El cicle de la vinya, clau per a la verema

La verema culmina el cicle de la vinya, però la seva preparació i la determinació d’una data d’inici requereix d’un seguiment des del mateix moment de la floració.

 

 

Vendimia de moneu, variedad ancestral recuperada, en el viñedo del Castell de la Bleda (Penedès).

Verema de moneu, varietat ancestral recuperada, a la vinya del Castell de la Bleda (Penedès).

 

 

Recordem ara, a manera de síntesi, el cicle vegetatiu de la planta i les particularitats de cada estadi:

 

  • Entre el novembre i el gener el cep perd les fulles i, a mesura que el fred avança, la planta entra en un estat de repòs i activitat latent. Una letargia hivernal que perllongarà fins al febrer.

 

  • Entre el febrer i el març es fa visible la primera transformació, tan bella com poètica. Després de la poda, la saba exsuda a través de les cicatrius causades per la poda, i apareix l’anomenat plor de la vinya, que anuncia la brotació imminent.

 

 

Vid tras la poda, en la finca Mas La Plana (DO Penedès), propiedad de Familia Torres.

Cep després de la poda, a la finca Mas La Plana (DO Penedès), propietat de Família Torres.

 

 

  • La brotació té lloc a l’abril, tot i que depèn molt de les condicions climàtiques que puguin afectar la planta. Durant la brotació, els brots naixents es desprenen de la borra que els protegia del fred i donen la benvinguda a la primavera, sempre amb por que no apareguin les temudes gelades que les podria tornar a l’estat latent.

 

  • Durant els mesos de maig i juny comença l’aparició d’inflorescències en el brot, que més tard es convertiran en flors. Aquestes s’obriran per donar pas a la fecundació. Posteriorment, l’ovari fecundat es desenvoluparà per donar lloc al fruit verd, procés conegut com a quallat.

 

  • La veritable explosió de vida succeeix entre el juliol i l’agost, quan els pàmpols es converteixen en sarments (agostejament) i s’inicia el verol: el verd de la clorofila desapareix progressivament i apareixen els pigments propis de cada varietat. El raïm de varietats blanques adquireix tons grocs, mentre que el negre passa de verd a vermell i/o a un blau violaci, segons la varietat. En acabat el verol, la llavor està completament formada, l’acidesa es manté alta i el nivell de sucre escàs.

 

 

Racimo de cabarnet franc, propiedad de Familia Torres, en el periodo de envero.

Carràs de cabernet franc, propietat de Família Torres, en el període del verol.

 

 

  • Finalment, la maduració. L’estat de maduració condicionarà el tipus de vi, perquè en aquest moment és quan els principals components aromàtics varietals i la seva càrrega fenòlica determinaran la qualitat del most.

 

  • La verema culmina aquest procés, amb la collita del raïm, quan presenta nivells òptims d’acidesa i una càrrega de fruita adequada, que és el moment en què es formen les aromes varietals. Esclar que tot dependrà de la intenció enològica i de cada varietat.

 

Com hem vist, la verema, més enllà de la pròpia acció de recol·lectar, comporta un nivell d’experiència, treball i observació durant el cicle vegetatiu de la vinya per ser capaços de determinar la data idònia de la collita. Tot per tal d’aconseguir l’optimització de la matèria primera i, per tant, aconseguir vins més bons.

Accedeix als comentaris

Per deixar comentaris has d'estar registrat i iniciar sessió

Inicia sessió o registra't