El canvi climàtic accelera el seu avenç
Per Jose Luis Gallego. Divulgador ambiental (@ecogallego)
Els científics que segueixen l'evolució de la crisi climàtica persisteixen a alertar del seu avanç ràpid en cada un dels informes que elaboren. Tant el Panel Intergovernamental del Canvi Climàtic (IPCC en anglès) com l'Organització Meteorològica Mundial (OMM) no deixen de comunicar-nos que les temperatures globals continuen en ascens i que la velocitat és més alta que mai. Tanmateix, en l'últim treball de recerca, l'OMM eleva el to d'alarma i ens parla d'un escalfament global «fora del comú» que justifica una «targeta vermella».
Els registres anotats per les estacions meteorològiques mundials demostren que l'escalfament induït pels éssers humans avança a un ritme de 0,26 °C per dècada, el més accelerat de la història. Així, a més de ser l'any més càlid mai registrat, l'any 2023 es van establir rècords «fora de l'esperat» a la resta dels fronts vinculats a la crisi climàtica, com ara l'augment del nivell del mar, la pèrdua de gel antàrtic i el retrocés de les glaceres, l'acidificació dels oceans o els danys ocasionats pels fenòmens meteorològics extrems, entre d'altres.
Per a Celeste Saulo, secretària general de l'OMM, «el que vam viure l'any passat va molt més enllà d'una accelerada sorprenent en l'augment de les temperatures. Allò que vam presenciar l'any 2023 és motiu d'una preocupació especial i hauria de fer saltar l'alerta vermella al món.» La seva opinió se suma a la de la resta de científics que exigeixen un compromís més gran internacional en la descarbonització de l'economia mundial i la reducció de les emissions de gasos d'efecte hivernacle (GEH).
El 2020, l'IPCC va calcular que el pressupost de carboni restant per evitar depassar la frontera dels 1,5 °C d'escalfament fixada a l'Acord de París era de 500 gigatones (500.000 milions de tones) de CO₂. Quatre anys més tard aquest pressupost s'ha reduït a menys de la meitat fins que s'ha quedat en tan sols 200 gigatones. A aquest pas en tan sols tres anys ens haurem quedat sense marge.
Mentrestant, el canvi climàtic continua esmicolant records. El servei de vigilància climàtica de la Unió Europea, Copernicus, acaba d'anunciar que el juny de 2024 ha estat el mes de juny més càlid a escala mundial des que hi ha registres, amb una temperatura mitjana de l'aire en superfície de 16,66 °C, cosa que suposa un augment de 0,67 °C respecte al període de referència (1991-2020) i 0,14 °C per sobre de la temperatura de juny de 2023, que tenia el rècord de temperatura fins ara.
Si mirem enrere, i segons les dades de Copernicus, la temperatura del juny passat es va situar 1,5 °C per sobre de la mitjana de juny estimada per al període de referència preindustrial (1850-1900), i es va convertir en el dotzè mes consecutiu en què la temperatura supera el llindar dels 1,5 °C marcat per l'Acord de París.
Per últim, la temperatura mitjana mundial dels últims dotze mesos, de juliol de 2023 a juny 2024, és la més alta mai registrada, i se situa 0,76 °C per sobre de la mitjana de 1991-2020 i 1,64 °C pe sobre de la mitjana preindustrial de 1850-1900.
Pel que fa a les mesures que s'haurien de prendre per mitigar la situació d'emergència climàtica que estem patint, i atès que les emissions procedents de combustibles fòssils continuen suposant aproximadament el 70 % del total de les emissions globals dels GEH, tots els informes fan una crida a l'abandonament immediat de l'ús del gas, el petroli i el carbó com a fonts primàries d'energia i una transició molt més accelerada cap a les energies renovables.
Per al secretari general de l'ONU, António Guterres, ha arribat el moment que les empreses d'energies fòssils «inverteixin els seus beneficis enormes» en aquesta transició en lloc de fer-ho en «distorsionar la veritat, enganyar el públic i sembrar dubtes sobre què està passant.» En el seu discurs del Dia Mundial del Medi Ambient (5 de juny) passat, Guterres va anar fins i tot més enllà en declarar: «Insto cada país a prohibir la publicitat de les empreses de combustibles fòssils. I demano als mitjans de comunicació i a les empreses tecnològiques que deixin d'acceptar publicitat de combustibles fòssils.»
En aquest sentit, totes les esperances estan dipositades en la pròxima cimera climàtica (COP29) que tindrà lloc el pròxim novembre a Bakú, a l'Azerbaidjan.