JUAN RAMÓN GARCÍA
“El vi és un ésser viu que necessita atenció, passió i cura.”
Coneguem-ne una mica més d'ells avui, a través de Juan Ramón García, natural de Salamanca, i responsable i enòleg de Celler Pago del Cielo a Ribera del Duero, i Celler Magarín a Rueda, qui té a bé prestar-nos una mica del seu valuós temps, record i coneixement.
[[{"fid":"18317","view_mode":"default","fields":{"format":"default","alignment":"","field_file_image_alt_text[und][0][value]":false,"field_file_image_title_text[und][0][value]":false},"type":"media","field_deltas":{"1":{"format":"default","alignment":"","field_file_image_alt_text[und][0][value]":false,"field_file_image_title_text[und][0][value]":false}},"link_text":null,"attributes":{"height":2173,"width":5120,"style":"height: 212px; width: 500px;","class":"media-element file-default","data-delta":"1"}}]]
“Encara puc veure els viticultors baixant pels escarpats vessants amb els seus cistells de raïm fins als carros; escoltar els primers sons, els dels traginers, les seves veus agitant les seves barres perquè els bous obeïssin i baixessin el valuós carregament a les cooperatives; puc olorar encara les aromes dels boscos propers, la mel i els mosts.”
És inevitable que algun d'aquests records calés profund en el nen Juan Ramón; qui semblava irremissiblement lligat de per vida a la terra. La seva família garantia el pa a taula mitjançant la ramaderia i el cultiu de la maduixa. Treball dur, de sol a sol, per començar-se a adobar com a noi de camp. El vi va arribar després:
“La curiositat pel món del vi ja hi era, però no va ser fins arribar a Valladolid i començar els meus estudis de Ciències Químiques quan aquest "cuquet" va despertar. En acabar els meus estudis, aquell mateix estiu, un familiar em va proposar conèixer a un enòleg de la zona i em va convèncer perquè treballés una campanya al seu celler, però amb la condició que continués els estudis a la branca d'enologia ... “
Dit i fet. Juan Ramón va sentir una immediata connexió amb la vinya i el celler, una crida a la vocació que despertava i culminava al bressol del vi, a Bordeus, després de llicenciar-se en enologia. "Allà, al celler on vaig treballar, Château Pape Clément, en sortir d'una nit de tast de grans vins va ser on em vaig adonar que havia encertat de seguir aquest camí."
[[{"fid":"18318","view_mode":"default","fields":{"format":"default","alignment":"","field_file_image_alt_text[und][0][value]":false,"field_file_image_title_text[und][0][value]":false},"type":"media","field_deltas":{"2":{"format":"default","alignment":"","field_file_image_alt_text[und][0][value]":false,"field_file_image_title_text[und][0][value]":false}},"link_text":null,"attributes":{"height":2173,"width":3158,"style":"height: 344px; width: 500px;","class":"media-element file-default","data-delta":"2"}}]]
Avui, el Juan Ramón enòleg reparteix el seu temps i esforços a donar vida a dos projectes tan ambiciosos com apassionants. Un negre i un blanc que, si bé abracen el paradigma varietal, es deixen modelar per les seves sàvies mans.
“Un vi de la Ribera del Duero hauria de ser intens en colors i aromes, amb molta fruita i una boca fina i elegant. A Rueda busquem els centelleigs d'un vi brillant, aromàticament molt intens, amb notes característiques varietals pròpies del verdejo, com el fonoll, l'anís, cítrics i una boca amb nervi i longitud.”
En la seva nova aventura professional, Juan Ramón avala l'aposta de la Família Torres per refermar-se en aquestes denominacions d'origen, i es mostra convençut de la retroalimentació en positiu de les dues DO amb la família del Penedès.
“El bon fer de la Família Torres és conegut arreu del món vitícola, de la mateixa manera que el bon nom de les dues regions és present en molts països. La suma de tots dos potència el prestigi dels nostres vins.”
Com a bon enòleg, Juan Ramón pateix les veremes. Una tensió continguda en un cupatge de confiança, nervis i el pes d'una enorme responsabilitat. "És el moment en què ens juguem tot l'any en uns dies però aquesta tensió és magnífica"; sentència.
[[{"fid":"18319","view_mode":"default","fields":{"format":"default","alignment":"","field_file_image_alt_text[und][0][value]":false,"field_file_image_title_text[und][0][value]":false},"type":"media","field_deltas":{"3":{"format":"default","alignment":"","field_file_image_alt_text[und][0][value]":false,"field_file_image_title_text[und][0][value]":false}},"link_text":null,"attributes":{"height":3456,"width":4608,"style":"height: 375px; width: 500px;","class":"media-element file-default","data-delta":"3"}}]]
El perfil winelover de Juan Ramón és d'una sensatesa rodona i aclaparadora:
“Jo només li demano a un vi que no em defraudi, que compleixi amb les expectatives mínimes que tinc sobre ell. Si a més em sorprèn en el positiu, millor encara; i si és un vi que en copa m'ofereix sempre alguna cosa nova i especial, aquest és sens dubte, un gran vi.”
Juan Ramón s'acomiada de la xerrada subratllant la importància de la companyia en el bon beure; si bé no renuncia a una copa de vi a soles... "un bon vi, és un bon moment de per se".
Paraula d'enòleg.