EL REPÒS HIVERNAL DE LA VINYA

La caiguda de la fulla anuncia la imminent arribada del fred i, amb ell, arriba a la fi la temporada de creixement. Els pàmpols es tornen sarments llenyosos i progressivament les fileres de vinyes perden el verd a vista d'ocell, restant un paratge de tardor d'ocres i terra que generen una falsa aparença de quietud mortuòria.

A l'hivern la vinya emmagatzema, latents, reserves d'hidrats de carboni en el tronc, braços i arrels. Aquestes reserves energètiques seran de gran importància per alimentar el creixement dels nous pàmpols fins que les fulles poden subministrar els hidrats necessaris per a la planta.

[[{"fid":"15698","view_mode":"default","fields":{"format":"default","alignment":"","field_file_image_alt_text[und][0][value]":false,"field_file_image_title_text[und][0][value]":false},"type":"media","field_deltas":{"1":{"format":"default","alignment":"","field_file_image_alt_text[und][0][value]":false,"field_file_image_title_text[und][0][value]":false}},"link_text":null,"attributes":{"height":514,"width":778,"style":"height: 330px; width: 500px;","class":"media-element file-default","data-delta":"1"}}]]

Vinyes de la Família Torres a Sant Miquel, Tremp. Als peus del Pirineu català.

La vinya s'adapta millor a regions on les estacions vénen marcades pels canvis de temperatura. En àrees tropicals, properes a l'equador, les estacions les defineixen les temporades de pluges.

Aquesta manca d'hivern impossibilita el repòs vegetatiu de la planta, de manera que aquesta resta activa tot l'any; lluitant per mantenir amb vida.

De la mateixa manera, en els climes continentals, un hivern de fred extrem pot matar les gemes, fins i tot a la pròpia soca en els casos més excepcionals.

[[{"fid":"15699","view_mode":"default","fields":{"format":"default","alignment":"","field_file_image_alt_text[und][0][value]":false,"field_file_image_title_text[und][0][value]":false},"type":"media","field_deltas":{"2":{"format":"default","alignment":"","field_file_image_alt_text[und][0][value]":false,"field_file_image_title_text[und][0][value]":false}},"link_text":null,"attributes":{"height":516,"width":777,"style":"height: 332px; width: 500px;","class":"media-element file-default","data-delta":"2"}}]]

Ceps en època de poda, a les vinyes de Sant Miquel, Tremp.

Les tasques a la vinya a l'hivern

El repòs vegetatiu de la vinya genera una falsa sensació d'inactivitat. Com hem vist, les reserves energètiques del cep resten latents i amb una funció assignada, mentre les sàvies mans dels nostres col·laboradors s'han d'ocupar de una quantitat considerable de labors necessàries per adequar a la vinya abans del període de creixement.

Després de la caiguda de la fulla és temps de poda per dotar la planta d'un equilibri entre càrrega i vigor. Depenent del clima i del nombre d'hectàrees a veremar es començarà abans o després, però sempre en el període comprès entre novembre i març.

[[{"fid":"15700","view_mode":"default","fields":{"format":"default","alignment":"","field_file_image_alt_text[und][0][value]":false,"field_file_image_title_text[und][0][value]":false},"type":"media","field_deltas":{"3":{"format":"default","alignment":"","field_file_image_alt_text[und][0][value]":false,"field_file_image_title_text[und][0][value]":false}},"link_text":null,"attributes":{"height":517,"width":779,"style":"height: 332px; width: 500px;","class":"media-element file-default","data-delta":"3"}}]]

Poda manual a les vinyes de Sant Miquel, Tremp.

La poda en sec o poda d'hivern té com a objectiu determinar el nombre i la ubicació de les gemes que donaran lloc als brots que albergaran el fruit a veremar a la següent collita. Hi ha dos tipus de poda d'hivern:

• Poda vara (poda Guyot): Les vares conservades (una o dues) es condueixen de manera horitzontal mitjançant estacada. Aquest mètode requereix de mà d'obra ja que no pot mecanitzar.

• Poda polze: Es respecten un major nombre de sarments amb dos o tres gemmes (polzes), que es distribueixen al llarg d'un cordó de fusta vella (de més d'un any), conduït horitzontalment al estacada, o bé, al voltant del cap d'un cep.

Les petites tasques són essencials

Després de la caiguda de la fulla, el viticultor aprofita uns dies sense pluja per realitzar tasques de manteniment del sòl.

És moment també de escapçar les vinyes, baixant els filferros i traient pals vells. Es retiren els lligams de l'emparrat. Serà moment també de fer petits però importants arranjaments en pals i filferros danyats.

Posteriorment es lliguen els ceps i vares als anomenats tutors i filferros, respectivament.

[[{"fid":"15701","view_mode":"default","fields":{"format":"default","alignment":"","field_file_image_alt_text[und][0][value]":false,"field_file_image_title_text[und][0][value]":false},"type":"media","field_deltas":{"4":{"format":"default","alignment":"","field_file_image_alt_text[und][0][value]":false,"field_file_image_title_text[und][0][value]":false}},"link_text":null,"attributes":{"height":508,"width":642,"style":"height: 396px; width: 500px;","class":"media-element file-default","data-delta":"4"}}]]

Poda i comprovació de filat a les vinyes de Sant Miquel, Tremp.

En acabar els treballs de poda, les restes de fusta tornaran a la vida en forma d'energia neta, passant a ser part del combustible de la caldera de biomassa del celler.

Entre ocres i terres, amb el fred i amb una falsa aparença hieràtica, el repòs vegetatiu de la vinya amaga, després de la seva aparent quietud, una activitat latent que espera en la seva fusta i en les seves arrels. Una espera activa que descansa, al seu torn, en les nostres mans per dotar de condicions vitals adequades al ple desenvolupament i esdevenir de la vinya.