Els ocells del vi
L'arribada de la primavera suposa el despertar de la vinya al camp mediterrani. Els ceps comencen a brotar i els braços ressecs es pinten de motes verdes anunciant un nou temps en el calendari de conreu: el temps de l'esperança.
Les gemmes comencen a inflar-se donant pas als primers pàmpols, que exploten en cabdells de fulles estretes. Unes fulles tendres i diminutes que s'aniran obrint com papallones al tènue sol de març: lentament, recelant de les gelades traïdores. I tot això passa al son dels ocells cantaires, que com la vinya han recuperat la seva activitat esperonats per l'arribada de el període de zel.
[[{"fid":"21629","view_mode":"default","fields":{"format":"default","alignment":"","field_file_image_alt_text[und][0][value]":false,"field_file_image_title_text[und][0][value]":false},"type":"media","field_deltas":{"1":{"format":"default","alignment":"","field_file_image_alt_text[und][0][value]":false,"field_file_image_title_text[und][0][value]":false}},"link_text":null,"attributes":{"height":2625,"width":3500,"style":"height: 375px; width: 500px;","class":"media-element file-default","data-delta":"1"}}]]L’abellerol, un habitual de les vinyes (imatge d’Ana Mínguez - @anacagur)
La vinya és un dels ecosistemes agrícoles que acull més biodiversitat, especialment entre els ocells, moltes de les espècies solen establir els seus territoris de cria al seu entorn, no resultant poques les que fins i tot fan niu entre els ceps. En aquests dies canten a la vinya reverdida caderneres, verdums, passerells i pinsans. Els gafarrons ho fan des de les puntes més altes dels ceps, lluint el bisbetó a l'aire: d'un color groc llimona molt viu, gairebé fluorescent. Espera amb això el més petit dels nostres fringíl·lids enamorar a les femelles i allunyar els mascles competidors de la seva vinya.
A mesura que avanci la primavera se sumaran des del terra els melodiosos cants de les aus de secà: cotolius, cogullades, terreres i calàndries. I molt especialment el de les aloses: les grans sopranos de les vinyes.
Des de dalt dels cables de la llum trina sense parar el cruixidell: amb aquesta estrofa monòtona que molts consideren el reclam més famós de la primavera al camp. En alguns territoris l'acompanyaran en el cor escrivans, grassets i còlbits. Segueixen aquí les garses i gralles, aus rurals que no se separen de les vinyes en cap moment de l'any. En contrast amb la seva críptica lliurea, aviat li posaran color a la vinya els abellerols, carraques i puputs, que porten en el seu plomatge els tons d'Àfrica.
[[{"fid":"21630","view_mode":"default","fields":{"format":"default","alignment":"","field_file_image_alt_text[und][0][value]":false,"field_file_image_title_text[und][0][value]":false},"type":"media","field_deltas":{"2":{"format":"default","alignment":"","field_file_image_alt_text[und][0][value]":false,"field_file_image_title_text[und][0][value]":false}},"link_text":null,"attributes":{"height":2333,"width":3500,"style":"height: 333px; width: 500px;","class":"media-element file-default","data-delta":"2"}}]]La perdiu (imatge d' Ana Mínguez - @anacagur)
Ja solquen els seus cels a baixa alçada orenetes i avions, i en breu ho faran els falciots. Corren pels solcs les elegants perdius, a les quals no els agrada emprendre el vol temoroses del plom dels caçadors. Si tot va bé aviat aniran acompanyades pels seus simpàtics perdigons.
I en algunes vinyes escollides de l'estepa castellana comencen a lluir les seves millors gales els sisons, els torlits i les impressionants avitardes: que amb els seus gairebé vint quilos i més d'un metre d'alçada, és l'au més voluminosa de la fauna europea i una de les més pesades de la planeta amb capacitat de volar: el nostre particular estruç!
Sabedors de l'abundància d'ocells que es donen cita a les vinyes, no falten els rapinyaires que acudeixen fins a elles a la recerca d'aliment. Així no és difícil observar com les sobrevolen aligots i milans, aguilons de diverses espècies, astors, esparvers i fins a la més bella de les nostres àguiles: la cuabarrada, espècie amenaçada d'extinció que té a les vinyes un dels seus hàbitats preferits.
[[{"fid":"21631","view_mode":"default","fields":{"format":"default","alignment":"","field_file_image_alt_text[und][0][value]":false,"field_file_image_title_text[und][0][value]":false},"type":"media","field_deltas":{"3":{"format":"default","alignment":"","field_file_image_alt_text[und][0][value]":false,"field_file_image_title_text[und][0][value]":false}},"link_text":null,"attributes":{"height":2625,"width":3500,"style":"height: 375px; width: 500px;","class":"media-element file-default","data-delta":"3"}}]]
El mussol, buscant altitud per controlar el perill (imatge d’ Ana Mínguez - @anacagur).
Quan es comença a fer fosc no sol faltar el mussol: aquest petit rapinyaire nocturn d'hàbits crepusculars i posi inquieta que li agrada posar-se a la part alta dels ceps per intentar-se adonar dels lirons, talps i ratolins que per ell ronden. I a la caseta de conreu o en un racó fosc del celler és possible que s'oculti l'òliba: una altra aliada del viticultor en el control dels rosegadors.
Tots aquests i molts més són els ocells del vi: aus que es mantenen unides a la vinya i que afegeixen un punt de color i de música al seu desenvolupament.