i la falta de pluges han apagat la vivacitat del camp.

Després del segon hivern més sec en el que portem de segle, en què no ha plogut ni la meitat del que assenyala la mitjana, la primavera no està resultant millor, de manera que la naturalesa se’n ressent.

[[{"fid":"19278","view_mode":"default","fields":{"format":"default","alignment":"","field_file_image_alt_text[und][0][value]":false,"field_file_image_title_text[und][0][value]":false},"type":"media","field_deltas":{"1":{"format":"default","alignment":"","field_file_image_alt_text[und][0][value]":false,"field_file_image_title_text[und][0][value]":false}},"link_text":null,"attributes":{"height":543,"width":805,"style":"height: 337px; width: 500px;","class":"media-element file-default","data-delta":"1"}}]]

Valors de precipitació(l/m2) pel períoded'hiverns1965-2018 (Font: AEMET)

La sequera ha caracteritzat des de sempre el clima mediterrani, una característica a la qual el cultiu de la vinya s'ha vingut adaptant perfectament. Fins ara. Perquè l'escalfament global està intensificant aquesta característica, posant a prova la resiliència de la vinya.

A la regió de la Mediterrània el canvi climàtic ens està assetjant pels extrems: patim sequeres cada vegada més severes a què succeeixen períodes de pluges cada vegada més intenses, que sovint provoquen inundacions calamitoses. Plou el mateix, és cert: però plou pitjor. I mentrestant, les estacions intermèdies tendeixen a desaparèixer.

L'Agència Estatal de Meteorologia assenyala que els estius duren ara cinc setmanes més que en els anys vuitanta del passat segle. Un fenomen que s'accentua en l'àrea de la Mediterrània, on les condicions estivals s'estan allargant més d'un dia a l'any.

[[{"fid":"19280","view_mode":"default","fields":{"format":"default","alignment":"","field_file_image_alt_text[und][0][value]":false,"field_file_image_title_text[und][0][value]":false},"type":"media","field_deltas":{"2":{"format":"default","alignment":"","field_file_image_alt_text[und][0][value]":false,"field_file_image_title_text[und][0][value]":false}},"link_text":null,"attributes":{"height":673,"width":680,"style":"height: 495px; width: 500px;","class":"media-element file-default","data-delta":"2"}}]]

En vermell, valorsde la reserva de neupel períoded'hivern2018-19 davant alsanteriors (Font: AEMET)

L'estiu s'imposa i com a resultat el desert avança a queixalades a Espanya: devorant paisatges, dificultant el tradicional cultiu de la terra i restant bellesa. La superfície de sòls àrids o semiàrids augmenta a un ritme accelerat: més de 10.000 quilòmetres quadrats per dècada.

Si seguim així, a finals d'aquest mateix segle tot just quedarà rastre d'aquest mosaic de conreus i espais forestals que ha vingut definint el paisatge mediterrani.

[[{"fid":"19281","view_mode":"default","fields":{"format":"default","alignment":"","field_file_image_alt_text[und][0][value]":false,"field_file_image_title_text[und][0][value]":false},"type":"media","field_deltas":{"3":{"format":"default","alignment":"","field_file_image_alt_text[und][0][value]":false,"field_file_image_title_text[und][0][value]":false}},"link_text":null,"attributes":{"height":473,"width":711,"class":"media-element file-default","data-delta":"3"}}]]

Aspecte habitual de l'estatde la vinya ja florejadaaEl Lloar (DOQ Priorat), Propietat de Família Torres.

Un paisatge en el qual destaca la densitat de la vinya a la primavera: aquesta explosió de clorofil·la que converteix els nus sarments en frondós brancatge, acollint una esplèndida biodiversitat i procurant un dels fruits més preuats de la terra. Per tot això, i en defensa de la bellesa: unim els nostres esforços per reduir les causes que estan propiciant l'avanç del canvi climàtic cap als pitjors models, i contribuïm a mitigar-ne els efectes.