EL VI A CASA
Verbalitzar els nostres gustos, articular un discurs propi i reconèixer i identificar aquelles ampolles que ens faran feliços. Saber trobar aquell raconet perquè els nostres vins reposin i/o envelleixin de manera correcta. Respectar i descobrir el potencial màxim del vi adquirit mitjançant un servei adequat.
TRIAR
L’oferta és àmplia. Aleshores, en què cal fixar-se? Quins paràmetres cal seguir si ens trobem una mica perduts o ens sorgeixen dubtes en el moment de triar un vi? Abans de tot, deixar-se guiar. Buscar consell. Com bé diu Jancis Robinson: “Busca una botiga de confiança. Explica’ls què t’agrada i deixa’t aconsellar, per anar entrant a poc a poc en aquest món fascinant.” De la mateixa manera, avui hi ha una quantitat ingent d’informació disponible al nostre abast i, a més, les possibilitats de la tecnologia permeten posar-se en contacte amb elaboradors per endinsar-se en la cultura del vi i resoldre dubtes.
Recordar aquella anyada que ens va fascinar; reconèixer en una varietat tot allò que estimem del vi; identificar-nos amb l’expressió d’una denominació d’origen en particular. Així, varietat, anyada i origen formen el corpus paradigmàtic de qualsevol elecció.
És ben cert i sabut que costa molt trobar aquelles anyades mítiques, però la qualitat dels vins elaborats avui i l’empara de les diferents denominacions d’origen garanteixen qualitat i gaudi. L’aposta multiorigen de la Família Torres és una mena de recorregut geogràfic pel millor de la nostra terra.
EMMAGATZEMAR
El moment d’emmagatzemar i conservar el vi a les nostres llars persegueix dos objectius: mantenir-lo en unes condicions òptimes per servir-lo aviat o bé crear un lloc on deixar reposar les nostres ampolles amb més potencial evolutiu.
Ubicació, humitat i temperatura formen la triada elemental per a una conservació òptima dels nostres tresors embotellats. És obvi que no totes les llars disposen d’un celler subterrani entre fèrries parets de pedra a mode de santuari. En aquest cas, el més ideal és buscar una habitació orientada al nord i aïllada de l’exterior convenientment. L’absència de finestres és un plus.
Quant als factors de temperatura i humitat, l’ideal orbita sobre uns 12 graus sense oscil·lacions i un nivell d’humitat elevat pròxim al 75 %. De tota manera, aquestes condicions en una llar estàndard es converteixen en una gesta difícil, de manera que, aleshores, n’hi haurà prou amb trobar un lloc que no superi els 20 graus durant el període estival.
DESTAPAR
Arribat el moment del servei, una temperatura adequada del vi, una correcta manipulació de l’ampolla durant el destapament i un abocament correcte marcaran la diferència entre “posar” el vi i servir-lo.
A mode de síntesi, el límit superior de temperatura per a vins negres amb criança parcial o total oscil·la entre els 17 i els 19 graus. De la mateixa manera, el límit inferior el determinarà la naturalesa de les aromes, la càrrega de sucre i l’estructura tànnica del vi, si bé es considera que oscil·la entre els 4 i els 6 graus (blancs i escumosos). Però cada vi demanarà la seva temperatura adequada. Per exemple, un negre jove, intens i afruitat agraeix una temperatura de servei una mica per sota del límit superior. Així mateix, els blancs i els escumosos amb una certa criança buscaran per sobre del límit inferior el llindar de servei.
En el moment del destapament convé no manipular l’ampolla en excés i mantenir-la en posició vertical per evitar qualsevol tipus de pòsit o sediment no desitjat. També és important que el descapsulament es faci de manera correcta per evitar precipitacions del material de la càpsula. A continuació, s’introdueix el llevataps al centre i mitjançant moviments suaus s’introdueix fins a arribar al topall del tirabuixó. I recordem que es mou la mà, mai l’ampolla.
Altres consideracions interessants sobre el servei que garanteixen un gaudi òptim consisteixen en petits detalls que converteixen el nostre amor comú en una experiència més plaent: mentre es manipula l’ampolla és interessant deixar l’etiqueta a la vista; és convenient servir el vi abans que els plats als quals acompanya; n’hi ha prou amb un terç de la copa cada vegada que se serveixi; la llàgrima pròpia després de l’abocament s’ha de netejar amb un tovalló entre cada servei.
Poden semblar unes mesures accessòries o massa protocol·làries, però representen un extra de respecte i amor pel vi i els comensals de la taula.