L'alosa, la gran soprano de les vinyes

Per Jose Luis Gallego. Divulgador ambiental (@ecogallego)
 

Els camins rurals que transiten entre camps i estepes acullen alguns dels refilets més bells d'entre les aus. I entre tots ells destaca, per la seva potència i varietat dels refilets, el de l'alosa: per a molts la gran soprano entre les aus cantores.

La varietat de les seves melodies, emeses fins i tot mentre vola, contrasta, tanmateix, amb la sobrietat del seu plomatge, en el qual els tons críptics (sorra, torrat, crema i argila) compleixen una funció mimètica.  A camp obert, sense una copa d'arbre o un arbust on trobar refugi, el que li convé és passar desapercebuda de la mirada de les rapinyaires que, com ara l'aguiló i el milà, estan entre els seus predadors principals. 

D'aspecte gran i rodanxó, les ales i el dors de l'alosa llueixen un plomatge de to amarronat, entre terrós i marró torrat, gairebé tigrat al dors. El pit és blanc, ratllat de plomes cremoses des de la gola, i al cap hi llueix una petita cresta posterior, amb ratlles marrons, que sol eriçar quan es posa a contravent al capdamunt de les bardisses del camí.  

Alosa posada en una branca d'una planta. 

Aquesta cresta, que no sempre l'eriça, pot ser un tret característic per diferenciar-la de la resta dels alàudids (que és com s'anomena el seu gènere) amb els quals comparteix territori, com la cogullada, la terrola, la cotoliu o la calàndria. Cua de mida mitjana amb les dues rectrius (les plomes dels extrems) de color blanc pur. Bec fi i curt. Ulls negres i petits. Fa 18 centímetres i pesa al voltant de 40 grams.   

Poc amant d'aixecar el vol, quan ho fa mostra unes ales curtes amb les quals no deixa d'aletejar, i descriu un solc molt característic: ondulat i amb parades intermitents a l'aire que aprofita per continuar emetent el seu cant, que, com deia, és considerat com un dels més bells de la natura.

No oblidem que els ocells no tenen cordes vocals sinó siringe, un òrgan flexible, semblant a un globus de plàstic, que està situat a la base de la tràquea i que vibra en passar l'aire. El més curiós és que gràcies a aquesta eina exclusiva de les aus, algunes espècies com la nostra protagonista, poden arribar a produir diversos sons alhora amb un mateix cop d'aire, d'aquí la bellesa de la seva melodia.

Habitant comuna d'erms, camps de conreu, prats i maresmes, s'alimenta d'insectes, per la qual cosa és molt beneficiosa per al pagès en actuar com un controlador biològic de les plagues. També menja llavors de plantes silvestres i grans de cereal, per la qual cosa sol passar una bona part del dia espicassant el sòl, semioculta entre els rostolls gràcies al seu plomatge críptic.

El període reproductor s'allarga des del principi de la primavera fins a mitjan estiu, i si les circumstàncies són propícies poden arribar a fer quatre postes de fins a mitja dotzena d'ous. Solen situar el niu directament en el sòl, amb poca aportació vegetal, algunes branques seques i plomes que recull als camps. A la majoria d'ocasions tria fer el niu al mig dels camps de conreu, i mostra una predilecció pels que són de cereals o les vinyes. 

Comuna i ben distribuïda als camps, els erms i les zones estepàries de la meitat nord peninsular, l'alosa és menys abundant al sud i sud-est de la península, i no n'hi ha a les Canàries ni a les Balears.  

Pel que fa al seu estat de conservació, aquesta espècie, com la resta de les vinculades al medi agrari, està en ple retrocés per causa de la intensificació i l'extensió dels monocultius de regadiu, la industrialització dels sistemes i l'abús dels agroquímics.  Segons els censos aportats pel programa de seguiment d'aus comunes reproductores (SACRE), coordinat per SEO/Birdlife, les seves poblacions mostren un declivi del 35 %, cosa que la fa aparèixer com a espècie vulnerable al Llibre Vermell de les Aus d'Espanya. 

Les possibilitats de recuperació de l'alosa passen precisament per recuperar les bones pràctiques agrícoles i promoure l'agricultura regenerativa. Un sistema de treballar la terra basat en la convivència dels conreus amb el medi natural, l'aprofitament sostenible dels recursos naturals, la regeneració de la fertilitat dels sòls i el respecte per la biodiversitat. Només d'aquesta manera continuarem gaudint de la melodia prodigiosa que ens ofereix aquesta au menuda i discreta, la gran soprano dels camps.