Tardor a la vinya: fulles vermelles, sòls vius i refugi per a la fauna

banner

Per Jose Luis Gallego, divulgador ambiental (@ecogallego)

Un cop finalitzada la collita, amb les vinyes esgotades per l'esforç i mentre les feines de camp es dirigeixen ara a fer reposar la terra per afrontar amb les màximes garanties la pausa vegetativa de l'hivern, la vinya es disposa a desplegar una de les paletes de colors més primoroses del paisatge rural.

Aquest trànsit del verd al groc, de taronja a vermell carmesí i de morat a ocre abans de sucumbir i entapissar el terra, és un dels periples més bells de la natura. Una cadència de tonalitats que converteix la vinya en una autèntica galeria d'art oberta de bat a bat a l'aire lliure.

Viñedos en la DO Conca de Barberà, propiedad de Familia Torres 
Vinyes a la DO Conca de Barberà, propietat de Familia Torres 

Però més enllà d'aquest espectacle visual, d'aquest bell llanguiment de les fulles, el cicle de la vida comença a bullir de nou a terra. Tot el que veiem sobre la superfície agrícola i forestal deriva d'aquest laboratori químic que la natura manté al primer pam de terra.

L'arribada de les pluges de tardor accelera el batec de la vida en aquest món ocult del subsol. Superats els rigors de l'eixutesa estival, cada cop més acusats per l'augment de la sequera i de la calor extrema associada al canvi climàtic, els petits microorganismes, com ara els bacteris i els protozous, i la fauna edàfica, com ara els àcars, els col·lèmbols o els cucs, celebren l'arribada de la humitat i generen l'humus.

Els sòls vius es converteixen en un autèntic laboratori químic: processen les substàncies de rebuig orgànic per transformar-les en nutrients, omplir el rebost d'aliment i afavorir l'esponjositat del sòl.

Tot el que cobreix la superfície dels camps i boscos depèn dels processos biològics que tenen lloc en aquesta estructura fèrtil, en aquest substrat bàsic: si n'alterem l'equilibri, els cultius i els ecosistemes silvestres s'ensorren. Per això és tan important tenir cura del sòl, especialment a la tardor. I la millor manera de fer-ho és mitjançant les bones pràctiques basades en l'agricultura regenerativa.

A més, les vinyes, a la tardor, es converteixen en un refugi per a la fauna. Els animals que es disposen a recloure's als caus per hivernar van fent proveïment d'aliment, entre aquests hi ha la rata cellarda, un rosegador bellíssim la presència del qual és freqüent a la devesa, la vinya i l'oliverar.

I si hi ha lirons, hi ha fagines, genetes i mosteles, els seus depredadors principals. Per això les nits de tardor a la vinya es converteixen en una autèntica reserva natural, un escenari on es troben nombroses espècies per interpretar la trama de la vida silvestre.

No hi falten, per descomptat, els ocells rapinyaires, tant diürns, com el xoriguer o l'àliga cuabarrada, com nocturns, entre els quals és especialment freqüent la presència del mussol: inquilí habitual de les masies i els cellers. A l'interior també hi habita una altra rapinyaire nocturna associada al món rural: l'òliba, que troba a la vinya un dels seus territoris de caça més propicis.

Tot plegat sense oblidar les grans bandades d'estornells que, nouvinguts del nord d'Europa, solen formar cada vespre aquests densos núvols d'ocells que s'estiren i es contrauen com una fumera negra, i que donen lloc a un espectacle impressionant de ballet aeri.

El cielo lleno de estorninos
El cel ple d'estornells

Per tot plegat, les passejades de tardor entre ceps són una de les maneres més còmodes i plaents de gaudir de l'observació de la natura.