El curiós secret del cant dels grills

Per José Luis Gallego. Divulgador ambiental @ecogallego

Els grills són unes criatures tan sorprenents com desconegudes pel gran públic. I ara, quan el sol de maig rescalfa els migdies i suavitza els capvespres, arriba el millor moment de l’any per observar-los i descobrir els sorprenents secrets que guarden.

 

L’espècie més habitual en els nostres camps, el grill comú o campestre (Gryllus campestris) és un insecte de mida mitjana (mesura entre 2 i 3 centímetres de longitud), de color negre brillant i amb un cap sobredimensionat del que surten un parell d’antenes frontals.

 

Tenen el dors de color fosc, i si ens hi fixem bé, descobrirem que posseeixen una franja daurada característica a la base de les ales. Aquestes cobreixen completament l'abdomen, que acaba en dues espines espectaculars, però tranquils: els grills no ‘piquen’.

 

Són inquilins habituals de les vinyes i els camps que les envolten, d’hàbits crepusculars i nocturns, tot i que solen aprofitar les tardes assoleiades de maig per sortir dels forats profunds, que els serveixen de cau, per prendre el sol i començar a emetre el seu reclam característic. Un so que amaga un dels secrets més sorprenents de la natura. 

 

 

Viñedo en Tremp, propiedad de Familia Torres

Vinya a Tremp, propietat de la Familia Torres

 

 

L’anomenat cant del grill, un cri-cri-cri molt agut i perceptible a llarga distància, rep el nom científic d’estridulació, i es tracta d'un so rítmic que aquests insectes aconsegueixen produir en fregar els seus èlitres (és així com els entomòlegs anomenen les ales externes dels coleòpters) entre sí.

 

 

En el cas dels grills comuns, les diferències de so en cantar tenen a veure amb el marcatge del territori o l’inici en l’insecte del període de zel. D’aquesta manera, el cant del grill vindria a tenir una espècie de lletra, un missatge encriptat que només poden desxifrar els seus congèneres, amb el qual aconseguirien transmetre’s encàrrecs relacionats amb la defensa del territori o l’època de zel.

 

Però, a més a més de permetre la comunicació entre els membres de l’espècie, l’estridulació dels grills campestres també ens transmet  informació a nosaltres, un missatge xifrat que ens pot ser molt útil.

 

 

Així, la gent del camp manté la tradició d’escoltar detingudament el cant del grill per calcular la temperatura ambient i predir el temps que farà l’endemà. I, compte!, perquè la cosa sembla tenir la seva base científica.

 

 

L’organisme d’aquests insectes, com el dels rèptils, per exemple, interactúa de manera directa amb la temperatura que els envolta, accelerant o reduint els ritmes vitals del seu metabolisme. Si fa fred, el cant és més lent i espaiat, en canvi, si fa calor, el so és més vigorós i accelerat.

 

Per calcular la temperatura exterior a través del cant del grill, el primer que cal fer és triar un individu i, sense causar-li cap molèstia ni anunciar la nostra presència, perquè o sinó callaria a l’instant, començar a comptar el nombre de notes que emet durant un minut (és aconsellable agafar un paper i un llapis i fer una ratlleta per nota, perquè en són moltes).

 

En acabat, se sumen totes les notes emeses, es divideix la xifra per cinc i se li resten nou. El resultat serà la temperatura ambient expressada en graus centígrads. Si feu l’exercici, no dubteu a comprovar-ho: veureu com els comptes no fallen.

 

Una altra curiositat d’aquests músics silvestres. Escolteu “Les quatre estacions” de Vivaldi mentre sentiu cantar els grills, per exemple, a través d’uns cascs a baix volum, que us permetrà percebre el so d’aquests insectes. Sorprenent, oi? Sembla que segueixin la mateixa partitura!! Coses de la natura, i de la genialitat del gran compositor venecià, que tan sovint s’hi va inspirar.

 

Accedeix als comentaris

Per deixar comentaris has d'estar registrat i iniciar sessió

Inicia sessió o registra't