Les rutes del vi com a revulsiu turístic

“El Penedès no és només la ruta del vi i del cava més visitada, sinó que compta amb la primera wine route de l’Estat.”

L’origen de la paraula “carretera” ve del llatícarrus(carro de quatre rodes). Estirat per animals antigament, en l’actualitat amb el sufix–era, el concepte representa l’espai per on viatgem. La reminiscència lingüística és oportuna perquè aplicada al món del vi el fa més bucòlic.

El Penedès no és només la ruta del vi i del cava més visitada, sinó que compta amb la primerawine routede l’Estat. La Carretera del Virecupera l’antiga via romana per on transitaven els carros, no exempts de dificultats, amb les àmfores i les bótes de vi per sortir de l’interior a la mar, camí de l’exportació.

Segles després, gustos i aromes marcats per estils de viticultura tan distints com elaboradors hi ha, però coincidents en el marc geogràfic, reivindiquen el seu punt d’unió.

Un camí ple de vestigis entre Sant Martí Sarroca i Sitges on es fa evident que, al sòl penedesenc s’hi troba l’ADN de fer vi des de fa milers d’anys, però també i principalment un paisatge vitivinícola que el temps ha anat donant forma des dels orígens íbers, amb l’empremta hipnòtica del modernisme després i que ara aglutinen un espectre fascinant de matisos en cada ampolla de vi. 12 cellers, 40 quilòmetres i 7 municipis per comprendre la singularitat d’una ruta fàcil de resseguir en vehicle i aviat en bicicleta i també a peu.

L’enoturisme dels països productors de vi del vell món es fonamenta en la història, amb el contrasentit que la pràctica del turisme enològic s’ha importat des del nou món (EUA i Califòrnia principalment) i que aquest posa l’accent en el producte.

“Intrigant” és l’adjectiu que alguns experts fan servir per definir la pràctica enoturística perquè cada visita és sorprenent en funció del celler i la zona. Sobretot quan no hi ha unacarreteraque ens traci tan clarament el camí i el sentit del vi.

Grècia, Croàcia i Turquia són competidors turístics de l’arc mediterrani, països amb una interessant oferta de vins però encara amb propostes enoturístiques febles.

Els estudis diuen que un 70% dels visitants d’una regió de vins s’apropen a un celler. Però cal posar-ho fàcil. A Santorini, per exemple, el turisme de sol i platja és majoritari però la ruralitat de l’illa afavoreix la descoberta inconscient de la vinya: apareixen arreu sòls de pedra volcànica i ceps encerclats com cistelles per protegir-se del vent.

A vegades la intuïció no és suficient i l’interès enoturístic despertaria segurament amb la reunió en una ruta dels 10 cellers que vinifiquen les autòctonesaidani,assyrtiko,mandilariai elvinsanto.

A Turquia – consum d’1 litre per persona i any – la religió fa un mal servei als productors que tenen en l’exportació la garantia de la seva viabilitat, malgrat que la legislació tampoc no els afavoreix. Quant a l’enoturisme, hi ha definides lathrace,ageani middle& east Anatolian routeperò cal pensar en relligar espais geogràfics més petits i amb propostes convincents. Els recursos hi són.

A la Capadòcia, el viatge en globus és igual d’emocionant que el tast de les indígenesÖküzgözü,NarinceiEmirdel celler Kocabag amb vinoteca d’Uçhisar. Però una flor no fa estiu ni està tot fet perquè arqueòlegs i botànics reconeguin que la vinya és originària de l’Est d’Anatòlia com de Geòrgia i Armènia.

A Croàcia, amb més consum de vi per càpita, la definició decarreteresdins de les 4 grans regions de vi del país està pendent. Malgrat la riquesa en la producció i la diversitat de paisatges, des de les vinyes més càlides d’Ístria i Dalmàcia a les de clima continental a límit amb Eslovènia.

El sentit de l’enoturisme el marquen els prescriptors; calen circuïts que relliguin la tipicitat. El país d’on és originària la zinfandel californiana i destaquen projectes com Bibich Winery -que no concep el vi sense la restauració-, ha estat considerat per la premsa internacional – en alguna ocasió- la cinquena millor regió del vi del món per darrere de l’Alentejo, Okanagan Valley, Maipo i Marlborough.

Però sies tracta de valorar rutes, La Carretera del Vi del Penedès té, per originalitat, sentit i contingut històric, tots els números de ser altop ten. Diuen -i la realitat s’entesta a demostrar-nos-ho tot sovint- que una gran gesta comença per una petita passa.

Ruth Troyano Puig.

Periodista i Sommelier Professional.

Màster en Planificació i Gestió del Turisme Enològic