Els ratpenats, els grans aliats del viticultor

Per Jose Luis Gallego. Divulgador ambiental (@ecogallego)

Els ratpenats tenen un paper fonamental en el manteniment dels ecosistemes naturals. Però també són uns aliats excel·lents de l'agricultor en la lluita contra les plagues que afecten tota mena de cultius, perquè actuen com a veritables insecticides naturals. Per això totes les espècies de ratapinyada, la majoria de les quals es troben en perill d'extinció, estan estrictament protegides per les lleis locals, estatals i europees.

Amb més de mil espècies diferents agrupades sota el nom de quiròpters, els ratpenats són en sentit estricte mamífers voladors. Per conquerir el medi aeri van desenvolupar considerablement les falanges dels dits i les van unir amb una fina membrana de pell anomenada patagi, que s'estén des del braç fins a les potes com si fos una autèntica ala sense plomes. 

Ratpenats sobrevolant el cel

A manera de curiositat afegirem que el patagi dels ratpenats és l'invent de la natura que ha intentat imitar el famós wingsuit o 'vestit d'ales', amb què els amants de l'esport extrem practiquen aquesta temerària modalitat de vol sense motor.  

Per si no n'hi hagués prou, per restar-se competència i enemics els ratpenats es van especialitzar a volar de nit, completament a les fosques. Per això, en ser pràcticament cecs, van adoptar un sofisticat sistema d'ecolocació que els permet orientar-se, evitar obstacles i detectar la presència d'un mosquit o una arna a llarga distància. Tremendament voraços, algunes espècies arriben a caçar diversos milers d'insectes voladors cada nit. Per això són uns grans aliats del pagès.
Fa uns anys vaig descobrir com n'és d'important aquesta aliança gràcies a la crònica d'un dels experts més grans en ratpenats del món: el naturalista nord-americà Merlin Tuttle, fundador de l'associació per a l'estudi i la conservació dels ratpenats 'Bat Conservation Internacional'.

Un dia Merlin va anar a visitar un granger que estava molest per una colònia de ratpenats que s'havia instal·lat en una cova propera a la seva granja. Volant en gran grup, les sortides i entrades d'aquells animals cada vespre per dirigir-se cap als seus camps era veritablement espectaculars. «Et pagaré el que vulguis –li va dir aquell home– però fes que desapareguin d'aquí aquestes maleïdes rates voladores o ens haurem de mudar: la meva família està aterrida.»

Quan va arribar a la cova al costat del granger, el naturalista va observar que el terra estava cobert per una capa gruixuda de residus brillants i cruixents. Va alçar la mà plena d'ells i l'agricultor va obrir els ulls de bat a bat: eren restes quitinoses dels escarabats de la patata. 

«Els ratpenats se n'alimenten –li va dir Merlin, mirant al granger- els teus camps de patates els serveixen de rebost». «Quants calcules que han de menjar», li va preguntar l'agricultor, sorprès, i el naturalista li va respondre: «per la mida de la colònia, calculo que uns 50 quilos cada nit.»

50 quilos d'escarabats de la patata cada nit. El granger va començar a fer comptes. Per això la seva finca era una de les més productives de la comarca, per això s'estalviava tots els diners que la seva competència gastava en plaguicides, per això no necessitava comprar fertilitzant (el guano de ratpenat és exquisit per a les plantes li va indicar el naturalista), i per això va poder accedir al certificat de patates ecològiques. 

Aquell home que volia desfer-se de les ratapinyades va fer un càlcul ràpid: cada un es podia valorar en més de 100 dòlars. En aquell moment acabava de néixer el defensor més gran de les ratapinyades de tot Arkansas! 

Però els camps de patates no són els únics que es beneficien de la presència d'aquest aliat eficaç. Hi ha un gran nombre de conreus que milloren el seu rendiment gràcies als ratpenats, inclòs el de la vinya.

Entre els insectes voladors que serveixen d'aliment als ratpenats hi ha l'arna del raïm (Lobesia botrana): un lepidòpter considerat com una de les pitjors plagues de la vinya. Per això a moltes vinyes de tot el món es procedeix a la instal·lació de caixes niu per a ratpenats. A cada nidal artificial s'hi pot instal·lar una colònia de més de cent ratpenats, que cada nit poden arribar a capturar centenars de milers d'arnes mentre fertilitzen el sòl amb les seves deposicions. 

Caixes niu instal·lades en un arbre dins la finca de Família Torres, que ofereixen un refugi segur per als ratpenats

Ratpenats: no hi ha un sistema de control biològic de la temible arna del raïm més eficaç i rendible per al viticultor.