QUAN LA VINYA PLORA

Per Jose Luis Gallego - Divulgador ambiental

La fenologia és la ciència que estudia la relació dels éssers vius amb el calendari meteorològic: la llarga i variada sèrie d'esdeveniments biològics que se succeeixen amb el pas de les estacions. Una activitat que, en la majoria dels casos, cessa gairebé del tot quan s'aproxima l'hivern.

 

A l'hivern la terra dorm, diuen al camp. I diuen bé. La hibernació és un recurs de supervivència per a molts éssers vius que, incapaços de fer front a la baixada de les temperatures, decideixen suspendre la seva vivacitat per estalviar energia. Per això els passeigs d'hivern pel camp són tan silenciosos. I tot sembla dormir. I és així, en bona mesura.

 

Entre els animals, molts prefereixen mantenir-se en letargia sota terra, baixar a la llera de l'estany o dormisquejar al fons d'una cova per superar els rigors hivernals i renéixer al sol de primavera. D'altra banda, són moltes les plantes que, amb les fulles nues i les tiges resseques, redueixen el flux de saba per a romandre a ralentí, marcides i recollides en si mateixes, esperant que passi el fred.

 

Sarment en fase de plor (Font: DO Penedès).

 

No obstant això, no tot és somni en els ensopits camps d'hivern. Així, a mitjans de febrer i depenent de la meteorologia, el camp mediterrani acull un dels renéixer més bells i poètics de la natura conreada: el plor de la vinya. Es tracta d'una de les fases més celebrades del cicle biològic del cep i la que inaugura, de fet, la temporada vitícola amb el despertar de la vinya. El ressort fenològic que activa aquesta anhelada etapa és l'augment de les temperatures. Per això no hi ha una data fixa en el calendari, sinó que l'inici d'aquest plor vegetal ve determinat per les condicions climàtiques; cada temporada més incertes i menys predictibles per culpa de l'escalfament global.

 

En qualsevol cas, quan els termòmetres comencen de nou a remuntar i la temperatura mitjana s'estabilitza entorn dels deu graus, les arrels de la vinya tornen a respirar i a absorbir aigua, el seu cor llenyós comença de nou a bategar i a bombar saba cap a totes parts, fins expulsar-a a l'exterior per les puntes amputades dels sarments en forma de degoteig.

 

Unes gotes de saba que queden per un instant preses de la vareta resseca, com llàgrimes transparents, i que al ressecar-se actuen com una mena de mercromina natural, una fina pel·lícula protectora que tanca la ferida i permet que la saba comenci a recórrer l'organisme de la planta en circuit tancat per iniciar la brotació.

 

Per tot això, si al passejar aquests dies entre les vinyes veuen els ceps plorar, no creguin que és de malenconia, sinó d'emoció. L'emoció de renéixer un any més al tebi sol de primavera, que ja es presagia a la volta de la cantonada, i que convertirà la vinya resseca en una de les plantes més sucoses, vivaces i productives de camp mediterrani.

Accedeix als comentaris

Per deixar comentaris has d'estar registrat i iniciar sessió

Inicia sessió o registra't