EL TACTE DEL VI
El tacte en el món de l'art està marginat. Els teixits encara exhibeixen la seva gustositat, però en el món del vi el gust està amagat a la boca. Els nadons ho saben bé, per reconèixer el món, el llepen. I mossegant les diferents coses les identifiquen.
El tacte del vi comença quan notem la seva temperatura, que encara és més crucial depenent l'estació de l'any. No és el mateix un vi blanc servit fresquet a 9 graus que el mateix vi quan el degustem a 18. Despuntarà la seva acidesa i ho notarem més alcohòlic. Per contra, sentirem més les seves aromes: igual que és impossible sentir les aromes d'un gelat (no podem sentir les molècules olfactives a menys de 4 graus), olorem millor una sopa calenta perquè la seva fragància s'expandeix.
La temperatura és igual d'important en el negre sobretot pels amants de "la temperatura ambient" (que és de celler) i significa servit a uns 16-18 graus. No és el mateix "ambient" que una terrassa a l'estiu! Per això no cal témer demanar una glaçonera amb aigua freda també amb el negre. Com més tànnic sigui un vi, menys fred se serveix per no ressaltar l'astringència. Recordant sempre que quan el decantem en copa puja la temperatura un parell de graus.
L'obra Papilles et Molecules del canadenc expert en maridatges i harmonies olfactives François Chartier, ens parla d'aliments que, com la menta, aporten frescor i altres com les espècies que donen calor. Com més temperatura també serà major el despreniment del carbònic en els escumosos. Les pessigolles a la llengua es tradueixen en bombolles. Saber-les descriure-les ens dóna pistes de la seva elaboració i integració.
La sensació que hi ha vins que pesen més, que són més densos es noten tant en girar la copa amb les seves notes a fruita madura com en el volum alcohòlic. N'hi ha, al contrari, que són més lleugers i passen més ràpid.
Els tanins també marquen el pas per boca del vi. Però, que són realment els tanins? Heu sentit la sensació de sequedat en boca que t'obliga a aixecar enmig de la nit? Quan un vi omple tant la boca que gairebé es pot mossegar? Quan el post-gust és llarg? Quan es queden els morrets enganxats a les genives? I la llengua rasposa? Aquesta és la sensació tàctil dels tanins. Els tanins del vi procedeixen, d'una banda del mateix raïm, i de l'altra, de la fusta (els que han estat fermentats o envellits en ella).
El taní com a substància orgànica de sabor astringent , el trobem a les pells, a la rapa i a les llavors del raïm. Els vins blancs tenen menys taní perquè el seu contacte amb les pells és menor.
Hi ha vins vellutats que semblen seda, com el poema de Neruda Oda al Vi, que acaba amb els següents versos: "...va venir llis com una espasa d'or, suau com un desordenat vellut". I altres que et deixen la llengua despentinada.
Deixeu que el vi us acariciï el paladar i us ompli dels seus petons! .El Vi es relaciona amb els plaers sensuals i el beure bé pertany a la cultura de l'erotisme.Doncs el vi desperta els sentits, tranquil·litza l'exigència de la raó i cedeix als desitjos del cor com va escriure Giacomo Casanova en Histoire de ma vie presumint de les carícies que li propiciava el vi, denominant-les "els plaisirs de bouche",
Meritxell Falgueras